Arxiu de la categoria ‘General’

Más vale tarde, IV

dijous, 24/05/2018

ROÍ ROÍN, -ÏNA (o -ÍNadj. 
|| 1. Miserable, escàs de qualitats; raquític (mall.); cast. mezquino, ruín. Arnaut se trobà en son lit roy [sic] e mesquí e pobre, Eximenis Terç, c. 111. Jo, en que sia petit y roí, hi voldria un arrap, ab vós, Alcover Rond. ii, 30. La Natura per tu es demostrà molt ruïna, Bergue Fables 81.
|| 2. Dolent, que no és bo (en sentit material o moral); cast. malo. Evitar de dir… cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu les estranyes e roines viandes, Llull Blanq. 6. Una vil hosta, royn, disposta a puteria, Spill 3284. Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet, Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc. Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins, doc. a. 1576 (BSAL, vii,48). Ruhín bugada se ha fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions indignes, de pensaments rohins, Llorente Versos, i, 167. Ell ha estat roí sempre, Casp Proses 105. Propi dels darrers dies de l’hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí roín s’usa a tot el País Valencià.
|| 3. Xiscló, cavall que només té un testicle (Barc., ap. BDC, xxii, 199).
Roí (escrit també Ruí Rohí): llin. existent a Hostalric, Peratallada, Maçanet de la S., Vilanant, Calella, Mataró, Terrassa, etc.
Refr.
—a) «A roí, roí i mig»: significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera.—b) «Parlant del roí, vet-el-aquí»: es diu quan, parlant d’algú que estava absent, compareix aquest per casualitat.—c) «Roí amb roí, que així casen a Masquefa»: vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts.—d) «Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja»: significa que per a mostrar bona educació davant els altres, cal observar les regles de l’educació en privat (val.).—e) «Més val poc i bo, que molt i roín» (val.).—f) «Més val roín conegut, que bo per conèixer» (val.).—g) «Roín vindrà, que bo et farà»: vol dir que quan ens queixem d’algú que ens sembla dolent, hem de tèmer que sigui substituït per un altre que sigui pitjor.—h) «El porc més roín menja el millor aglà»: es refereix a aquells que obtenen càrrecs o honors que no mereixen.

 

“Great is truth, but still greater, from a practical point of view, is silence about truth. By simply not mentioning certain subjects… totalitarian propagandists have influenced opinion much more effectively than they could have by the most eloquent denunciations”.

Aldous Leonard Huxley (1894-1963)

Más vale tarde, III

dilluns, 21/05/2018

respeto

Del lat. respectus ‘atención, consideración’.

1. m. Veneración, acatamiento que se hace a alguien.

2. m. Miramiento, consideración, deferencia.

3. m. Cosa que se tiene de prevención o repuesto. Coche de respeto.

4. m. miedo (‖recelo).

5. m. desus. respecto.

6. m. germ. espada (‖ arma blanca).

7. m. germ. Persona que tiene relaciones amorosas con otra.

8. m. pl. Manifestaciones de acatamiento que se hacen por cortesía.

respeto humano

1. m. Miramiento excesivo hacia la opinión ajena, antepuesto a los dictados de la moral estricta. U. m. en pl.

campar alguien por su respetoo por sus respetos

1. locs. verbs. Obrar a su antojo, sin miramientos a la obediencia o a la consideración debida.

estar de respeto

1. loc. verb. Dicho de una persona: Estar vestida.

2. loc. verb. Dicho de una habitación: Estar adornada para un acto de ceremoniao de ostentación.
—–

Real Academia Española © todos los derechos reservados

—–

https://youtu.be/SHTSh9dAf-c

“Great is truth, but still greater, from a practical point of view, is silence about truth. By simply not mentioning certain subjects… totalitarian propagandists have influenced opinion much more effectively than they could have by the most eloquent denunciations”.

Aldous Leonard Huxley (1894-1963)

Más vale tarde, II

divendres, 18/05/2018

RESPECTE:

II. || 1. Sentiment d’alta consideració envers algú o alguna cosa, i tracte que manifesta el dit sentiment; cast. respecto. No’s té, per cert, degut respecte al seu merèixer, Viudes Donz 553. Lo respecte és degut als més vells, Lacavalleria Gazoph. Trencar el respecte Faltar al respecte a algú: no guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca. Com li’n hagués trencat lo respecte, Boades Feyts 294. Jo no he may faltat de respecte envés vós, Lacavalleria Gazoph. Tenir Guardar respecte a algú: tractar-lo amb respecte. Oferir a algú els seus respectes: manifestar-se disposat a obeir-lo o servir-lo. Amb tota cerimònia li oferí sos respectes com a nou estadant en la casa, Pons Com an. 82. Respecte humà: mirament excessiu a l’opinió que els altres puguin formar de la nostra conducta.
|| 2. Consideració de la superioritat de força d’algú o de quelcom, que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció; cast. respeto, temor. A tots els valents de llengua el «Feiu» els feia més respecte que una parella de civils, Víct. Cat., Ombr. 50.

“Great is truth, but still greater, from a practical point of view, is silence about truth. By simply not mentioning certain subjects… totalitarian propagandists have influenced opinion much more effectively than they could have by the most eloquent denunciations”.

Aldous Leonard Huxley (1894-1963)

Más vale tarde, I

dimecres, 16/05/2018

Dicese de la actividad cuyo fin seria el de recolectar, sintetizar, jerarquizar y publicar información relativa a hechos del presente, del pasado y/o del futuro. En este sentido, el periodismo se entiende como una metodología adecuada para poder presentar cualquier tipo de información valiosa, buscar fuentes seguras y verificables.

“Great is truth, but still greater, from a practical point of view, is silence about truth. By simply not mentioning certain subjects… totalitarian propagandists have influenced opinion much more effectively than they could have by the most eloquent denunciations”.

Aldous Leonard Huxley (1894-1963)

The nature of consciousness

dimarts , 15/05/2018

In 1974 Thomas Nagel thought about bats and so made his case arguing that physical knowledge does not explain phenomenal states. In 1982, almost a decade later, Joseph Levine coined the expression ‘the explanatory gap’ to express the problem faced by any attempt to explain consciousness in physical terms. Without wishing to reject physicalism altogether, Levine put forward the idea that there is a gap in our ability to explain the connection between phenomenal states and the properties of our brains. We have no satisfactory understanding of why brain processes produce the taste of chocolate, or the visual sensation of seeing blue. If you hear a philosopher wonder “How can colour perception arise from the soggy grey matter of our brains?” you will recognize that they’re acknowledging the ‘explanatory gap’. Generally, we lack any explanation of how a phenomenal state is identical with a physical state of the brain.

What is it like to be a bat?

dilluns, 14/05/2018

In his famous article ‘What Is It Like To Be A Bat?’ (Philosophical Review, 4, 1974) the philosopher Thomas Nagel wrote: “Without consciousness the mind-body problem would be much less interesting. With consciousness it seems hopeless” – a great admission by one of the key figures in the philosophy of mind.

 

The Wonders Of The Universe

diumenge, 13/05/2018

Detailed and beautiful images from across the Universe.

Sifting through the news for truth

dissabte, 12/05/2018

 

 

 

Mary Oscarson & David Jones

divendres, 11/05/2018

Mary Oscarson has had it with disbelievers. As a senior at the University of Connecticut in 1981, she quickly stopped mentioning the small gray creatures that appeared at her bedside after her first few friends looked at her “like I had two heads.

“If it hadn’t happened to me, I wouldn’t have believed it either,” says Oscarson, a Rhode Island data management specialist who remembers many encounters over 13 years.

 

At times, terrified at being alone, Oscarson says she has invited various friends to stay overnight on separate occasions. Four of them, she claims, heard loud noises, saw bright lights and experienced paralysis before waking with scratches on their bodies. “I felt like I’d been beaten,” says one friend.

Oscarson has also recorded bizarre sounds she has heard during the night. “When there was no one around, I’ve gotten voices that are not human,” she says. “In one case, you can clearly hear three words: ‘Don’t wake up.’ ” Then there is the cystlike bump on her arm that tingles just before she has an encounter and the puncture marks that she sometimes finds on her body when she wakes up. “You can’t cause those kinds of marks by bumping into things in your sleep,” says Mary, who turned to Mack in November 1992 after reading about his work. “I contacted him out of desperation,” she says. “I was having so many experiences. I just wanted someone to listen to me.”

La ciència com una obstinació humana

dimecres, 9/05/2018

La ciencia es un empeño humano, por lo que a veces se cometen errores; algo consustancial con nuestra humanidad. El objetivo final de la ciencia es que los errores se detecten y corrijan lo antes posible, pero las personas nos aferramos por muchas razones a nuestros fallos: arrogancia, temor a ser considerados incompetentes, vinculación de nuestras ideas con nuestras posiciones sociales…

Por eso demasiadas veces los errores se alargan demasiado en el tiempo, dado que hay gente que está interesada en no corregirlos.
————————–
   Daniel Kahneman
   -Nobel d’Economía 2002-