El 8 d’octubre votarem

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Els catalans residents a Luxemburg votarem el 8 d’octubre. No, no fem tard al referèndum, ans al contrari: vam votar per correu molt abans del dia 1, sinó que participarem en les eleccions municipals del país, que tenen lloc aquest diumenge. En aplicació de la legislació europea, els ciutadans no luxemburguesos amb més de cinc anys de residència al país poden registrar-se per votar i triar batlle i regidors del municipi on visquin. És més, el dret va més enllà i, si ho desitgen, també poden presentar-se com a candidats.

Tanmateix, pocs estrangers han aprofitat aquesta possibilitat: del total de 3.575 candidats, només 268, un 7%, no tenen nacionalitat luxemburguesa. Pel que fa al sufragi actiu tampoc estem gaire millor: els estrangers inscrits a les llistes per poder votar sumen, en total, el 12% del cens. Segons sembla, el fet que a Luxemburg el vot sigui obligatori frena a molts estrangers, que no acaben d’entendre aquesta pràctica i, sobretot, no volen ser objecte de sancions si alguna vegada no poden votar pel motiu que sigui. L’altre element que frena els estrangers és el desinterès pur i simple: consideren que estan “de pas” (un “de pas” que pot durar vint anys) i continúen més pendents de la política del lloc on provenen que del lloc on resideixen. Amb tot plegat, sembla que els luxemburguesos van perdre l’ocasió de quedar com el poble més obert del món en el referèndum de fa dos anys, quan van pronunciar-se contra el dret de vot a les legislatives als estrangers residents. Si, al capdavall, només un 12% havien d’acabar fent ús d’aquest dret, haurien pogut permetre’s el beau geste, no?

Trobo que és una llàstima aquest desinterès dels votants foranis. Entre d’altres raons perquè, gràcies al sistema electoral luxemburguès, els vots compten força més que en un sistema com l’espanyol amb llistes tancades. El funcionament és senzill: cada votant disposa d’un nombre de vots igual al nombre de regidors del municipi i els pot distribuir com vol, entre tots els partits que desitgi. Pot donar a cada candidat un màxim de dos vots. Sí, dos. Ah, i el votant també disposa de l’opció de triar una llista sencera fent una única creu a la casella pertinent. Aquest sistema obliga els candidats a treballar. Com que a les llistes no hi ha jerarquies i simplement guanya el més votat, si no et coneixen no et voten. Això fa que els candidats passegin, organitzin trobades de tota mena per explicar el seu programa, responguin mails i trucades, es multipliquin a les xarxes socials… i, és clar, que les cares de tots figurin als cartells electorals.

Un altre avantatge és que tampoc cal votar gaire sovint: les eleccions legislatives són cada cinc anys i les municipals, cada sis. De fet, el pas del temps (i de les eleccions legislatives) ha fet que respecte a la convocatòria de 2011 hi hagi moltes cares noves als cartells i que les velles hagin canviat bastant. Una excepció és l’actual alcaldessa de la ciutat de Luxemburg, Lydie Polfer, que no només és una supervivent política (va ser alcaldessa fa més de vint anys, després eurodiputada, ministra d’Exteriors, regidora i, des que Xavier Bettel va deixar l’Ajuntament per esdevenir primer ministre, novament alcaldessa i candidata a la reelecció) sinó que no envelleix mai. Crec que han aprofitat els cartells de la darrera vegada, fins i tot.

No tinc gaire clar a qui he de votar. La darrera vegada vaig exagerar tant el mètode panaché que no sé si vaig utilitzar tots els meus vots (per por de passar-me, fet que provoca l’anul·lació immediata del butlletí, em temo que en vaig perdre uns quants), no sé quants partits vaig arribar a votar (mínim tres) i no sé quina influència vaig exercir en la política municipal. Voldria castigar l’equip de govern municipal actual pel gran retard que acumulen les obres del tramvia. Tanmateix, com que també han tingut la idea meravellosa de la passarel·la sota el pont Adolphe, em semblaria massa cruel.

M’he de decidir ràpid, això sí. Primer, perquè queda una setmana; segon, perquè tanquen els col·legis a les dues de la tarda. La darrera vegada, dut per inèrcies mediterrànies, gairebé cometo el delicte de no votar, convençut de poder-ho fer havent dinat. Que tanquin aviat potser no és positiu per als mandrosos i els joves que surten de festa fins les tres del matí, però presenta diversos elements positius. El primer, que et treus de sobre l’obligació de seguida. El segon, que en un moment ho tenen tot comptat i no cal presentar-se a la feina havent dormit poques hores per ser el més cunyat a la tertúlia de l’oficina. He vist que enguany el centre cultural Rotondes organitza un seguiment del recompte i un debat obert postelectoral regat amb begudes alcohòliques que, tanmateix, acabarà abans que els recomptes a Catalunya. Hi haurà representants de tots els partits i gent del carrer interessada en l’administració municipal.

I segurament no vindrà ningú a dissoldre’ls a cops de porra.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús