Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

Felins

dissabte, 14/05/2016

—– Faula —–

 

Un Gat i un Tigre esgarrapen,
els ulls fixen i t’atrapen.

Les dents serren i t’esgarren
com ningú ho sap fer millor.

A casa sembla un senyor,
silenciós, no fa paor.

Mentre l’altre, que és ratllat,
feliçment també és un gat.

Venturós qui no és un rat
o se’n pot guardar allunyat.

 

————————-
Anton Marco©2015
————————-

L’Elefant

dissabte, 7/05/2016

    —– Faula —–

Paquiderm des-ungulat
camina amb tota sa pompa
l’elefant amb llarga trompa,
com un nas exagerat.

L’embolica en serpentí
per agafar i per tenir
totes les plantes del prat.

A passejar i recollir
s’hi posa de bon matí…
li costa trobar bona ombra.

Quan està desesperat,
si les cries no fan bondat,
tan aviat les gira i tomba
llençant crit elefantí.

I ho fa amb una veu més fonda
quan de debò vol gaudir.

 ——————————
Anton Marco ©2011
——————————-

Interrogants

dimecres, 27/04/2016
Anton Marco | Des del Teatre

 

En Flotats torna. El fundador del Teatre Nacional de Catalunya ha tornat a Tarragona com un cavaller de trista figura. I amb sa fina tristesa ens interroga a tots representant el/la ‘Ser-ho o no’ de Jean-Claude Grumberg.
Gran obra és aquella que arriba a fer pensar l’espectador. I doble mèrit és el seu a l’aconseguir-ho amb una peça pensada i escrita per a un públic franco-francès. (més…)

Gran Ducat busca nova imatge

dissabte, 12/03/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Per explicar què vaig fer el passat cap de setmana, m’he de remuntar a 2014. Durant aquell any, a algú se li va acudir que Luxemburg mereixia una nova imatge i va encetar un procés anomenat nation branding. Sí, en anglès. La idea era dotar el país d’una imatge en principi nova o renovada i allunyada dels bancs, el blanqueig de diners i l’enginyeria tributària. Potser, qui sap, en la línia d’aquest blog, que es diu Des del Paradís per repetir insistentment que Luxemburg no és un paradís fiscal. Es va designar un comitè responsable, format per experts en màrqueting i polítics, que va posar en marxa una enquesta generalitzada entre la població (residents i nacionals) per saber com percebien el país.

(més…)

El Rinoceront

dimecres, 30/09/2015

—– Faula —–

Trempat va el rinoceront,
les banyes al mig del front.
El de Java és unicorn
i els del parc no se sap d’on.

Si amb la vista no hi veu prou,
camina, trota i galopa,
i a qualsevol se li afronta
amb la bravesa d’un bou.

 

—————————-—
Anton Marco©2012
—————————-—

Herbsstag

dissabte, 26/09/2015
Anton Marco | Luxembourg

———————————————————————-

Heu–nos aquí, Senyor, ja conclòs el vast estiu.
L’ombra cau sobre els rellotges… l’astre sol fuig
tombant de fosca captiu…
mentre ens arriba el vent pluig.
Deixa’l córrer pels emprius,
que s’empari en les planures.

Que els fruits no ens siguin esquius,
omple’ls bé de tebis sucres.

Qui encara no tingui casa,
cerqui altres cobertures…
a l’espera d’altra anyada:
l’hivern fred sa solitud provarà en gran languidesa.

Dels roures cauen les fulles
sobre l’eixorca devesa…
al gèlid terra s’abrasen
tot lliurant-li ses despulles…
i pels ravals s’escarrassen,
les ànimes sense pressa:
sulles d’amor, taciturnes…
feixugues de sa blanesa.

 

-----------------------------------------------------------------------------------------
 Anton, 2015. Inspirat en el cèlebre poema de Rainer Maria Rilke
 -----------------------------------------------------------------------------------------

 

 

La que faltava

dimecres, 23/09/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Intenció de parlar de la tardor no en tenia ni cap ni una ni zero ni mitja, per reproduir una fórmula que empràvem amb uns amics, fa anys, per expressar la negació més rotunda. Tanmateix, resulta que els fans d’aquest blog han insistit per unanimitat (sí, tots dos) que era de justícia completar les quatre estacions. De fet, tenen raó: només són unes ratlles i ja puc tancar el cercle climàtic.

(més…)

Qui ho pot dubtar

dissabte, 29/08/2015

——————- Faula——————-

Les bèsties parlen com naltres
-o hauríem de dir nosaltres?-.
Qui ho dubti ho pot advertir
si el que ve bé vol llegir.

Com Juli Fedre va dir,
el parlar ve del pensar. (més…)

Entendre Grècia a l’anglesa

dimecres, 26/08/2015
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Of what is wrong money makes truth,
and of a judge it makes a lawyer,
clever it makes the man who’s mad,
the cleverer, the more he has.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal,
e fan-lo sant celestial,
segons qui els usa.
Money does right, money does wrong,
money turns men into evil,
and makes them heavenly saints,
it depends who uses it.
Diners fan bregues e remors
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
“Beati Quorum”.
Money brings about fights and rumors
and insults and honors,
and it makes the preachers sing,
“Beati Quorum”.
Diners alegren los infants,
e fan cantar los capellans,
e los frares carmelitans,
a les grans festes.
Money makes the children merry,
money makes the pastors sing,
and the carmelitan priests as well,
in the big parties.
Diners magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs jas a hòmens sords,
tantost se giren.
Money makes the lean turn fat,
it makes the unworthy become good.
No sooner you’ll call on deaf men,
they’ll turn around.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Money makes the sick be healthy;
muslims, jews, and christians alike,
leaving aside God and the saints,
worship to money.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu no fan-li dir hoc,
vejats miracle!
Money talks today in the world,
it honors many with little wisdom;
whoever says no, they’ll make him say yes,
what a miracle!
Diners doncs vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
So, try to gather plenty of money.
If you can grab it, don’t let it go;
if you have lots, you may become
the Pope of Rome.

 

Luxemburg enganxa

dimecres, 19/08/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Un dels elements característics de moltes ciutats modernes que escasseja a Luxemburg són els graffitis. No sé si es tracta d’una qüestió demogràfica, que no hi ha prou artistes armats amb esprais de pintura, o d’una qüestió cultural, que fer un graffiti es considera una mostra de vandalisme extrem, però la veritat és que no abunden les parets urbanes pintades. Els pocs exemples que es troben es limiten a zones poc visibles (ponts, zones industrials, passatges subterranis) o superfícies provisionals (tanques d’obres, edificis condemnats a l’enderroc). Tot i que en algunes ciutats s’excedeixen, en general m’agraden aquestes expressions artístiques i sovint les trobo a faltar a Luxemburg.

(més…)