Qüestió d’imatge

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Ja no recordava que havia participat a una marató de creació per idear una nova imatge del país on visc fins fa quinze dies quan, tornant de vacances, em vaig trobar una invitació a la presentació de la nova “signatura” de Luxemburg. L’esdeveniment va tenir lloc ahir al vespre, a les Rotondes, dos edificis vuitcentistes que havien estat locals tècnics del ferrocarril i avui són un espai cultural multiusos.

Hi vaig arribar al darrer minut, quan l’organitzadora tancava la cortina de l’entrada i apagaven els llums. Conduïda per Désirée Nosbusch, actriu, presentadora de televisió i cantant luxemburguesa, la gala va ser àgil i entretinguda. Hi van intervenir la secretària d’estat Francine Closener, la màxima responsable governamental de tota la campanya de la marca Luxemburg, els responsables de les agències de publicitat que han parit la marca definitiva, el director d’un petit curtmetratge per promoure-la, els informàtics que han posat en marxa el web oficial que sostindrà la signatura amb continguts interactius i una sèrie de personalitats luxemburgueses (dos exemples, el mag David Goldrake i la cantant i actriu Sascha Ley) que van donar la seva visió sobre el país i van explicar anècdotes que han viscut quan, a l’estranger, han confessat ser de Luxemburg.

Doncs sí, malgrat els esforços d’una quarantena de persones durant dos dies, el producte final el van encarregar a un parell d’agències de publicitat de solvència contrastada: Binsfeld i Vidale & Gloesener. Quan ho vaig llegir, em vaig imaginar que les nostres brillants idees anirien a la paperera de la història i els publicistes traurien alguna idea pròpia del barret… o de l’armari d’idees antigues. Tanmateix, m’equivocava: una idea sí que l’han aprofitada… encara que d’una manera circumstancial. En resum, de tota la nostra feinada, només han salvat una X.

Lët'z make it happen

Ho sé: he escrit més de tres-centes paraules i encara no he explicat l’essencial.

La nova signatura del país és el seu nom, en francès o anglès (no pas en alemany ni en luxemburguès), amb la X convertida en una mena d’híbrid entre creu i hèlix amb els colors de la bandera nacional. A sota, el nou eslògan: “Let’s make it happen”. Sí, en anglès. Trobo que l’haurien pogut deformar en un “Lët’z make it happen”, que faria pensar en el nom del país en la llengua del país.

Com veieu, el resultat final no m’acaba de fer el pes. Ho confesso: l’hèlix és bonica i dóna molt de joc, però l’espai blanc central em remet a una creu blanca i no sé si li convé a Luxemburg associar-se amb l’Església i amb Suïssa, dues creus (passeu-me la redundància) que arrossega de fa massa anys. D’altra banda, la frase en anglès, sincerament, no em diu res. Potser és culpa meva: sóc una mica reticent al màrqueting i a les seves tècniques.

El que sí m’ha encantat és la breu pel·lícula on persones de tot el món parlen de les qualitats que, gràcies a una gran enquesta, sabem que s’associen amb el Gran Ducat: obertura, dinamisme i fiabilitat. La resta de material de suport de la campanya de bona imatge de Luxemburg també és potent. Sembla concebut per fer que els luxemburguesos estiguin orgullosos de ser-ho. Feu un cop d’ull a www.inspiringluxembourg.lu.

D’altra banda, la gala semblava un programa de la televisió americana: un decorat elegant, amb cortines de vellut blau, molts watts de llum i bona qualitat de so. Bon ritme, estil, humor i intel·ligència. En aquest país moltes activitats, fins i tot les més oficials, conserven un toc “centre cívic de barri”, per tant, la vetllada d’ahir em va sorprendre positivament. A més, reflectia les qualitats que volen potenciar: era oberta (hi vaig poder assistir jo i tot), dinàmica (gens avorrida) i fiable (havien anunciat el que farien i ho van acabar fent).

He llegit no sé on que la Generalitat vol endegar una campanya per apujar la moral dels catalans. Potser que truquin a l’equip del #nationbranding luxemburguès. I si volen muntar una “creató”, jo m’hi apunto.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús