Tractat no concordat

—– Faula de la Guineu anunciant la pau —–

Ben sentat al capdamunt d’una branca,
un Gall vell dels que se les saben totes,
vigilava el camins que van i venen.

—Ep! -Crida una Guilla recent presentada.

I el Gall li demana: —Qui hi ha a les portes?

—Soc jo que et porto les més bones noves:
Saps que des d’avui s’han canviat les tornes?
Des d’ara tots els animals s’entenen
i que uns contra altres no s’escometen?
No ens caldrà barallar mai més, és la pau!
No cal, doncs, que facis més sentinella,
ja formem part tots d’una gran parentela.
Ja no hi ha conflicte, ja pots baixar. Au!

El Gall no es mou, deixant parlar al subjecte.

—Ja et dic jo que la pau és del tot signada
i entre totes les especies del regne,
confirmada, del tot ratificada!

L’au estira l’ala i diu afectada:

—Oh bon amic, no saps el content que em fas,
gracies per portar noticies elegants.

—Baixa, doncs, i ens abraçem com germans!

Mentre el Gall se la pensa i ho va rumiant,
s’alça, allarga el coll i al lluny tot mirant…

—Que veus? -pregunta la Guineu anhelant.

—No es guipa bé si son de guarda o d’atura…
aviat ho sabré quan els senti lladrar.

La Guineu guilla, que no està gens segura.

—Espera! No marxis ara, que baixo;
fan cara de voler-ho solemnitzar,
que es veu que aquests estant també d’esbarjo.

—Ja vindré a celebrar-ho un altre dia…
i jo de tu… tampoc m’encantaria!

——————————-
Anton Marco ©2011
——————————-
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús