Trenta anys després

Anton Marco | Luxemburg

Entre els milers de documents que va desclassificar i publicar l’Agència Central d’Intel·ligència nord-americana el dia de Sant Antoni d’enguany n’hi ha un amb informació força interessant sobre la sèrie d’atemptats dels anys vuitanta a Luxemburg, el cas Bommeleeër.
En un informe de 30 pàgines datat el 10 de febrer de 1986 i sota el títol “Qui són aquests paios?” manifesta molt clarament que es tractaria d’uns fets de terrorisme “casolà” i se n’exclou qualsevol connexió internacional. D’igual manera el terrorisme d’origen esquerrà es considera molt poc probable, degut al fet de que no hi ha instal·lacions dels Estats Units o de l’OTAN afectades pels explosius,  i pel fet de no veure-hi pretensions polítiques.

D’altra banda, i en to moderat, s’hi observa que la construcció i col·locació dels artefactes explosius indicarien que els autors haurien estat entrenats per l’exèrcit o la policia.

Més informació en el Wort.

El cas conegut amb el nom de Bommeleeër  fou una sèrie d’una vintena d’atacs que van afectar al Gran Ducat entre 1984 i 1986. Avui per avui encara no s’ha aclarit. La Sala Penal del Gran Ducat, després de 177 audiències, va susprrendre el judici que s’havia obert el 25 de febrer del 2013.

Sant Antoni i el Dimoni
jugaven a trenta un,
el Dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta un.
Sant Antoni gloriós,
anomenat de Viana,
enviau-me un jovenet
que vengui de bona gana.

Maladament sigui pagès,
que tengui bestiar seu;
jo vos promet, Sant Antoni,
dar-vos cada any un porcell.

Sant Antoni gloriós
avui és sa vostra diada,
protegiu-me s’estimada
que jo ho faria per vos.

Oh, gloriós Sant Antoni!
Oh, gloriós Sant Marçal!
Jo em pensava menjar figues
sense tenir figueral.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús