Quina alegria: ja tenim tramvia

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Diu una amiga que viure a Luxemburg seria com viure al seu poble, però amb els problemes de trànsit de Nova York. Malgrat que una mica (només una mica) exagerada, la imatge és vàlida. Els problemes de mobilitat entre setmana a Luxemburg ciutat són molts i diversos: excés de vehicles privats, autobusos desbordats, proliferació d’embussos, accidents, contaminació, soroll, usuaris emprenyats… I això que hi viuen només unes cent mil persones. Les distàncies són curtes però l’excés de trànsit fa que es trigui molt a recórrer-les. El transport públic combina els horaris d’un poble (escàs fora d’hora punta, gairebé inexistent el cap de setmana) amb les aglomeracions d’una gran ciutat.

A més, els barris on s’acumulen més oficines i, per tant, més moviment formen autèntics colls d’ampolla. Pel costat de la ciutat, a Kirchberg s’hi accedeix per un pont o per un carrer estret, ple de revolts i en pujada, mentre que a Gasperich tot conflueix en un carrer estret. En tots dos casos, i encara bo, una autopista propera porta fora ciutat i fora del país si cal. Com a resultat, a les hores punta, entre les vuit i les nou del matí i entre les cinc i les set del vespre, en cotxe t’embusses i en bus et sents una sardina, i trigues el mateix independentment del mitjà.

The tram in Luxembourg

L’ajuntament i el govern no han pas romàs indiferents. A les queixes de la població tenien una resposta: el tramvia. Aquest vehicle, que quan acabi el projecte unirà el sud i el nord de la ciutat fins a l’aeroport, ho havia de resoldre tot. Reduir el nombre d’autobusos al centre i especialment a Kirchberg gràcies a la millora de la mobilitat. Reduir el nombre de passatgers dels autobusos gràcies a la combinació amb una nova estació de tren als peus del pont vermell i un funicular per pujar el turó. Fomentar el canvi del transport privat pel públic sobretot en la gent que viu al nord de Luxemburg i a França.

Doncs bé: aquesta setmana fa dos mesos que funciona el tramvia i no hem arreglat gran cosa. Els autobusos continuen plens i els embussos encara són fenomenals. El que sí han aconseguit és l’harmonia entre la gent que viu a la ciutat i la gent que viu fora: tots es queixen igual. L’autobús ja no et deixa a la porta. Per comptes d’un bus, ara toca agafar bus i tramvia, sovint per distàncies que no valen la pena. La distància entre les parades de tramvia és superior a la que hi havia entre les parades d’autobús. Amb el mal temps, el resultat habitual és acabar xop o congelat. L’únic comentari positiu és que el vehicle en si és molt bonic (i que, de moment, usar-lo és gratuît).

El problema ve, potser, del fet que han inaugurat massa aviat. Avui la línia de tramvia fa uns cinc quilòmetres en línia recta dins el mateix barri i ni tan sols passa a l’altre costat del pont que provoca el coll d’ampolla. Suposo que després de múltiples retards havien de posar-lo a rodar com fos. A més del trànsit, la gestió dels passatgers del tramvia tampoc està ben resolta: els passatgers baixen tots de cop als caps de línia i s’han d’encabir primer en una vorera d’un metre d’amplada on hi ha la parada del bus (encara en obres, per cert) i després en autobusos de capacitat bastant inferior a l’elèctric (com es diu en algunes llengües). D’aquí a uns mesos hauria d’arribar a l’altre costat del pont i això resoldria una part del problema. Malauradament, diuen, han descobert que les vibracions del tramvia podrien fer caure el Gran Teatre i les obres no avançaran fins que no hi trobin una solució.

Només els habitants del nord de Luxemburg estan mitjanament contents, Luxemburgs Tram (2)perquè ara se’ls han escurçat els trajectes. Això sí: ara els preus immobiliaris del nord pugen i estan construint-hi cases i pisos com bolets. Per als que venen de Bèlgica, França o Alemanya el progrés és mínim i per aquest motiu continuen atapeint autobusos amb els seus cossos o carrers amb els seus cotxes. En aquest cas l’error ha estat no construir l’estació inicialment prevista al Kirchberg o no enviar directament, sense transbord, els trens procedents del sud, l’est i l’oest cap a l’estació al peu del funicular. Bé, error o decisió tècnica o especulació immobiliària: als terrenys previstos per a l’estació hi construeixen lucratius pisos i oficines.

Al final, resulta més pràctic moure’s en bicicleta, però compte: el mal temps fa que hi hagi poca visibilitat (per al ciclista i per al cotxe que hauria d’evitar d’envestir-lo), faltarien alguns quilòmetres de carril-bici (i els que hi ha podrien ser millors), l’excés de trànsit és sovint hostil. I, si aneu a peu, compte: enguany ja s’han produït una vintena d’accidents amb vianants com a víctimes.

Potser tot plegat, com diu un altre amic, són només problemes del primer mon (o de disposar de massa diners), que tampoc són fàcils d’arreglar.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús