Arxiu del mes: juliol 2016

Tractat no concordat

dissabte, 30/07/2016

—– Faula de la Guineu anunciant la pau —–

Ben sentat al capdamunt d’una branca,
un Gall vell dels que se les saben totes,
vigilava el camins que van i venen.

—Ep! -Crida una Guilla recent presentada.

I el Gall li demana: —Qui hi ha a les portes?

—Soc jo que et porto les més bones noves:
Saps que des d’avui s’han canviat les tornes?
Des d’ara tots els animals s’entenen
i que uns contra altres no s’escometen?
No ens caldrà barallar mai més, és la pau!
No cal, doncs, que facis més sentinella,
ja formem part tots d’una gran parentela.
Ja no hi ha conflicte, ja pots baixar. Au!

El Gall no es mou, deixant parlar al subjecte.

—Ja et dic jo que la pau és del tot signada
i entre totes les especies del regne,
confirmada, del tot ratificada!

L’au estira l’ala i diu afectada:

—Oh bon amic, no saps el content que em fas,
gracies per portar noticies elegants.

—Baixa, doncs, i ens abraçem com germans!

Mentre el Gall se la pensa i ho va rumiant,
s’alça, allarga el coll i al lluny tot mirant…

—Que veus? -pregunta la Guineu anhelant.

—No es guipa bé si son de guarda o d’atura…
aviat ho sabré quan els senti lladrar.

La Guineu guilla, que no està gens segura.

—Espera! No marxis ara, que baixo;
fan cara de voler-ho solemnitzar,
que es veu que aquests estant també d’esbarjo.

—Ja vindré a celebrar-ho un altre dia…
i jo de tu… tampoc m’encantaria!

——————————-
Anton Marco ©2011
——————————-

Galli Duo et Accipiter

dimecres, 27/07/2016

Altius i fers l’un i l’altre,
posseïts de rauxa i ciència,
dos Galls d’ossosa eminència
no paraven de combatre
pel desig de prominència.

Amb tanta malavinença,
cansats ja de barallar-se,
es resignen en paciència:
els dos resolen lliurar-se
a la justícia imparcial.

Així, doncs, de plena anuència
cercaran entre el gremial
d’un virtuós en la prudència
competència judicial,
desitjosos de sentència.

A un d’ells li era igual
el jutge de la instrucció:
no posant pas objecció
ni cercant cap avantatge
ni profit del tribunal.

L’altre pretén que el Falcó,
per caràcter i coratge,
és l’indicat pel ritual
i farà bon arbitratge
d’una i altra al·legació.

Davant són del Xoriguer
defenent honor i fama;
i el que ha tingut la idea
d’escollir un bon perdiguer
per a resoldre el drama
de l’enèrgica querella,
anhelant ordir sa trama,
s’avança i vol ser el primer
en parlar a l’assemblea…
no fos l’altre més lleuger
i presenti la reclama
abans que ell al senyor uixer:
va i fa entendre sa proclama.

Tal com ve, el de la grada,
es proveeix del garoler:
me l’agafa amb la sarpa,
i s’escapa, d’un vol, l’altre.

Tot sol davant la justícia
—que ha de trobar culpable—
sense prova ni perícia,
es troba l’incaut pollastre.

-——————————-
Anton Marco©2014
-——————————-

 

El ja us pagaré

dissabte, 23/07/2016

La Cigale et la Fourmi

La Cigale, ayant chanté
Tout l’été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue.
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau.
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu’à la saison nouvelle.
Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l’août, foi d’animal,
Intérêt et principal.
La Fourmi n’est pas prêteuse ;
C’est là son moindre défaut.
Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
Vous chantiez ? j’en suis fort aise :
Et bien ! dansez maintenant.

   Jean de La Fontaine

La Cigala i la Formiga

La Cigala, que es desviu
per cantar al llarg de l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
–No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”

Xavier Benguerel

 

L’Oreneta de Bellmunt

dissabte, 16/07/2016
Anton Marco | Luxemburg

 

De Bellmunt una casa
entre dos portes guarda
l’oreneta l’entrada
que en el sostre té estada.

Hi té fet el niu d’obra
d’on vigila a tota hora
qui pot vindre de fora…

Molt més d’un hi volteja.

Sols el qui la festeja
la portelleta franqueja.

En companyia

dimecres, 6/07/2016

De tots dos habita al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l’una mà dono al Desig,
l’altra dono a la Recança.
* *
Cadascú diu meravelles
del jorn vinent o el difunt:
no sé de l’altra o de l’un
qui diu mentides més belles
* *
El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l’enyorança
del que mai haguí ni hauré
* *
I quan la sort m’era esquiva
m’han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no em tornarà
o voler el que mai arriba
* *
Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
mes damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.
* *
A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m’enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure’n
* *
Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.

Josep Carner: