Com els qui van d’abelles

“Jo, el que vaig veure, va ser un aparell com un microbús,

però que no tenia rodes. Venia a ser com un caixó.

I tenia una boca central enmig d’uns 60 o 70 centímetres i després tenia boquetes als costats d’uns 15 centímetres de diàmetre.

Ens entenem o no? Perfecte!

Eh! Tu!”.

Així comença el relat de Joan Antich de Son Suau sobre com va veure un ovni ara fa uns nou anys mentre llaurava a les dues de la nit. Explica l’experiència en un reportatge sobre els pagesos del celler 4Kilos Vinícola.

“Jo no hi creia, però quan s’assolà al tornall on era, a uns 50 metres de mi, em vaig com regirar i no vaig tenir coratge d’acostar-m’hi… era tot sol… per ventura si haguéssim estat dos…”,

explica l’amo en Joan de Son Suau, qui conta que:

“S’acotà i agafà una grapada de terra i l’altre que no botà assentí amb el cap”,

“quan va haver baixat sense fer gens de renou, es va obrir una porta i hi guaitaren dos homes vestits de blanc, com els que van d’abelles, i eren persones idèntiques a nosaltres, la seva cara era ben igual a la nostra”.

“Després se n’anaren cap a la banda de Manacor”.

“Mai no havia cregut en això ni m’hi he interessat mai, però el que vaig veure és talment el que he contat, és una cosa més que he viscut”.

Sembla que és a la nit quan aquests aparells fan acte de presència, un moment del dia que, a l’estiu, els pagesos solen fer feina.

Sé d’altres pagesos que han vist coses semblants. A Son Negre, un dia, veieren dos plats voladors i per l’Espinagar una altra cosa, i per Sóller també… Això per no parlar de les bolles de foc!”

explica Joan de Son Suau, sorprès per l’expectativa que ha generat la seva experiència.

 




The aim of this blog is to present to the public a ‘non-personal’ -and nonetheless suggestive, information that has already been released.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús