Bananes de Burundi al Bazar

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
El primer cap de setmana d’Advent se celebra a LuxExpo (el recinte firal de Luxemburg) un dels esdeveniments de l’any: el Bazar International. Aquest veterà mercat se celebra des de 1960 cada vegada amb un èxit sensacional que s’explica fàcilment: combina bon menjar, bon ambient i bona consciència. Una fórmula guanyadora.

El principi del Bazar és força senzill: cada país present a Luxemburg (seixanta en la darrera edició) patrocina una paradeta i a cada una d’elles s’hi pot comprar artesania o menjar del país en qüestió. A més, hi ha una parada de llibres i una de quincalla i objectes diversos de segona mà. El que es recapta amb les vendes de tot plegat es dedica a beneficència (enguany es finançaran gairebé cent projectes). Les despeses d’organització no són gaire elevades perquè tots els participants són voluntaris i els productes en venda molt sovint són fets a mà altruísticament per a l’ocasió, procedeixen de donacions o simplement s’han pres en dipòsit.
Logo del Bazar
L’ambient que es crea és molt agradable, prenadalenc, però sense cançonetes llefiscoses ni decoracions carrinclones de gust dubtós. Als voluntaris se’ls veu feliços, en algun moment cansats, és clar, però contents de representar els seus països, de contribuir a una bona causa i, sovint, amb l’orgull de vendre un pastís que han cuinat o una bufanda que han teixit. Els compradors també en gaudim: ens hi trobem amics i coneguts i ens atipem com a lladres. A més de menjar, hi ha diversos tipus d’alcohol i, no és cap sorpresa, aquesta substància contribueix a crear una atmosfera relaxada.

És cert que el Bazar amaga alguns perills (més enllà dels propis de barrejar cafè irlandès amb pisco sour, per exemple). S’hi menja tan bé que s’acaben cometent excessos. Us explicaré què vam menjar dissabte passat entre dos i entendreu què vull dir. Per començar una torrada amb un salmó noruec que de fresc semblava que s’hagués d’esmunyir Alzette amunt a la primera distracció. Tot seguit, un lomito argentí amb una carn que es desfeia a la boca i una deliciosa salsa. Completat amb una visita a la parada de Burundi, on ens vam delectar amb unes bananes fregides amb chutney de mango i un pollastre esqueixat amb salsa de cacauets i arròs amb espècies. Una meravella. Perquè sap greu no tenir set estómacs que permetin tastar-ho tot, ens vam atansar al Japó per compartir-hi un plat combinat, a Hongria per fer un mos a un pastís de formatge blanc i a les Filipines per degustar quatre loempia (de carn i de verdura). Un àpat no acaba bé si no és amb unes bones postres. Per tant, pastel de nata a Portugal, bolo de chocolate al Brasil i baklava a Turquia, amb un te per empènyer avall i poder encarar la sortida. Entremig, per regar-ho, una cervesa belga i un whisky canadenc perfumat al xarop d’auró. La llet d’ant, també canadenca, feia por i l’hem deixada per a un altre any.

La teca no és l’únic perill, és clar, també hi ha els llibres. En un estand gegantí, disposat a l’entrada del recinte com una imposant ratera, posen en venda llibres de segona mà al mòdic preu d’un euro i mig l’exemplar… més l’esquer de regalar el cinquè llibre. Irresistible. Cal furgar una mica, sí, però cinc llibres es troben sense dificultat. I furgar entre llibres és un plaer. La temptació de l’artesania també hi és: excel·lents productes de llana, tovalles o draps brodats de gran elegància, corbates firmades, decoració feta a mà…

I no hi ha manera de resistir-s’hi. El menjar és deliciós, però si un pensa en els excessos (de colesterol i de despesa) sempre troba una excusa. Un dia és un dia. Servirà d’entrenament per Nadal. Ajudem una bona causa. La “bona causa”, de fet, és el recurs per contrarestar qualsevol intent de moderació. Per comptes de sentir-te un vil consumista que adquireix objectes innecessaris, et sents bona persona i tot. Com repeteix Slavoj Žižek, no comprem només una mercaderia, també una unça de bona consciència. Això sí: estic segur que si el filòsof eslovè s’hagués trobat al mig del Bazar el cap de setmana passat, s’hauria clavat un tequila, s’hauria cruspit alguns pastissets libanesos, s’hauria emprovat un jersei de llana islandesa and so on and so on.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús