Petit recorregut en obres

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’altre dia em lamentava de les excessives riqueses d’aquest país i, com a exemple del mal que fan, esmentava les obres amb la destrucció i la incomoditat que comporten. Avui, per il·lustrar-ho, procediré a una mena de «ronda infraordinària» aplicada als meus recorreguts més quotidians. Em limitaré, això sí, a les obres d’infraestructures públiques, perquè si m’aturés a cada casa que enderroquen o aixequen, no acabaria mai.

La primera obra que em surt al pas és el pont. Avui i des de fa uns anys, un pont provisional, permet salvar la vall de la Pétrusse; mentrestant, al Pont Adolphe li fan un lifting: en reforcen l’estructura, en restauren l’exterior, el preparen per al pas del tranvia i, de propina, hi incorporen una passarel·la per a ciclistes, atès que sobrava pressupost. Finalització prevista: octubre de 2017.

Tot seguit entro al parc, on no fan obres. Sí en fan, tanmateix, en els carrers que el tallen. No em pregunteu què, perquè no ho sé. Abans hi havia una sèrie de rases, ara les han tapades però hi continuen treballant. D’altra banda, si hagués escrit això fa dos mesos, hauria pogut incloure en el catàleg la remodelació de la terminal d’autobusos que es troba en un extrem del parc.

Surto del parc per la rotonda Schuman, avui convertida tota ella en un autèntic chantier: hi preparen l’arribada del tranvia i els pertinents canvis de la circulació un cop rodi aquest nou mitjà de transport públic. I no em vull imaginar el cacau que s’organitzarà quan comenci la Fouer. Les obres s’estenen com una taca d’oli per tot el carrer, voregen el Grand Théâtre (ell mateix víctima d’una rehabilitació que es va eternitzar ara fa uns anys) i entren al pont Grande Duchesse Charlotte. Tot està potes enlaire. Cada dia obren o tanquen una rasai i canvien el traçat de la cursa d’obstacles que hem de superar els soferts vianants i ciclistes. Recentment han aparegut les primeres vies, que ja era hora. Al pont, a més, hi fan altres tasques: n’amplien la superfície i canvien les baranes antisuïcidis. A la sortida del pont, aquest caos es troba amb un altre, a baix a l’esquerra: la construcció d’un funicular que portarà viatgers des del Pfaffenthal, on, per cert, estan construint una estació de tren. En fi, finalització prevista de tot plegat: octubre de 2017.

Obres al centre - Luxemburger Wort

Per l’altre itinerari, si agafo l’autobús i passo pel centre, em trobo més o menys amb el mateix panorama. Cal afegir-hi, això sí, la mare de totes les obres: Hamilius. Hi han d’erigir nous edificis municipals, un aparcament subterrani, un centre comercial, pisos, oficines i no sé què més. De moment, hi ha només un esvoranc que sembla l’entrada de l’infern amb, al bell mig, un bloc de pisos que no van enderrocar perquè un parell de propietaris es van negar a vendre. En principi, la data de finalització prevista és octubre de 2017.

Per aquest altre recorregut, arribaria al Kirchberg per l’altra vorera del pont de la gran duquesa, és a dir, passant per davant d’unes obres que fa anys que duren i que resulten misterioses. Diuen que hi fan un edifici però, per ara, no s’hi veu res. Primer van tapar una carretera que duia al carrer paral·lel; després van omplir tot el desnivell (males llengües diuen que amb la terra que va sobrar quan van excavar per fer els fonaments d’un altre edifici) i, finalment, van aixecar un mur tot al voltant, per la qual cosa vaig deixar d’apreciar els progressos constructius. No sé quan tenen previst acabar d’una vegada, però podria ser el 2017.

Què passa el 2017? Fàcil: a l’octubre hi haurà eleccions municipals. Sí, aquí també estem així.

Sé que és un somni i, per tant, miro de no obsessionar-m’hi, però desitjaria marxar uns dies de Luxemburg i, en tornar, trobar-me que s’han acabat totes les obres. Totes, TOTES, TOOOOOTES!

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús