El plet d’embull

Als dinerets posen bon ull
tot percaçant com vius follets,
tan eixerits com esmolets
van anar fent al seu antull.

Davant de jutge i gran fiscal,
passats vuit anys de plany i dol,
van cantar tots, prou bé en sabien:
gonfanonera i oficial;
puix al palau que dirigien,
l’aucell rapaç i el rossinyol,
els virolais hi presidien.

Anys de paciència, sense estrès,
lladreguejant de vius pillets,
apariats ambdós Montulls,
sota les ordres dels caps drets,
tot ronsejant havien après
tapar els empelts amb cucurulls.

D’omplir butxaques a curull,
mai en patiren embaràs.
Duet, tercet, coral i embull,
mai porc a mitges fou prou gras.
Qui era vestit ara és despull:
la calaixera buida a ras
en desgavell i batibull.

 

Anton Marco | Luxemburg
Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús