Legislacions estrangeres -Successions-

Cada país té una legislació propia per a gairebé tot. I en assumptes d’herències això no és una excepció. Això sempre ha complicat la situació d’heretar o deixar propietats quan qui moria ho feia fora de casa, o amb propietats fora del seu país.

A partir del 2015 va entrar en vigor.la normativa europea en matèria de successions. La intenció és la de facilitar els tràmits i aportar claredat. No obstant això, el canvi ha estat notable i s’ha de conèixer bé la normativa europea

Si ens fixem en Espanya, en el cas de un estranger tant si resideix aquí com a la seva terra, si té una propietat a Espanya i mor, la Llei que se li aplicarà serà l’espanyola -segons el Reglament Europeu 650/2012-.

Fins al 2015 el normal era que les propietats s’atorgaven en herència sota la legislació d’on la persona morta tingués la nacionalitat. El que suposava un problema, ja que forçava a cada país a aplicar normatives externes que eren diferents de les seves, la qual cosa normalment oferia incompatibilitats, perquè, en moltíssims casos, els hereus tenien uns drets per residir en un lloc als quals no podien accedir, ja que el mort estava en un país de diferent legislació.

El principal canvi: el lloc on està la propietat mana. I això evita problemes i fins i tot judicis. Posem un exemple: Un anglès resideix a Espanya i forma una família aquí. Té una casa i fills, un cas molt comú. Si aquesta persona mor, en ser anglès, de cara a la seva herència, abans s’aplicava la normativa del seu país, l’anglesa. Imaginem que el mort no ha fet testament: A Espanya, encara sense testament existeix la legítima, que garanteix als fills l’herència. Però a Anglaterra, sense testament, no hi ha herència. Això provocava un gran conflicte entre dues legislacions, tenint uns drets els hereus que no podien satisfer. Ara, això canvia i la propietat es regirà per les lleis del país on estigui, la qual cosa facilita tot tràmit.

D’altra banda, la nova normativa també persegueix els arranjaments que permetien pagar menys en impostos en intentar residir a un altre país, la qual cosa complicava encara més l’herència. Ara, amb la nova normativa, no és gens recomanable intentar esquivar una part de l’Impost de Successions tenint residència a l’estranger.

En tot cas, l’Herència Internacional dependrà sempre de tres factors: on es troba la propietat, quina nacionalitat té el mort i on residia. Als quals se’ls pot afegir un altre determinant més: On viuen els hereus?

En el cas d’una persona estrangera que té la seva vida i la seva família a Espanya, potser que li interessi acollir-se a la Llei espanyola. I si només té aquí una propietat i desitja deixar-la a la seva família, que viu fora d’Espanya? Llavors, necessitarà comunicar-ho.

És possible demanar que s’apliqui la normativa del teu país per a propietats a l’estranger, però ha de signar-se davant notari. I, en aquests casos, és millor comptar amb un advocat expert en herències internacionals i deixar testament si no saps com s’aplicaran les legislacions estrangeres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús