Els autors

Cristina Di Bartolo: Vaig néixer i viure a Torí fins que vaig marxar a Trieste per a estudiar Traducció i Interpretació. Amb el nou segle vaig deixar Itàlia per a un Erasmus a València. Amb la llicenciatura sota el braç i després d’un pelegrinatge per Bèlgica, Grècia i Veneçuela, l’any 2003 vaig acabar abduïda per Barcelona. Els meus nou anys d’amor per la Ciutat Comtal em van regalar, entre altres coses, amics i experiències, una filla, una llengua i un recorregut professional fet a mida. Des de fa poc més d’un any, m’he traslladat a Luxemburg per treballar com a traductora a la Comissió Europea: un canvi a contracor nascut de les cendres d’un somni de joventut, probablement ja caducat.

 

Carla Fillol: La meva infantesa la vaig passar feliçment a Pego (Marina Alta, Alacant), on també vaig gaudir del clima mediterrani que ara trobo a faltar. Als 18 vaig deixar el niu i vaig marxar a Barcelona per estudiar Traducció a la UAB. Vaig estar d’Erasmus a Dublín i vaig estudiar una segona carrera a Londres al Queen Mary and Westfield College. Una vegada graduada, vaig viure i vaig treballar a París durant 4 anys. Quan em vaig cansar, vaig tornar a Barcelona, on vaig conèixer el meu futur marit. El vaig seguir a Luxemburg, on ara vivim amb la nostra filla i treballem. Sóc traductora de formació i treballo com a secretària al Banc Europeu d’Inversions. M’agraden les llengües, els viatges, i el cinema. Espero poder transferir-vos les meves sensacions sobre Luxemburg i compartir una altra de les meves passions: la fotografia.

 

Anton Marco: Per un atzar de la naturalesa vaig néixer a Reus i per un altre atzar vaig anar a parar a treballar a l’Oficina Estadística de la Unió Europea a Luxemburg. Porto aquí vint-i-cinc anys, més que els viscuts a Reus, Pratdip, Tarragona o Cambrils. Vaig estudiar als Hermanus de La Salle, congregació religiosa francesa, on vaig tenir el primer contacte amb la llengua de Voltaire, Racine, Molière, La Fontaine… Llengua que és també d’ús en aquest país tan petit com acollidor, nord enllà de la nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. País tan desconegut com mil•lenari, tant com el nostre. Des del Gran Ducat rebeu un afectuós Wëllkom zu letzebuerg!

 

Màxim Serranos: Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú quan estaven de moda els pantalons de pota d’elefant. Sóc llicenciat en Traducció i en Humanitats. Abans de Luxemburg, havia viscut a Irlanda i França, cosa que, segons sembla, em fa mereixedor de pertànyer a la generació Erasmus. Potser com a conseqüència d’aquesta adscripció generacional, he acabat treballant a Luxemburg per a les institucions europees.

1 comentari

  • Ramona Ibarra i Solà

    21/08/2013 13:15

    El qui té un pecat el porta sota la capa i dins d’un gep que Déu encara que li possis roses i lliris i tot allò amb que tapar-ho esborrar-ho i si és possible amorosir-ho per a tothom, sempre ho veura i ho tindrà en compte, i en pessar el seu bé i el seu mal tot i no pagant-ho en vida la factura ja li passaran; però com vosaltre no em de deixar mai de lluitar per al bé; i us dic fantàstic per al que ens heu fet arribar, les coses u día o altre se saben, i vosaltres heu possat fil a l’agulla per a fer-nos arribar el fil dels vostres pensaments. M’agradaria si és possible i si fas fotos (fotografa) sobretot de
    Catalunya, i també d’arreu del món si vols tenir la molestia d’enviarme-les. Bé ara són dies de vacançes tot i que jo no en faig, i aprofito pera dessitjar-vos totes vacançes força felices, i que la joia de la companyonia vostra us acompanyi al llarg de tota la vostra existència, i per que no també per a tota l’eternitat. S’acomia de vosaltres molt cordialment.

    Ramona

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús