Recompte luxemburguès (#onsónlesdones)

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Ho confesso: una de les meves principals fonts d’informació, sobretot pel que fa a Catalunya, és Twitter. Mitjançant aquest canal vaig descobrir el col·lectiu “On són les dones?”, que denuncia l’escassa presència de les dones als mitjans de comunicació catalans. Les integrants del grup, pendents diàriament de tertúlies de ràdios i televisions i de les seccions d’opinió dels diaris, compten quants homes i dones hi són presents i fan públic el recompte per tal de fer evident el que és flagrant. Al cap d’un temps, la pregunta va sorgir de manera natural: com deu ser la situació a Luxemburg? Podria ser que la resposta a la pregunta “On són les dones?” fos “A Luxemburg”?

Per esclarir la qüestió fins al fons, necessitaria un temps i uns recursos dels quals no disposo. D’una banda, elles són un grup i jo estic sol; de l’altra, escolto poc la ràdio i no tinc televisió. Per tant, m’he concentrat en els diaris. Encara més, en només quatre rotatius i en un moment específic: el cap de setmana del 15 i el 16 d’octubre. Per tant, he analitzat un sol exemplar per capçalera (a Luxemburg no es publiquen diaris els diumenges i el diari de dissabte porta la data dels dos dies). Amb això vull dir només que no es pot considerar aquest recompte una radiografia perfecta, sinó simplement una imatge indicativa.

Diaris d'octubre

Comencem pel principal diari del país, el Luxemburger Wort, més conegut com el Wort. És un diari catòlic, de tendència democristiana, publicat sobretot en alemany però amb alguns articles en francès. Doncs bé, comptant els articles estrictament d’opinió (tasca no del tot senzilla quan algunes notícies inclouen una bona dosi d’opinió), en el diari de dissabte i diumenge hi ha un desequilibri manifest: sis homes i dues dones.

Fem un cop d’ull, doncs, a dos diaris del grup Editpress, considerats més progressistes en el vessant social. D’una banda hi ha el Tageblatt, en alemany, i de l’altra, Le Quotidien, en francès. Pel que fa al primer, el resultat sembla un partit de futbol: cinc a zero. No cal que expliqui qui guanya, oi? Pel que fa al rotatiu francòfon, només hi he pogut trobar un article d’opinió, l’editorial, que avui signava un home. En descàrrec del diari, cal explicar que l’editorialista canvia sovint. Potser si hagués procedit al recompte en un altre moment, el resultat hauria estat l’invers.

Per obrir una mica la perspectiva, també he consultat un setmanari, Le Jeudi. Publicat cada dijous en format de diari, conté articles de fons, anàlisi geopolítica, abundant informació cultural i un devessall d’articles d’opinió. Entre les seves pàgines és on he trobat més dones: en concret, tres. Malauradament, el nombre d’homes que signen articles d’opinió és molt superior. Exactament, tretze.

De fet, l’únic mitjà luxemburguès on hi ha equilibri de gènere és aquest blog, en el qual col·laborem tres dones i dos homes. El que passa és que, com en molts altres aspectes d’aquesta societat desequilibrada, la igualtat hi és només sobre el paper (o sobre l’HTML): si hi feu un cop d’ull, veureu que els dos autors masculins som força més “xerraires”.

En resum, com dirien les “On són les dones?”, no anem bé ni a Luxemburg (país, d’altra banda, amb una certa fama de masclista). Miraré d’informar-me millor sobre aquesta qüestió i potser redactaré una altra entrada per completar el retrat. O, encara millor, demanaré a alguna col·laboradora que em doni un cop de mà.

De tota manera, sembla que al país la qüestió està sobre la taula i se’n parla. Per exemple, ahir i avui al Cercle Cité se celebren dues jornades de treball públiques titulades “Genre et Médias – Le Triangle des Bermudes?” organitzades, entre d’altres, per l’associació CID Femmes i el Conseil National des Femmes du Luxembourg i amb el suport del Ministère de l’Egalité des Chances. Malauradament ahir no hi vaig poder assistir durant el dia perquè treballo i després perquè estava escoltant una gran dona del rock: P.J. Harvey. Simbòlic o no, sobre l’escenari de la Rockhal hi havia una sola dona i nou homes.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús