Un discurs

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Perdoneu l’autobombo: dissabte vaig recollir el Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols en una bonica i mil·limetrada cerimònia que va tenir lloc a l’IEC. L’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) distingeix amb aquest premi la tasca dels catalans que viuen a l’exterior i treballen per fer conèixer la cultura catalana en els seus països d’acollida. D’altra banda, comporta una servitud: adreçar unes paraules al públic. Em vaig preparar el discurs tan bé com vaig poder. Tanmateix, com que em poso nerviós, m’embarbusso i no sé què acabo dient, prefereixo reproduir-lo aquí. A més, així en tindran un tast els nombrosos amics i familiars que van voler assistir a l’acte però no van poder.


«Senyores i senyors, bon vespre:

Com deia ahir Xavier Tudela, president de l’IPECC, per a mi rebre aquest premi és un honor i una responsabilitat. Un honor per una sèrie de motius que espero que resultin evidents en concloure aquest discurs i una responsabilitat perquè no m’agrada parlar en públic i aquestes situacions constitueixen tot un repte.

Discurs

A més de considerar un honor i una responsabilitat ser distingit amb aquest guardó, en el meu cas concret, també considero que el premi no és merescut. Comparant-me amb altres premiats, d’aquesta edició i les anteriors, trobo que jo no he fet prou. El meu únic mèrit, al cap i a la fi, ha estat integrar-me en una estructura, el Centre Català de Luxemburg, que funcionava i funciona perfectament. En els seus quasi trenta anys d’història, el Centre Català ha acomplert una feinada enorme. D’una banda, ha organitzat tota mena d’activitats: concerts, conferències, festivals de cinema, esdeveniments de cultura popular o classes de català per a nens o adults. D’altra banda, ha afavorit la integració dels catalans a Luxemburg col·laborant amb altres associacions del Gran Ducat i fent de xarxa de difusió d’informació entre l’administració luxemburguesa i els catalans del país.

Un altre motiu pel qual crec que no mereixo aquest premi és que tot el que he fet, bàsicament ocupar-me de les activitats “literàries” del Centre Català, ho he fet amb molt de gust. Sóc un enamorat de la cultura catalana i compartir-la i exportar-la és una satisfacció. De propina, conèixer grans figures de la literatura catalana, gaudir de les seves paraules i comprovar que el públic internacional les aprecia és una enorme recompensa.

Reteniu aquesta paraula perquè ara em toca exercir de lletraferit i citar una gran novel·la: Anna Karènina de Leo Tolstoi. En concret, cito unes paraules d’Alexei Karenin, marit d’Anna, segons la traducció d’Andreu Nin:

El que cal estimar no és la recompensa sinó el treball. (…) Estimant el treball trobaràs en ell la recompensa.

Aquest és el meu cas.

Tanmateix, precisament per no esperar cap recompensa, encara és més gran l’honor de rebre el guardó que porta el nom de dues grans personalitats amb un bagatge immens en la promoció i la valorització de la cultura catalana.

I, per descomptat, tot reconeixement és benvingut perquè, en ocasions, hom podria pensar que tot el que fem des de la Catalunya Exterior passa desapercebut o no arriba a prou gent. Gràcies al Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols i a la feina de l’IPECC, sabem que algú ens mira… i que ho fa amb bons ulls. Això és un copet a l’espatlla i, sobretot, un estímul per continuar fent el que més m’agrada: treballar per Catalunya allà on em trobi.

Moltes gràcies.»

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús