Hem pensat que…

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Us parlava, doncs, del Créathon dels dies 4 i 5 de març, aquella trobada en la qual ens demanaven de pensar. Una mica en la línia de l’activitat en si, en l’entrada anterior explicava les idees generals i avui aniré als detalls.

Tot plegat tenia un cert aire dels exercicis en grup de classe d’anglès: ens donen unes instruccions concretes i, sense mala intenció i sense que ho provoqui ningú, el grup s’embranca en discussions bizantines que poc tenen a veure amb les instruccions que ens havien donat. En francès tenen una expressió que ho descriu clarament i gràfica: ça part dans tous les sens. Si a les classes d’idiomes la dispersió no té més importància, perquè el compta és que xerrem, en el Créathon algun resultat havíem d’oferir.

Tanmateix, en vam oferir, potser gràcies a les contínues crides per part de l’equip directiu a respectar les instruccions i a concretar. Van sortir, deia en l’anterior text, una dotzena d’idees, que havien de quedar reduïdes a quatre però, al final, sense que ho provoqués ningú, en van ser sis. No cal que les expliqui totes perquè no acabaria mai: les podeu veure totes en aquest vídeo enregistrat pel Ministeri durant la presentació pública dels resultats del Créathon dissabte cinc a la tarda.

Jo vaig participar en el grup que va treballar el concepte “United Nations of Luxembourg”, que va perdre el “United” en algun moment segons sembla per evitar evocar una marca de roba italiana i un equip anglès de futbol. Se’ns va acudir acumular tot el que té d’extremament diferent però, alhora, extremament positiu aquest país. Per exemple, modernitat i tradició, vida de poble i ambient internacional, art popular i alta cultura. Vam concebre un logotip, cartells, un efecte sonor característic i reconeixible… Tot.

Creathon-55-mini Bé, participar és potser una paraula agosarada. Les meves propostes més innovadores van ser rebutjades (“Luxembourg: uniting nations” i “Nations of Luxembourg, unite!”). Crec, però, que algun element d’alguna altra idea meva sí que va rebre alguna consideració. Per demostrar que hi era adjunto una prova gràfica (obra de Sven Becker).

La idea més radical, que va superar el tall de primera hora de la tarda justament per radical, va ser la de la bústia. No vull dir una bústia del carrer per enviar cartes sinó una bústia de casa per recollir-les. La idea de base era no amagar, ans el contrari, el que ha fet famós aquest país. Per tant, la mascota i figura central de la campanya era una simpàtica bústia amb ulls, manetes i els noms de totes les empreses implicades en l’escàndol LuxLeaks (que, per tota presència a Luxemburg, tenien el nom en una bústia). Tenien també un gran eslògan amb connotacions de tota mena (que és el que ven, no ens enganyem): It’s not illegal if you do it in Luxembourg. Els pares de la campanya defensaven que fins i tot seguien al peu de la lletra els tres conceptes sorgits de la gran enquesta del nation branding: dinamisme, per trobar una solució tributària original; obertura, per acollir totes les grans empreses que desitgin pagar menys impostos; fiabilitat, perquè el país no fallarà a aquests socis. En aquest vídeo, l’inventor de la campanya ho explica millor que jo (això sí, en luxemburguès).

A més d’aquestes dolenteries (es diu dels catalans que som propensos a l’auto-odi… doncs els luxemburguesos, déu n’hi do), durant el conjunt de l’experiència vaig poder escoltar una sèrie de motius pels quals val la pena viure en aquest país i tenir-lo com a model. De fet, va ser per aquesta raó que em vaig engrescar a participar en un joc de màrqueting en grup, que no és la meva manera preferida de passar un cap de setmana.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús