Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

La Zebra

dissabte, 6/08/2016

De pelatge blanc groguenc
amb ratlles transversals negres
la zebra amb tot l’elenc
en conjunt fan les burleres
al tigre i a la pantera,
al xacal, lleó i a la hiena.

—————————–

 

En temps de guerra

dimecres, 3/08/2016

Le Lion s’en allant en guerre

Le Lion dans sa tête avait une entreprise.
Il tint conseil de guerre, envoya ses Prévots,
Fit avertir les animaux :
Tous furent du dessein, chacun selon sa guise.
L’Eléphant devait sur son dos
Porter l’attirail nécessaire
Et combattre à son ordinaire,
L’Ours s’apprêter pour les assauts ;
Le Renard ménager de secrètes pratiques,
Et le Singe amuser l’ennemi par ses tours.
Renvoyez, dit quelqu’un, les Anes qui sont lourds,
Et les Lièvres sujets à des terreurs paniques.
– Point du tout, dit le Roi, je les veux employer.
Notre troupe sans eux ne serait pas complète.
L’Ane effraiera les gens, nous servant de trompette,
Et le Lièvre pourra nous servir de courrier.
Le monarque prudent et sage
De ses moindres sujets sait tirer quelque usage,
Et connaît les divers talents :
Il n’est rien d’inutile aux personnes de sens.

Jean de la Fontaine

El lleó se’n va a la guerra

Rumiava, el Lleó, una gran empresa.
Previ consell de guerra, envia els seus heralds
per cridar a junta els animals:
tots la van secundar segons naturalesa.
Els elefrants, servicials,
devien dur tot pertret necessari
i combatre com d’ordinari.
L’os, preparar els assalts.
La guineu, maquinar secretes emboscades.
El simi, divertir l’enemic… «Quant als rucs—,
digué algú—, que se’n tornin a casa per feixucs,
junt amb les llebres tothora esgarrifades».
Fa el rei: «De cap manera, que n’hauré menester.
Sense ells fóra incompleta la nostra arma.
El ruc serà el corneta i sembrarà l’alarma,
i la llebre podrà servir de missatger».
El rei prudent ¡ amb saviesa,
aconsegueix l’ajuda del súbdit més obtús,
i en destria el talent i la destresa:
de tot, la gent sensata, aprèn de fer bon us.

Xavier Benguerel

 

Tractat no concordat

dissabte, 30/07/2016

—– Faula de la Guineu anunciant la pau —–

Ben sentat al capdamunt d’una branca,
un Gall vell dels que se les saben totes,
vigilava el camins que van i venen.

—Ep! -Crida una Guilla recent presentada.

I el Gall li demana: —Qui hi ha a les portes?

—Soc jo que et porto les més bones noves:
Saps que des d’avui s’han canviat les tornes?
Des d’ara tots els animals s’entenen
i que uns contra altres no s’escometen?
No ens caldrà barallar mai més, és la pau!
No cal, doncs, que facis més sentinella,
ja formem part tots d’una gran parentela.
Ja no hi ha conflicte, ja pots baixar. Au!

El Gall no es mou, deixant parlar al subjecte.

—Ja et dic jo que la pau és del tot signada
i entre totes les especies del regne,
confirmada, del tot ratificada!

L’au estira l’ala i diu afectada:

—Oh bon amic, no saps el content que em fas,
gracies per portar noticies elegants.

—Baixa, doncs, i ens abraçem com germans!

Mentre el Gall se la pensa i ho va rumiant,
s’alça, allarga el coll i al lluny tot mirant…

—Que veus? -pregunta la Guineu anhelant.

—No es guipa bé si son de guarda o d’atura…
aviat ho sabré quan els senti lladrar.

La Guineu guilla, que no està gens segura.

—Espera! No marxis ara, que baixo;
fan cara de voler-ho solemnitzar,
que es veu que aquests estant també d’esbarjo.

—Ja vindré a celebrar-ho un altre dia…
i jo de tu… tampoc m’encantaria!

——————————-
Anton Marco ©2011
——————————-

Galli Duo et Accipiter

dimecres, 27/07/2016

Altius i fers l’un i l’altre,
posseïts de rauxa i ciència,
dos Galls d’ossosa eminència
no paraven de combatre
pel desig de prominència.

Amb tanta malavinença,
cansats ja de barallar-se,
es resignen en paciència:
els dos resolen lliurar-se
a la justícia imparcial.

Així, doncs, de plena anuència
cercaran entre el gremial
d’un virtuós en la prudència
competència judicial,
desitjosos de sentència.

A un d’ells li era igual
el jutge de la instrucció:
no posant pas objecció
ni cercant cap avantatge
ni profit del tribunal.

L’altre pretén que el Falcó,
per caràcter i coratge,
és l’indicat pel ritual
i farà bon arbitratge
d’una i altra al·legació.

Davant són del Xoriguer
defenent honor i fama;
i el que ha tingut la idea
d’escollir un bon perdiguer
per a resoldre el drama
de l’enèrgica querella,
anhelant ordir sa trama,
s’avança i vol ser el primer
en parlar a l’assemblea…
no fos l’altre més lleuger
i presenti la reclama
abans que ell al senyor uixer:
va i fa entendre sa proclama.

Tal com ve, el de la grada,
es proveeix del garoler:
me l’agafa amb la sarpa,
i s’escapa, d’un vol, l’altre.

Tot sol davant la justícia
—que ha de trobar culpable—
sense prova ni perícia,
es troba l’incaut pollastre.

-——————————-
Anton Marco©2014
-——————————-

 

L’Oreneta de Bellmunt

dissabte, 16/07/2016
Anton Marco | Luxemburg

 

De Bellmunt una casa
entre dos portes guarda
l’oreneta l’entrada
que en el sostre té estada.

Hi té fet el niu d’obra
d’on vigila a tota hora
qui pot vindre de fora…

Molt més d’un hi volteja.

Sols el qui la festeja
la portelleta franqueja.

En companyia

dimecres, 6/07/2016

De tots dos habita al mig
i entre els dos no hi ha amistança:
l’una mà dono al Desig,
l’altra dono a la Recança.
* *
Cadascú diu meravelles
del jorn vinent o el difunt:
no sé de l’altra o de l’un
qui diu mentides més belles
* *
El Desig i la Recança
fins han dat a mon verger
els somnis i l’enyorança
del que mai haguí ni hauré
* *
I quan la sort m’era esquiva
m’han fet, en mon porxo clar,
plànyer el que no em tornarà
o voler el que mai arriba
* *
Tenen lluc de nigromàntics:
va a la mort tot el que viu,
mes damunt el negre riu
fan passar veles i càntics.
* *
A les fantasmes em lliuren
al clar de lluna i al vent;
m’enganyen, però, talment,
no desaprenc de somriure’n
* *
Quan en sos vans aldarulls
mori qui em fa batre els polsos,
mos últims jorns faci dolços
la que amoroseix mos ulls.

Josep Carner:

El Lloro i el Xoriguer

dimecres, 29/06/2016

 

—– Faula —–

El Lloro, com l’Esparver,
porta el bec caragolat.
De l’Amazònia és bosquer
i de colors va tintat.

Un altre és el Xoriguer
que de potes va calçat
amb les ungles d’un Penat
de cap per avall penjat.

L’un com l’altre és ungulat;
de llavors un s’alimenta
menjant grans de mill i blat.

A l’altre, si és que pot ser,
agrada la sang calenta
de les rates que ha atrapat.

 

——————————
Anton Marco©2012
——————————

Operació Cantona

dissabte, 25/06/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Quin Sant Joan, ahir. La tradició als Països Catalans en aquesta data mana foragitar els mals esperits, trencar amb el passat i entrar nets en el nou cicle cremant-ho tot. Doncs sembla que això van fer els britànics amb el seu vot al referèndum (celebrat, per cert, el dia de la festa nacional luxemburguesa). Malgrat els bons auguris dels que en volien veure pertot, he de dir que m’ho esperava. Potser perquè sovint m’espero el pitjor.

(més…)

Pur amur

dissabte, 11/06/2016

Pur amur le cunte Willame,
le plus vaillant de nul realme,
m’entremis de cest livre feire
e de l’engleis en romanz treire.
Esopë apel ‘ um cest livre,
qu’il translata et fist escrire ;
del griu en latin le turna.
Li reis Alvrez, que mut l’ama,
le translata puis en engleis,
e jeo l’ai rimee en franceis,
si cum jeo poi plus proprement.
———————-
Marie ai nom, si sui de France-

Música al menjador de casa

dimecres, 1/06/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Un dels múltiples avantatges de Luxemburg és que les distàncies són curtes i hi acabem coneixent les persones justes; és a dir, aquelles amb qui tenim afinitat. Al cap d’anys anant a concerts on el públic érem, de vegades, vint persones, vaig acabar fent coneixença amb els altres assistents i, sobretot, amb els organitzadors. I ara tinc la sort de tenir-los com a amics i que em convidin als concerts que, de tant en tant, munten a casa seva. Sí, al saló de casa.

(més…)