Febrer de pel·lícula

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Febrer, mes tradicionalment actiu en el panorama cultural luxemburguès, enguany ha semblat orientat cap al setè art. Deu ser cosa dels Goya, dels Oscar… o de la meva percepció esbiaixada personal.

El cinema on m’han vist més aquest febrer ha estat a la Cinémathèque. Hi vaig entrar el dia 3 per veure la torbadora The Night Porter de Liliana Cavani i per poc no en surto. Bé, hi vaig tornar al cap de dos dies per a la no menys torbadora Freaks de Tod Browning. Una setmana més tard va ser el torn d’una curiositat, Daguerréotypes, d’Agnès Varda, a mig camí de l’assaig, el documental, el cinéma-vérité i la poesia visual.

La cirereta de febrer a la filmoteca luxemburguesa va ser la de títol més curt: Z de Costa-Gavras. La van presentar, en una sala plena principalment de grecs, en motiu de la restauració que van completar dos estudis francesos. Vaig sortir del cinema entre indignat i desesperat, però tanmateix satisfet d’haver vist una pel·lícula tan ben feta i, per a l’ocasió, tan ben restaurada. De fet, les tres obres citades en el paràgraf anterior també mereixerien passar pel taller.

L’esdeveniment cinematogràfic que només em vaig perdre a mitges va ser el Cicle de Cinema del Centre Català, que va començar dilluns 15 amb 10.000 km. M’esperava més de la pel·lícula de Carles Marques-Marcet. Malgrat un bon treball dels dos omnipresents protagonistes i alguna escena ben resolta visualment, em va semblar previsible i buida. Deu ser la meva percepció esbiaixada, personal o potser generacional: algunes persones més joves que jo la van trobar entre boníssima i excel·lent. La següent projecció va ser la de Truman, de Cesc Gay, un habitual al Cicle del CCL. Suposo que va ser una meravella: em vaig quedar a la porta, perquè es van esgotar les entrades. La conclusió va venir amb Segon origen, de Bigas Luna i Carles Porta, una pel·lícula ben feta, diferent de la novel·la i espectacular en molts moments.

Els altres esdeveniments cinematogràfics en els quals no he pogut participar són el concurs de curtmetratges que organitza el Círculo Cultural Antonio Machado (els dies 17 i 23 de febrer, i 1 de març) i el festival de cinema de la Ciutat de Luxemburg. Al primer, hi hauria volgut anar perquè sempre hi ha peces interessants i sobretot perquè enguany hi competeix una directora vilanovina, Marta Bayarri, a qui dono el meu suport incondicional perquè els vilanovins som els millors, com tothom sap i reconeix. Per sort, encara sóc a temps d’assistir a la final, el divuit de juny. A la Cinémathèque, és clar.

I el gran gran esdeveniment cinematogràfic del mes al Gran Ducat va començar mentre tancàvem el Cicle del CCL: el festival Luxfilmfest (abans Discovery Zone). Tot i haver organitzat actes interessantíssims com una conferència de la Nobel Svetlana Aleksiévitx i presentar un reguitzell de pel·lícules que realment voldria veure quan tingui temps, de moment encara no hi he vist res. Durarà fins al 6 de març… Si no surto excessivament espès de la calçotada luxemburguesa que tenim prevista aquell dia, plogui o nevi, potser encara hi seré a temps.

Febrer de pel·lícula, sí, però es fa difícil dir si és de por, de riure o d’acció.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús