Dialèctica

Segons el sociòleg Bauman vivim en un món de certeses líquides, volàtils, ambigües i contradictòries, compostes de fets alternatius, sense valors sòlids. Pot ser que aquesta incertesa bàsica tingui la seva explicació en la física moderna. Qualsevol paraula parlada o escrita es materialitza sia en ones sonores, bé en pulsions dels dits sobre un paper o en un teclat. En qualsevol d’aquests casos la paraula es converteix en matèria i per tant està composta per partícules subatòmiques regides per un principi de la física quàntica, segons el qual una cosa pot estar en dos llocs diferents alhora, caure cap amunt o pujar cap avall. Si això és així les partícules d’una paraula que transporten una veritat contenen les seves pròpies antipartícules, que poden transportar també una mentida o aqueixa manipulació emotiva que avui en diem postveritat. Es tracta de realitats contràries, ambdues vàlides i equivalents, que coexisteixen i adquireixen una significació o una altra segons el lloc en què s’observin. Si s’aplica aquesta llei quàntica al llenguatge, s’entra en un univers filosòfic molt més inconsistent, volàtil, incert i ambigu que el món líquid de Bauman. Una paraula i la seva contrària tenen el mateix fonament i tota la filosofia, des d’Aristòtil fins a Wittgenstein, es queda sense el suport ètic que regeix la nostra vida. La veritat i la postveritat, la bondat i la maldat són equivalents en diferents i canviants estats. Solament el llenguatge, per si mateix, amb els seus termes contradictoris, té valor. Probablement això ha passat durant els 200.000 anys d’història de l’Homo sapiens, però ara que el pensament s’ha convertit en un ens líquid i la nova física ens governa de forma inexorable és quan els mentiders i propagadors de falòrnies s’igualen als àngels de l’ètica i de la veritat reconegudes.

————————

MANUEL VICENT
El País, 16 Jul 2017

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús