A tombs amb la llengua

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
No sé com escriuen les entrades els meus companys de blog paradisíac. Jo les vaig escrivint i madurant en els moments més inversemblants: a la dutxa, en bicicleta, de vegades en alguna reunió de feina, etc. Aleshores, de tant arrossegar-les i donar-hi tombs, les idees inicials agafen el camí que volen. Per exemple, fa dies que volia escriure per explicar que Luxemburg és un lloc ideal per aprendre idiomes, però de tant pensar-hi ha deixa’t de semblar-m’ho.

Luxemburg és fantàstic per aprendre-hi llengües perquè estàs exposat tot el sant dia a més d’una i de dues. En aquest petit país hi resideixen persones de més de cent nacionalitats i no vulgueu saber quantes llengües. Per tant, és perfectament viable trobar algú amb qui practicar aquesta llengua exòtica que justament t’interessa per ves a saber quina raó. D’altra banda, l’exposició arriba també per altres vies. Per exemple, hi ha activitats culturals en moltes llengües: per descomptat, en francès, alemany i luxemburguès (les oficials del país), però també en anglès, en italià i en portuguès (modalitat portuguesa, brasilera o capverdiana). Menys sovint també en trobes en grec, català, castellà, neerlandès… El més exòtic que he vist, des d’un punt de vista lingüístic, va ser El mètode Gronholm en estonès amb subtítols en anglès.

L’exposició comença ben aviat en la vida. En sortir de l’escola luxemburguesa, els estudiants coneixen les tres llengües oficials del país més l’anglès i, segons què hagin estudiat, una segona llengua estrangera. Si un nen en té alguna més a casa, com a llengua materna del pare o la mare, es trobarà que parla cinc llengües en acabar la formació bàsica. Al costat d’aquests poliglots “de sempre”, hi ha els “nouvinguts”, és a dir, la munió de professionals de la llengua que treballem a Luxemburg: aquí hi ha concentrats els serveis de traducció de moltes institucions de la UE (per cert, per treballar-hi, en qualsevol posició, cal dominar un mínim de tres llengües). Ah, i també hi ha agències de traducció que treballen a escala europea. Per posar en contacte aquests malalts de llengües, s’organitzen trobades i cafès amb l’únic objectiu de xerrar una estona en alguna llengua que vulguis practicar.

alleskeeproblemPer completar els arguments del sí, he d’esmentar l’Institut National des Langues (abans Centre des Langues du Luxembourg), que vindria a ser com l’Escola Oficial d’Idiomes, on és possible aprendre tota una sèrie de llengües per pocs diners i amb professors de qualitat. Només podrien millorar l’obcecació en el mètode comunicatiu d’aprenentatge, alguns horaris i, en alguns casos, el nombre de places disponibles, però això són figues d’un altre paner. Per a les llengües que no cobreix l’INL, les associacions de les diverses comunitats solen oferir altres opcions com ara àrab, BCS (no és una malaltia, vol dir «bosníac, croat, serbi»), català, xinès, grec, japonès, llatí, polonès, rus o suec. I luxemburguès, és clar.

Precisament pensant en els cursos de luxemburguès em vaig adonar que potser la situació era menys ideal del que en principi em semblava. Quan vaig estudiar la llengua del país, em vaig trobar que a la classe de nivell 0 la desigualtat ja era excessiva. D’un costat, un parell d’alumnes alemanys ho entenien i retenien tot a la primera, i només tenien algun problema amb la pronúncia; de l’altre, un company capverdià capia amb prou feines les explicacions en francès del professor. Una companya portuguesa havia de fer-li sovint d’intèrpret. Aquesta gran disparitat me l’he trobada en totes les llengües que he procurat aprendre aquí: a vegades m’he vist entre els que en saben massa i s’avorreixen i altres, amb aquells que suen però no entenen res. I hi ha una situació fins i tot més greu: que no hi hagi una llengua comuna a tots els alumnes. Creieu-me que es fa difícil per a tothom, en especial per al docent, és clar.

L’altre problema és que la funció comunicativa de la llengua s’imposa. És a dir, que gairebé ningú mira de parlar una llengua correctament, la gran majoria busca només entendre i fer-se entendre. Si bé cal lloar la prioritat que es dóna a la comprensió, aquest llistó baix acaba dificultant l’aprenentatge als parlants no nadius. Al final, tothom parla de tot, sí, però tot malament i sense motivació per millorar perquè són ben pocs aquells que fan l’esforç addicional de procurar no trinxar la llengua de l’interlocutor o la lingua franca de torn. L’extrem arriba quan els propis parlants nadius adopten i s’adapten a la varietat «internacional» de la pròpia llengua.

El que sí que s’aprèn a Luxemburg, i ràpid, és a canviar de llengua. Mentre vivia a Catalunya, jo associava una persona a un idioma i m’era impossible dissociar-los. Aquí puc estar conversant amb un amic en una llengua i, quan ens adonem que ens escolta un tercer, saltem els dos a una altra amb total naturalitat i sense preguntar. Ben mirat, doncs, a Luxemburg aprenem sobretot a explotar el que sabem per comunicar i socialitzar. Si més no, això em permet acabar l’entrada amb una nota positiva.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús