Més cafè

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Fa poc més d’un any publicava una entrada sobre el cafè que va esdevenir, més o menys, l’elogi d’una cafeteria luxemburguesa. Doncs bé: va tancar, de manera una mica inesperada, a l’estiu, fet que em va dur a buscar alternatives. Per sort, Luxemburg està situat prop del cor d’una determinada idea d’Europa i no escasseja l’oferta en aquest àmbit. Malgrat que la recerca encara no es pot considerar conclosa, vet aquí algunes observacions provisionals.

El Fantasitalia és potser el més pràctic per la seva posició. El local és enorme i, per la decoració, recorda una mica els restaurants que als anys vuitanta del segle passat s’especialitzaven en casaments i comunions massius de famílies amb no gaires recursos. Tanmateix, el cafè és deliciós. No sé amb què el preparen que no es refreda mai, però és deliciós nogensmenys. Com a desavantatges, n’esmento dos: l’oferta salada és mínima i no hi sol haver ningú a primera hora. El personal és molt amable, sí, però de vegades la sensació és una mica estranya: tan sol en un lloc tan gran que sembla d’una altra època, només amb el patró o la mestressa i, de fons, alguna ràdio italiana…

Seguint la línia transalpina, ara toca una cafeteria del centre: el Caffè Torino. Sembla que és la germana, força més jove, d’una d’històrica a la capital piemontesa. El lloc és preciós, decorat amb gust i les cambreres són d’una amabilitat i professionalitat impecables. El cafè és realment bo i hi ha una gran llista de dolços, pastes i entrepans d’elaboració diària i casolana per començar bé el dia. Per moments, sembla de ser a Itàlia: tothom hi parla italià (fins i tot alguns clients que no acaben de dominar aquesta llengua), sobre les taules o la barra només hi ha diaris italians, tots els productes provenen d’aquell país… Bé, després surts al carrer i se’t passa qualsevol il·lusió, és clar.

La Table du Pain (Gare)Com a alternativa francesa hi ha La Table du Pain (a la foto), que compta amb dos establiments al centre de Luxemburg (un d’ells just davant de la parada de l’autobús). Crec que fa part d’una cadena, però no n’estic segur i ara no tinc ganes de remenar pel google. Els locals tenen una decoració molt estàndard però acollidora, de colors clars i càlids. Els cambrers són amables i sembla que els esmorzadors són sovint els mateixos perquè gairebé cap demana què vol i li serveixen igualment. Tots dos locals compten amb una gran taula central on seu tothom (després xerren o no). Conviviliaté, que diuen els francesos. El pa o les pastes són boníssims (el croissant d’ametlles és increïble) però el cafè una mica menys. De fet, el caputxino sembla fet amb l’escuma de rentar els plats. Cal contemplar que constitueixi, tal vegada, una revenja per demanar aquest suc indefinit i no un cafè de veritat.

El lloc més original per prendre un cafè matinal a Luxemburg no és un lloc sinó un vehicle. Es tracta d’una bicicleta d’estil noucentista amb una cafetera de la mateixa època incorporada. És una microempresa de quatre treballadors que va posar en marxa un funcionari municipal luxemburguès un bon dia que va decidir canviar de vida. Poca broma: el cafè és insuperable, biològic i de comerç just, i més barat que a qualsevol cafeteria estable de la ciutat. Pel costat negatiu, te l’has de prendre a peu dret i en un got de plàstic, i l’únic que t’ofereixen per menjar són galetes envasades (de producció biològica i de comerç just, això sí). L’altre desavantatge és la imprevisibilitat: no aparca dos dies seguits al mateix lloc (i no disposo de l’app per geolocalitzar-la). A més, a la plaça on solia trobar-la, les obres s’han anat ampliant fins a foragitar-ne la cafeteria mòbil (i els repartidors de diaris gratuïts, però aquests no els trobo a faltar). D’altra banda, ara que hi penso, espero que li hagin renovat la llicència, perquè havien amenaçat de no fer-ho.

En algun altre moment continuaré aquesta anàlisi cafetera però necessito temps i no augmentar el meu consum de cafè anual.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús