What does Luxembourg say?

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Es podria afirmar que, avui dia, la comunicació ha esdevingut una obsessió. Omnipresent i cada vegada més difusa, s’integra en la resta d’activitats i processos humans quotidians. Quan pensem en comunicació, de manera gairebé inevitable ve al cap el món digital: xarxes socials, premsa a internet, blogs, aplicacions de missatgeria… Tanmateix, la comunicació roman un element força més bàsic i primari, més humà. Per aquest motiu, volia parlar d’una iniciativa que combina aquests dos aspectes: un compte de la xarxa social Instagram que recull expressions “analògiques” dels ciutadans de Luxemburg. El perfil s’anomena luxembourgsays.

Els que considereu les ciutats com a organismes vius, us heu parat mai a pensar com comunicarien si poguessin? De fet, les ciutats parlen en la mesura que els seus habitants s’expressen utilitzant elements del medi (façanes i mobiliari urbà) per plasmar-hi els seus missatges. Luxemburg, val a dir, és una ciutat poc comunicativa, gairebé reprimida: no abunden els missatges escrits a les parets (en vaig parlar en aquesta entrada sobre etiquetes) i les autoritats els esborren en temps rècord. Perdoneu la imatge psicoanalítica: el superjò de la ciutat és realment eficient a l’hora d’eliminar aquestes manifestacions de l’allò col·lectiu de la ciutat. De tota manera, alguns textos sobreviuen i luxembourgsays recull, ara mateix, una setantena d’imatges.

L’objectiu del projecte, segons sembla, és de caire etnogràfic: mirar de documentar l’expressió (a)política dels habitants d’una ciutat caracteritzada per la varietat (poc més de 100.000 habitants, més de 100 nacionalitats, tres llengües oficials, desenes de llengües d’ús). La idea s’emmiralla en un projecte anterior, d’una altra ciutat, zagrebsays (també a Facebook), més orientat a la vessant artístico-político-social del missatge escrit en una paret. A Luxemburg seria difícil, perquè resulta complicat, fins i tot agosarat, interpretar el contingut dels textos amb una perspectiva política. Veiem-ne alguns exemples.

Un dels més recents: “Trust me”, confia en mi. Fins i tot tenint en compte les eleccions presidencials al país veí, trobaria excessiu considerar-la com una petició de vot. Podria tractar-se, és clar, d’una signatura, però, com saben els autors de textos en parets (i els autors de textos en paper), el text pertany al lector, que és lliure d’interpretar-lo com ell vol i no com havia potser previst l’autor.

El centre es va llevar un matí amb una frase de Dan Millman (esportista víctima d’un accident, reconvertit en entrenador i escriptor en l’àmbit del desenvolupament personal): “The secret of change is to focus all your energy not on fighting the old but on building the new”, el secret del canvi és centrar tota la teva energia no en combatre allò vell sinó en construir allò nou. La citació es troba al millor lloc possible per donar-hi significat i metasignificat: a la tanca de les obres a la plaça Hamilius, possiblement les de major magnitud en una ciutat que en va plena.
Luxembourgsays
Tres frases ben ancorades en l’actualitat són: “Less Donald Trump More techno music”, menys Donald Trump i més música tecno; “Borders are mental walls”, les fronteres són barreres mentals; i “Your nationalism kills”, el teu nacionalisme mata, sobre un urinari públic, pintada que ja ha estat eliminada pel superjò de la ciutat.

Suposo que us n’heu adonat: fins ara els exemples són en anglès. Sembla que, quan Luxemburg parla, malgrat que les expressions vinguin de l’inconscient col·lectiu, prefereix fer-ho en la llengua global. Això sí, de vegades no la dominen i hi ha ortografies personals o una altra mà que corregeix, a posteriori, la gramàtica.

Tanmateix, també hi ha missatges en francès, és clar. Per exemple, aquest text tan poc clar com inquietant, aquest agraïment a la policia, aquesta senzilla instrucció, aquest missatge magrittià o aquesta pregunta en una paret de l’estació. Un cas curiós, lingüísticament parlant, és aquesta combinació d’anglès i català. No sovintegen (no sé si afegir-hi l’adverbi “sorprenentment”) els missatges en alemany (aquí un exemple) o luxemburguès. Ni en portuguès, mal que sí he vist alguna pintada futbolística com a resultat d’algun esdeveniment lligat a aquest esport… Ràpidament eliminada.

En fi, us convido a passejar per Luxemburg i pel compte Luxembourgsays. Us acabareu de convèncer que la ciutat parla. El que no us quedarà tan clar, suposo, és exactament què intenta dir.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús