Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

L’Alfàbega i la Mosca

dissabte, 8/08/2015

Es queixaven uns ateus
del perquè en fóra que els déus
haurien fet a les mosques.

Per a treure’ls de les fosques
els respongué el mateix Zeus.

Així va escomençar tot:
Va passar que la Quimera,
que diu que vomita el foc,
la mitologia grega,
s’havia sobrepassat.

(més…)

Alt i gros com un talòs

dimecres, 29/07/2015
Anton Marco | ves a saber per on para

 

Alt i gros com un talòs… el PP ja té candidat. Sí, noi, es veu que va convèncer al Rajoy quan el va veure virtualment en una foto al costat de la Camacho. Ande o no ande el caballo que sea bien grande, es devia dir en els seus interiors el corredor de comerç. No vull citar el nom de la bèstia, no sigui cosa que m’enviïn la guàrdia civil a casa; així davant d’un jutge sempre podria al·legar que estava parlant del Faraón, aquell cavall de carreres que ho guanyava tot. Després de la nominació, l’home s’explica: “Em sento en plena fortalesa“, diu que va dir. No com la Camacho, que malgrat quasi honrar el seu cognom, ca, és més mula que altra cosa. Segons el titular de El Mundo del dia 28: Rajoy elige a Albiol para plantar cara a Mas. Plantar cara, sí senyor! Per plantar cara no hi ha res millor que escollir-ne a un de ben alt i ben gros, com un talòs. A veure, m’agradaria que m’entenguéssiu bé… com un “tros de fusta gruixut” que, especialment i segons el diccionari que va sufragar l’Alfonso XIII, és com elsoc de la màquina de frenar el carro”. Podria citar davant del jutge altres accepcions del terme, com p. ex.: “Bastó que lliguen a les cames d’un gos o d’un altre animal perquè no pugui fugir”, o “la part inferior de la pollegana”, entre altres. A veure si ens entenem, que “a cap gros, o molt savi o molt talòs”! Ho diu el diccionari… senyor jutge.

L’hivern que he passat més fred va ser un estiu a Luxemburg

dissabte, 25/07/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
L’estiu és l’estació més definida de Luxemburg: si la sort acompanya, comença el 22 de juny al vespre amb les festivitats de la Diada Nacional Luxemburguesa (i un petit pròleg el dia 21 amb la festa de la música) i acaba quan acaba la Schueberfouer, al voltant de l’onze de setembre; si la sort fa vacances, el bon temps acaba quan comença la Schueber (segons la saviesa popular luxemburguesa). Sé que puc despertar burles i ires dels originaris del sud d’Europa, però trencaré una llança (o una pala de ventilador): durant aquesta estació, fa sol i calor. El que passa és que alguns no se n’adonen o no se’n recorden per diversos motius. Primer, és més fàcil recordar un estiu fred que un de calent; segon, fa menys calor aquí que al Mediterrani; tercer, no sempre fa sol i calor i qualsevol estiu no sorprèn que plogui durant setmanes seguides; i quatre, la meitat dels del sud passen les vacances estivals a fora i no tenen ni idea del temps que ha fet al Gran Ducat mentre no hi eren.

(més…)

Que no, que no i que no

dimecres, 10/06/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
En el meu darrer post, parlava de futbol i esmentava, de passada, el referèndum del passat dia 7 a Luxemburg (l’Anton hi al·ludia l’any passat). Aquesta consulta plantejava, en concret, tres qüestions: rebaixar l’edat de vot als 16 anys, permetre el vot dels residents estrangers (amb condicions) i limitar els mandats ministerials a dues legislatures. La resposta a totes tres preguntes va ser un no rotund. Als 105 municipis del país va guanyar el triple no amb percentatges espectaculars. De menys a més: 69,93% (limitació de mandats), 78,02% (vot dels estrangers) i 80,87% (edat de vot). Un triplet tan inapel·lable com l’altre.

(més…)

Maledetta primavera

dimecres, 27/05/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Fa uns dies parlava de l’hivern i deia que variava molt d’un any amb l’altre. Amb la primavera hi ha més seguretat: és sempre imprevisible, totalment invariable de principi a fi. En alemany diuen «April, April, der macht was er will» (desconec si en luxemburguès també es diu, però rimaria igual), és a dir, abril fa el que vol. No és del tot cert: és la primavera sencera que fa el que li dóna la gana. Alguns anys, ni es presenta i enllacem hivern amb estiu. Si no, comença en el moment més inesperat i acaba igual d’abruptament. Una setmana fa sol i calor i, la següent, has de recuperar l’abric d’hivern que ja havies desat a l’armari amb naftalina. És l’època de l’any en què conviuen en un mateix espai els que van en calça curta i els que duen bufanda, guants i abric fins als turmells. La primavera és així i què hi vols fer.

(més…)

Aconhort

dissabte, 9/05/2015
—– Faula —–
Del tot ben considerat,
de quasi tots acceptat,
un home, ja ben pagat,
es va dir amb sinceritat
que potser ja havia arribat
el moment de la veritat.
Sent honest en si mateix
dubtava entre si el millor
seria el de portar el feix
de mantenir el seu honor
aparentant aconhort
entre el seu bell fons del cor
o una altra mediocritat.
——————————
Anton Marco ©2012
——————————

Mala llet

dimecres, 6/05/2015

Els batecs del cor constitueixen també una manera de coneixement. Segons els biòlegs més avançats aquesta bomba mecànica és la que excita i posa en estat mental al cervell i no a l’inrevés; fins i tot alguns líders espirituals l’han elevat a la categoria d’oracle del nostre propi futur. Sí a un electrocardiograma se li aplica un zoom molt potent s’hi pot arribar a descobrir, entre la ziga-zaga de línies de la sístole i diàstole, uns espasmes microscòpics que no tenen res a veure amb la medicina sinó amb el camp magnètic que s’expandeix des del cor i que afecta tots els éssers vius del voltant, inclosos els bacteris i les persones.  (més…)

El Mosel·la

dimarts , 28/04/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

Cada primavera molts aneguets neixen en maresmes i pantans, canals, rierols… i en els canyissars d’aigües amansades de l’Azette i el Mosel·la. Qui sap si per reviure o commemorar les belleses que ja cantava Ausonius 16 segles enrere o pel senzill reflex humà d’entretenir-se en qualsevol cosa o manera, cada any es llencen milers d’ànecs grocs a la Pétrusse. Tot plegat molt poètic.
I així i això deia el poeta sobre les excel·lències del Mosel·la: (més…)

+ filosofia

dimecres, 1/04/2015

Sòcrates: L’art de sostenir proposicions contradictòries no és només del domini dels tribunals i de les assemblees populars, sinó que, pel que sembla, si hi ha un art que té per objecte el perfeccionament de la paraula, abraça tota mena de discursos, i fa capaç l’home per confondre sempre tot el que pot ser confós, i a distingir tot el que l’adversari intenta confondre i enfosquir.
Fedre: I tu com ho veus? (més…)

Felicitat xifrada

divendres, 20/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

“En general, fins a quin punt o en quin grau està vostè satisfet amb la vida que fa en aquest moment?” és la pregunta que es va fer en tota la Unió Europea (UE). La satisfacció de la vida és l’avaluació o valoració que el preguntat va fer de la seva vida pel que fa a la seva totalitat. Aquest concepte té un paper crucial, ja que es pot considerar com un indicador clau del benestar subjectiu. (més…)