Yourcenar farà les maletes

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

És notícia de fa setmanes tot i que no es materialitzarà fins a l’agost: tanca la llibreria Alinéa (5, rue Beaumont; al centre de la Ciutat de Luxemburg). Els amics dels llibres (potser hauria d’escriure #llibrèfils i encara esgarraparia alguna subvenció) que viuen a Catalunya segur que se solidaritzen i saben com vivim aquest penós esdeveniment a Luxemburg. Si més no, tot sovint llegeixo als diaris que tanca una o altra llibreria històrica catalana. L’anunci va seguit, de manera gairebé automàtica, per una legió de ploraners desesperats… que penses “si tots aquests compressin encara que fos un llibre de tant en tant potser no caldria tancar-la”.

Ara ha passat exactament el mateix a Luxemburg.

Librairie Alinéa (1995-2017)

Edmond Donnersbach va inaugurar la llibreria Alinéa el 1995 en ple centre de la ciutat, en un carrer paral·lel a la principal via comercial, davant la parada del mini-bus gratuït que connecta el centre amb un gran aparcament, prop del restaurant Il Riccio i de la més que clàssica pastisseria-cafeteria Namur. És a dir, en un indret immillorable. A l’agost tancarà per la mateixa raó que tanquen altres llibreries: no ven llibres. Hi ha menys lectors i, els que hi ha, com a molt hi tafanegen i acaben comprant el que buscaven a internet. Ho va il·lustrar el propi Donnersbach en afirmar que patia la síndrome del florista: tothom vol flors però no en compra ningú.

M’agraden els llibres, llegir i les llibreries. Cada vegada que un d’aquests establiments abaixa la persiana per sempre tinc com la impressió que el món esdevé un lloc una mica pitjor. Sobretot veient els motius que empenyen al tancament. A més, la llibreria Alinéa era una institució. No diré que fos la millor de Luxemburg (això és una mena d’elogi fúnebre: toca, per tant, desar les crítiques) però sí era la més literària. Amb diferència. Era la que menys espai cedia a objectes que res tenen a veure amb la literatura (material d’oficina, decoració, etc). Era la que menys espai cedia a llibres que res tenen a veure amb la literatura (llibres d’empresa, de text, d’autoajuda, etc). Presentava llibres en diversos idiomes (sobretot els tres del país, a més d’anglès, italià i una mica d’espanyol), una secció de clàssics completíssima, i un fons d’història, art, filosofia i religió ben decent. Els llibreters exercien com a tals i recomanaven o desaconsellaven llibres segons les qualitats literàries del text i els gustos del lector potencial (per cert, mentre n’hi va haver existències, Confiteor, escrit per Jaume Cabré i editat per l’actual ministra de Cultura francesa, va lluir una etiqueta escrita a mà que el destacava com a “Imprescindible”). Tot plegat en un ambient acollidor, endolcit per moqueta i velles butaques flonges distribuïdes estratègicament per l’espai que conviden a llegir allà mateix, sense esperar a arribar a casa per començar el llibre que acabes de triar.

Luxemburg pot ser un paradís en diversos aspectes, però no ho és per als lectors. Un cop tanqui Alinéa, ens quedaran quatre llibreries generalistes: Ernster, Libo, Librairie Française i Um Fieldgen. Les quatre resulten prou decents, però amb un cert punt de supermercat de llibres empeltat de papereria, pel que fa a les tres primeres, i, en totes elles, una superior presència de llibres tècnics o no literaris. Suposo que així es mantenen en vida en un país abocat al diner (a fer-ne i a usar-ne). I no sé què passarà el 2018 quan, segons sembla, FNAC desembarqui en ple centre (després d’anys d’oposició de les diferents administracions).

Zénon, el protagonista de L’oeuvre au noir de Marguerite Yourcenar, un dels nombrosos llibres de la secció de clàssics en edició de butxaca d’Alinéa, havia de viure errant per culpa de la intolerància religiosa de la seva època. Ara és la seva autora, qui, juntament amb tots els companys de lleixa, haurà de fer les maletes i potser buscar refugi en una ciutat més ben disposada a acollir-la.

Etiquetes ,

2 comentaris

  • Tirs Abril

    29/05/2017 15:07

    Ara m’has confós. “L’oeuvre au noir” és “Opus Nigrum”, oi? Quin dels dos és el títol original?

  • mserranos

    29/05/2017 19:48

    “L’oeuvre au noir” és el títol original francès. La traducció en castellà, en canvi, té com a títol “Opus Nigrum”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús