Centaure(s) a Luxemburg

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

He escrit trenta vegades que el panorama cultural a Luxemburg és ben ric, però hi ha un àmbit en què ho és especialment: el teatre. Aquest art, antic potser com l’ésser humà, està representat al Gran Ducat per edificis i companyies de tota mena: professionals i amateurs, grans estructures i petites sales, amb pocs mitjans i amb pressupostos faraònics. Avui us parlaré només d’una companyia i una sala que comparteixen nom: Théâtre du Centaure.

La companyia va néixer el 1973 de la mà de Philippe Noesen, procedent de la Comédie Française, i el 1985 es va instal·lar a la sala actual, anomenada també am Dierfgen, en la molt cèntrica Grande Rue. Confesso que em té el cor robat: s’hi accedeix per una estreta escala de cargol feta de pedra, per on cal davallar amb el cap cot. Cada vegada tinc la impressió d’entrar en algun lloc prohibit o, com a mínim, només per a iniciats a desenvolupar-hi alguna activitat il·legal. Un al·licient innegable. Un cop dins, l’atmosfera iniciàtica o delictiva s’accentua: la sala té capacitat per a cinquanta persones, en una saleta estreta, baixa de sostre, amb butaques folrades de vellut vermell i l’escenari a tocar. L’estructura, tota de pedra, acaba rematada per una volta de canó digna d’il·lustrar un manual escolar sobre aquest tipus de construcció. Abans de conèixer bé aquest teatre, estava convençut que, si mai hi havia un incendi, allí ens hi quedaríem tots (evacuar-nos per l’escala de cargol seria missió impossible… per sort, i per llei, hi ha una altra sortida). Vulgues que no, això fa que un es miri amb altres ulls els companys espectadors.

La companyia i la sala homònimes estan dirigides per actors. Avui s’ocupa de la direcció artística Myriam Muller, actriu i directora luxemburguesa, potser una de les més conegudes dins i fora del país. Va agafar el relleu aquest estiu de Marja-Leena Junker, finlandesa resident a Luxemburg de fa cinquanta anys, directora de talent i actriu de gran classe i elegància. No semblaria casual, doncs, que Shakespeare esmenti a Rei Lear les “centauresses”. S’ocupa de la direcció administrativa un altre gran actor luxemburguès, Jules Werner, i completen l’equip altres actors i gent del món del teatre.

Com no pot ser d’altra manera en aquest país, el repertori és variat en tots els sentits: obres clàssiques i contemporànies, d’autors nacionals i foranis, i en els tres idiomes del país. Tampoc es tanquen a les col·laboracions, altra característica del país, i tant poden acollir companyies estrangeres a la seva saleta com presentar muntatges en altres teatres, de la regió o en un radi d’acció mes ampli.

Puc afirmar sense problemes que tot el que hi he vist ha resultat excel·lent. Des d’una Electra amb tots els papers interpretats per actrius, fins a L’oncle Vània de la setmana passada. Vaig trobar aquesta obra, dirigida per la pròpia Muller i amb Jules Werner en el paper de metge, realment sensacional. Els actors, llevat de l’actriu que encarnava la mare d’en Vània, estan magnífics; el text té una força abassegadora; l’escenografia és mínima però efectiva, i la direcció treu el millor de tots plegats. Em sap greu recomanar-vos-la, tanmateix… Tot i que encara hi ha funcions previstes aquest mes i el següent, sembla que tots els bitllets estan venuts. És el que tenen les sales petites: d’una banda gaudeixes d’un contacte pròxim amb els actors i, de l’altra, o t’espaviles o et quedes sense entrada.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús