Arxiu del mes: abril 2018

Belief or not Belief

dilluns, 30/04/2018

De creences en té tothom -algunes són simples i bàsiques (per exemple, el meu nom, la meva edat, …), unes altres són complexes i controvertides (per exemple, Déu? ¿Ànima? ¿Política? ¿Moral?). Però, en què consisteix el concepte de “creença” ¿Què fa falta para que una afirmació sigui una “creença”?

 

De acuerdo con Searle (Ob. cit), la realidad se configura a partir de la de una unidad causal conformada por la existencia de hechos brutos y hechos institucionales. Los hechos brutos se conciben como los que existen independientemente de las instituciones creadas por el hombre, mientras que los hechos institucionales se definen como aquellos cuya existencia depende directamente de las instituciones humanas (Searle, Ob. cit).

En estos términos, el fundamento para la construcción de la realidad social se encuentra en la transformación causal de los hechos brutos a los hechos institucionales, lo que se entiende como una unidad causal, que se expresa en el devenir mente-lenguaje en la producción de hechos institucionales. En este contexto, Searle (Ob. cit), introduce una discusión entre el sentido objetivo y subjetivo de la realidad social, enfatizando que

Buena parte de nuestra visión del mundo depende de nuestro concepto de objetividad y de la distinción entre lo objetivo y lo subjetivo. Como es harto sabido, la distinción es una cuestión de grado, pero menos frecuentemente se dice que tanto «objetivo» como «subjetivo» tienen varios sentidos diferentes (Ob. cit., p. 27).

Siguiendo a Searle (Ob. cit), la distinción entre lo objetivo y lo subjetivo puede abordarse, tanto desde una posición epistémica, en donde ambos aspectos son predicados de juicios, como desde una postura ontológica en donde lo objetivo y lo subjetivo se entienden como predicados de entidades que, en algunos casos, se refieren o no, a la intencionalidad de estas entidades.

En el marco de estas posiciones, se comienza a inferir desde la postura de Searle (Ob cit), una distinción entre la epistemología objetiva y la ontología subjetiva, que parte de la distinción entre los juicios objetivos y subjetivos:

A.- En el caso de los juicios objetivos, “los hechos en el mundo que los convierten en verdaderos o falsos son independientes de las actitudes o de los sentimientos que cualquiera pueda albergar respecto de ellos” (Ob. cit., p. 27).

B.- Los juicios subjetivos son aquellos donde la determinación de la verdad o falsedad de un hecho, depende de un conjunto de aspectos subjetivos como sentimientos, actitudes, motivaciones y posiciones del sujeto que emite el juicio.

C.- Desde el punto de vista epistémico, la objetividad se expresa a través de la existencia de juicios objetivos y hechos objetivos. Mientras que, ontológicamente, algo es objetivo si su existencia se concibe de manera independiente del sujeto y, algo es ontológicamente subjetivo, si su existencia depende directamente del sujeto.

Desde la posición de Padrón (2014), la epistemología se concibe como la teoría del conocimiento científico. En este sentido, el autor clasifica los enfoques epistémicos que han existido en la historia de la ciencia, sobre la base de dos criterios; el primero, enfatiza en “lo que se concibe como producto del conocimiento científico”, mientras que el segundo, destaca “lo que se concibe como vía de acceso y de producción del mismo” (Padrón, 1998, s/p). Considerando estos criterios, el autor precisa los siguientes enfoques:

A.- Enfoque Empirista-Inductivo: En este enfoque, el producto del conocimiento científico se expresa en los patrones de regularidad que explican las relaciones entre los distintos eventos fácticos. Por ende, las vías y los mecanismos empleados para la producción y validación del conocimiento científico, se encuentran en los sentidos.

B.- Enfoque Racionalista-Deductivo: Para este enfoque, el producto del conocimiento científico se encuentra en el diseño de sistemas abstractos, teóricos y universales, que imitan el funcionamiento de una realidad. Como consecuencia de lo expuesto, tanto las vías como los mecanismos empleados para la producción y validación del conocimiento científico se fundamentan en la razón.

C.- Enfoque introspectivo-Vivencial: En este enfoque, el producto del conocimiento científico, se encuentra en la interpretación de los simbolismos socioculturales que utilizan los actores de un grupo social para abordar la realidad. En consecuencia, las vías y los mecanismos empleados para la producción y validación del conocimiento científico, se precisan en la relación sujeto-objeto, donde el objeto pasa a ser parte de la experiencia vivida, sentida y compartida por el sujeto investigador.

Luz Estela Durán Caicedo – Beatriz Parra González
Los fundamentos de la construcción de realidad social de John Searle: una interpretación desde la perspectiva contable

Consciousness & the Brain

diumenge, 29/04/2018

John Searle, one of the world’s great philosophers of mind and language, has spent fifty years stimulating thinking around the world.

Mental Causation

dissabte, 28/04/2018

Frank Jackson discusses the problem that consciousness and qualia present to physicalist/materialist conceptions of the mind. He also discusses his famous knowledge argument (“Mary’s Room”), as well as mental causation and related things.

 

Qualia: The Knowledge Argument

divendres, 27/04/2018

Martine Nida-Rumelin

First published: Sep 3, 2002;
substantive revision: Nov 23, 2009

The knowledge argument aims to establish that conscious experience involves non-physical properties. It rests on the idea that someone who has complete physical knowledge about another conscious being might yet lack knowledge about how it feels to have the experiences of that being. It is one of the most discussed arguments against physicalism.

  • 1. Remarks About the History of the Underlying Intuition
  • 2. The Basic Idea
  • 3. Some Clarifications
    • 3.1 Two Versions of the Argument
    • 3.2 Physical and Non-physical
    • 3.3 Knowing what it is like
  • 4. Objections
    • 4.1 Doubts about the Thought Experiment
    • 4.2 Complete Physical Knowledge without Knowledge of all the Physical Facts
    • 4.3 No Propositional Knowledge 1: the Ability Hypothesis
    • 4.4 Objections Against the Ability Hypothesis
    • 4.5 No Propositional Knowledge 2: the Acquaintance Hypothesis
    • 4.6 The New Knowledge/Old Fact-View
    • 4.7 Variants of the New Knowledge/Old Fact View
    • 4.8 Objections Against the New Knowledge/Old Fact View
  • 5. The Dualist View About the Knowledge Argument
  • 6. Concluding Remark

(més…)

La resistència als fets

dijous, 26/04/2018

“Sabem que el 60% de la gent en el planeta no ha fet cap trucada telefònica en tota la seva vida, però hi ha un 30% de nosaltres que viu en un univers digitalitzat construït i manipulat artificialment, que es distingeix de manera creixent dels mitjans naturals o tradicionals. Sembla com si en tots els nivells visquéssim cada vegada més una vida desproveïda de substància. Es consumeix cervesa sense alcohol, carn sense greix, cafè sense cafeïna, i eventualment, sexe virtual … sense sexe.

 

La realitat virtual, per mi, representa el clímax d’aquest procés: ara hi ha realitat sense realitat … o una realitat absolutament regulada. Però hi ha encara una altra faceta. En el llarg del segle XX, veig una tendència en sentit contrari, per a la qual el meu bon amic el filòsof Alain Badiou va inventar un bonic nom: “la passió del real”, la passió pel real. És a dir, donat precisament que l’univers en què vivim és un univers de convencions mortes i artificialitat, l’única veritable experiència autèntica ha de ser alguna cosa extremadament violenta, una experiència esquinçadora. I ens sentim d’alguna manera com una volta a la vida real”.

—————–

Fragment d’una entrevista a Slavoj Zizek, publicada el 20 d’agost del 2013.

Noticiari (23/04/2018)

dimecres, 25/04/2018

Reproduït en temps real el: 23 d’abril, 2018

Against Physicalism

dimarts , 24/04/2018

En aquest vídeo, es repassen algunes de les objeccions més comunes a aquest experiment de pensament proposat per primera vegada per Frank Jackson (l’argument mental o del coneixement, de vegades anomenat “argument de l’habitació de Mary”).

El fisicalisme és una doctrina filosòfica sobre la naturalesa de la realitat que afirma que tot allò que existeix és exclusivament físic. Es tracta per tant d’un materialisme reduccionista. El fisicalisme és una forma de monisme. Es pot considerar un tipus de cientifisme, el qual pretén que totes les ciències, naturals i socials, haurien de basar-se en el mètode científic, tal com s’aplica en les ciències experimentals, i coincident, en part, amb els postulats del positivisme.

Arbres i plantes

dilluns, 23/04/2018

L’arbre representa molts atributs propis del cicle còsmic, tal com el creixement, la proliferació i la regeneració. Simbolitza alhora la vida i la mort, el marciment i el refloriment característics de les espècies vegetals, en una una dualitat essencial que evidencia el caràcter cíclic i complementari dels fenòmens naturals: l’impuls vertical del tronc i l’expansió horitzontal de les branques, l’elevació celeste de la copa i l’endinsament terrestre de les arrels, la ufanor de la floració i el despreniment de la caiguda de fulles, la perdurabilitat de la fusta i l’existència efímera de la flor. Alhora, ens permet aprofundir en altres conceptes i significats com la noció d’hàbitat i aixopluc, el seu paper fonamental en la purificació de l’aire i la supervivència dels organismes vius, la producció altruista de fruit i de fusta, el pas del temps i el retorn de les estacions.

Amb la seva permanència incòlume i indiferent als afers humans, l’arbre manifesta un missatge profund sobre el sentit més essencial de l’existència que és també la lliçó més sagrada de moltes tradicions de saviesa: ser ara i aquí. L’arrelament a un lloc concret no és un impediment per a la seva realització plena: es nodreix del que troba al seu abast i amb això creix i fructifica calladament. Lluita per viure però amb la humilitat més digna i exemplar. Per això els boscos desprenen solemnitat, senzillesa i harmonia, com un tot sense distinció entre les parts. Tot i així cal puntualitzar que les poblacions d’arbres i de plantes, com les humanes, estan compostes per individus diferenciats que interactuen amb dinàmiques col·lectives i comunitàries sovint molt més complexes del que estem disposats a acceptar, traspuant una poderosa intel·ligència latent i misteriosa però tanmateix perceptible per als qui s’hi acosten amb els sentits a l’aguait i l’ànima oberta.

          Albert Claret

Arbres de Luxemburg

diumenge, 22/04/2018
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

De Luxemburg m’agraden molt els espais verds. Tot el país llueix una verdor magnífica i només calen dues cames (o una bicicleta) per explorar-la. I la capital no es queda enrere: hi ha parcs grans i petits, jardins, bosquets, arbredes i multitud de carrers amb arbres a cada vorera. Primavera i tardor esdevenen un festival de colors. Podem afirmar, doncs, que tota la pluja que aguantem acaba tenint alguna mena de compensació.

(més…)

Mary’s Room: A philosophical thought experiment

dissabte, 21/04/2018

En filosofia, Mary‘s Room és un experiment pensat per demostrar la naturalesa no física dels estats mentals. Es tracta d’un exemple que vol posar en relleu l’argument del coneixement contra el fisicalisme. L’exemple va fer la seva aparició en un article de Frank Jackson, titulat “Epiphenomenal Qualia“, publicat a Philosophical Quarterly 32: 127 (1982). (més…)