Zones mixtes

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Una queixa freqüent dels mediterranis residents a Luxemburg és l’escassedat de terrasses. Em refereixo a la terrassa com a extensió d’un bar, cafeteria o restaurant sobre una vorera o una plaça, no a l’element arquitectònic, malgrat que aquests elements tampoc abunden… I en ambdòs casos és pel mateix motiu: com que fa fred i plou sovint, qui voldria seure a la intempèrie?

Tanmateix, una mica de raó sí que tenen els mediterranis: en comparació amb ciutats de l’òrbita luxemburguesa, hi ha poques terrasses i les que hi ha no sempre presenten un ple total. A Brussel·les o París, on el temps convida tant com a Luxemburg a seure al carrer, es detecten arreu aquesta mena d’irrupcions dels locals públics en la via pública i, a més, solen estar ocupades. Ep, i ben equipades: para-sols (tot sovint amb funció de parar aigües), enginyosos sistemes de calefacció (o senzilles flassades Ikea), marquesines i altres menes de succedanis de sostres o parets, etc. De resultes, Luxemburg, segons el criteri mediterrani, té «menys ambient» que algunes de les ciutats que esmentava, on hom podria pensar que la gent ha copiat els hàbits del sud europeu i viu al carrer. No val la pena negar-ho: excepte quan fa bo, Luxemburg se’ns mostra sovint desert o poc poblat.

Ara: quan no fa fred i deixa de ploure, és tan difícil trobar un lloc en una terrassa com un lloguer inferior als mil euros. Aleshores estan plenes, saturades, amb gent fent cua i amb un cartellet de «Reservat» ben vistós sobre les escasses taules lliures. Les terrasses amb més èxit (afirmació que faig sense cap mena d’estudi rigorós) podrien ser les de l’Urban (Rue de la Boucherie), Vis-à-vis (Rue Fort Bourbon), Paname (Place de Paris… coneguda com la prodigiosa terrassa que s’expandeix cada dia una mica), Scott’s (Grund), les de Clausen i totes les de Place de Paris, Place d’Armes o Place Guillaume II (les més preparades, en tots els sentits). Tenen molt d’èxit també algunes terrasses en patis interiors com les de l’Indie’s (abans Independent), la geladeria Bargello o el Café des Capucins.

Terrassa típica

La gentada hi aflueix malgrat que, insisteixo, moltes terrasses de Luxemburg no acaben de resultar acollidores. A més de no disposar de cap infraestructura, com ja he comentat, la majoria no mostra cap separació física o visual amb la resta de la via pública, fins i tot en carrers que no són de vianants. De vegades tampoc existeix la uniformitat visual del mobiliari que utilitzen i sembla gairebé com si, de manera caòtica i improvisada, algú hagués plantat al mig del carrer les primeres quatre taules i deu cadires que ha trobat. En molts casos, taules i cadires se situen arran de vorera o de calçada en carrers força transitats (seria el cas del Vis-à-vis i el Paname). L’exemple extrem és el Rocas, bar que escampa anàrquicament (potser hauria de dir “mediterràniament”?) taules i cadires d’allò més diverses sobre un aparcament de la Rue des Bains. Fins al punt que, de vegades, cal desplaçar cadires i taules per fer lloc a algun vehicle que entra, surt o maniobra.

La contigüitat amb els cotxes és, personalment, el punt que més em costa d’entendre i acceptar en aquestes zones mixtes entre bar i ciutat. Tal vegada, com que les terrasses són l’últim reducte on es permet fumar, es barregen els fums humans i mecànics i no es molesten ni els uns ni els altres. De tota manera, quan el trànsit s’encalma, tant a Luxemburg com al Mediterrani, val la pena seure una estona en una terrassa. Contemplar com passen la vida i els coneguts és sempre un petit plaer, fins i tot quan passen sobre rodes.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús