Arxiu del mes: novembre 2016

Un discurs

dimecres, 23/11/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Perdoneu l’autobombo: dissabte vaig recollir el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols en una bonica i mil·limetrada cerimònia que va tenir lloc a l’IEC. L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) distingeix amb aquest premi la tasca dels catalans que viuen a l’exterior i treballen per fer conèixer la cultura catalana en els seus països d’acollida. D’altra banda, comporta una servitud: adreçar unes paraules al públic. Em vaig preparar el discurs tan bé com vaig poder. Tanmateix, com que em poso nerviós, m’embarbusso i no sé què acabo dient, prefereixo reproduir-lo aquí. A més, així en tindran un tast els nombrosos amics i familiars que van voler assistir a l’acte però no van poder.

(més…)

La Dépêche

dimarts , 22/11/2016

Les indépendantistes catalans n’avaient déjà guère les faveurs de la France. Ils font désormais face au courroux du Quai d’Orsay, passablement agacé par une résolution du Parlement régional de Catalogne qui appelle à l’autodétermination de la Catalogne française. Le texte, voté le 6 octobre dernier par les députés de la majorité indépendantiste au pouvoir (Junts pel Si) et les élus de la gauche anticapitaliste (CUP) est loin d’être passé inaperçu à Paris, au point que la diplomatie française s’en est officiellement plainte auprès du gouvernement espagnol.

(més…)

Tot un elenc

dissabte, 19/11/2016
L'Anton... a mig camí de l'Espagne

 

Aquestes darreres setmanes la gran majoria de la premsa mundial ens ha ofert les portades més escandaloses a propòsit de la majoria de Donald Trump, l’home que va prometre deportar 12.000.000 d’indocumentats. Ara diu que no n’expulsarà pas tants com el seu predecessor. I és que de la gent que ens hem de guardar són els anònims (la majoria?) que el van votar volent, això sí, de totes totes, que fossin dotze els milions de víctimes. Pobre Trump, però quina culpa hi pot tenir el pobre home! A veure si comencem a posar en relleu els noms dels veritables i no tan anònims responsables de tanta ignomínia. Dels que llencen la pedra (o el vot) i amaguen la mà,  aplaudeixen i victoregen les més grans pallassades i se’n van a dormir tan tranquils. O com la nodrida selecció de tertulians habituals, autèntics portaveus de les majories silencioses -que només saben armar cacau al caloret d’un quadriennal míting dionisíac- i que fins i tot cobren per a enverinar-nos alquímicament els pensaments. (més…)

Teatre a l’engròs

dimecres, 16/11/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Contaminat per la perspectiva catalana, durant anys vaig confondre el Teatre Nacional de Luxemburg, una estructura de mida mitjana (ja en vaig parlar un dia) amb el Gran Teatre de la Ciutat de Luxemburg, abans Teatre Municipal, que el triplica en mida i recursos. Diria que la confusió es va dissipar cap a finals de 2003, quan van enllestir les obres de reforma del Gran Teatre i el vaig començar a freqüentar.

(més…)

Signatures oposades per la llengua

dissabte, 5/11/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Catalunya i Luxemburg tenen un feix de característiques comunes i, si li pregunteu a l’Anton, us en pot donar força detalls. Per ara explicaré només que comparteixen la passió amb què discuteixen sobre llengua i llengües. El debat a Catalunya ja el coneixeu i no em refereixo als diacrítics. A Luxemburg, la qüestió lingüística ha revifat aquests dies, sobretot gràcies a dues peticions contraposades presentades al Parlament del país.

(més…)