Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

Escalforeta

diumenge, 8/03/2015
Anton Marco | Luxemburg

 

«Vos anime a quedejeim‘ (deixeu) passar el fred del ‘verano‘ (estiu), el fred de l’hivern i busquem (busqueu) el caloret, el caloret faller, ‘sin duda‘ (sense dubte) el caloret del foc i la flama», dijo la alcaldesa antes de pasarle el micrófono a la fallera mayor. (més…)

La glòria

dimecres, 4/03/2015

Si et dius simplement García, el teu passaport és colombià, viatges en primera classe amb vuit maletes i aterres a Los Angeles sense més afegitons que el teu propi bigoti, estàs condemnat a passar a un quartot de l’aeroport per a què un policia et posi de cap per avall i si, mentrestant, ningú descobreix que has escrit Cent anys de solitud ja pots donar gràcies si no fan un tacte rectal amb particular luxe de detalls. (més…)

L’Enriqueta

dissabte, 14/02/2015

(o més ben dit la Fernande)

 

Sóc un vell i trist conco, i no
tinc gens de companyia,
però em consolo cada dia
al ritme d’aquesta cançó:

Quan penso en l’Enriqueta, (més…)

… de la casta, vaja

dimecres, 28/01/2015

-

«La joie venait toujours après la peine…»

Aquest vers del poeta francès Guillaume Apollinaire en el “Pont Mirabeau” ha animat els comentaristes que segueixen l’actualitat.

El vot dels grecs està motivat principalment pel seu massiu rebuig d’una classe política que ha deixat el país en fallida. Perquè són els governs grecs que es van succeir fins el 2009 els que van portar a l’empobriment d’un Estat agònic, i l’impagament del deute massiu. Com sempre en aquests casos, són els més pobres els que paguen el preu més alt. (més…)

Hivern modulable

dissabte, 10/01/2015
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Malgrat la meva escassa simpatia envers els mercats de Nadal, he d’admetre que el pitjor de l’hivern luxemburguès comença quan s’acaben aquestes manifestacions festives. En realitat, no comença el pitjor sinó l’estació hivernal pròpiament dita, perquè el mercat tanca el 24 de desembre. A partir d’aquell dia i sobretot en tornar de vacances (passat Cap d’Any i abans de Reis, que aquí no és festa), l’ambient sembla més aviat poc acollidor. Enguany, entre el canvi d’il·luminació (de ple dia a la foscor més absoluta), els més de vint graus de diferència de temperatura entre l’enlairament a l’aeroport del Prat i l’aterratge al de Findel, la boira i el fet que molts residents al país encara no havien tornat de vacances, tenia la impressió que, més que canviar de país, hagués canviat de planeta.

(més…)

La creació

dimecres, 7/01/2015

Amb tota la raó la serp del paradís li va dir a Eva: si proveu aquesta poma de l’arbre de la ciència, sereu com déus. Recentment científics dels Estats Units i d’Europa han extret un cromosoma d’una cèl·lula del fong que fermenta la cervesa i l’han substituït per un cromosoma artificial, creat al laboratori. La cèl·lula ho ha reconegut com a propi i ha fet seguir el seu desenvolupament natural. (més…)

bruma negra

dissabte, 3/01/2015

Quan busco l’estiu en un somni buit,
quan et crema el fred si m’agafes la mà,
quan la llum cansada porta ombres d’ahir,
quan l’alba és una altra nit gelada, (més…)

El Bastió

dimecres, 31/12/2014

Amb 60 anys força usats, vet aquí un ciutadà que ja ho té tot vist, cabrejat per la corrupció, fastiguejat de la política, desamparat per la fallida de les institucions, sacsejat pel rigor de la crisi econòmica. Prou bé pot ser un euroescèptic militant, però hi va haver un temps en què Europa fou un somni impossible pels espanyols de la seva generació. Avui no pensa votar. O potser si. Davant els embats del destí ara s’enfronta al dilema clàssic: aixecar un cop més l’ànim i lluitar amb bravesa o deixar-ho córrer tot i limitar-se a somiar. (més…)

Cançó d’opòsits

dimecres, 24/12/2014
Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e visch e muyr e fau d’enuig plaser;
axí maseix fau de l’àvol bon temps, 
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo món abràs;
vol sobre•l cel e no•m movi de terra,
e ço que•m fuig incessantment acàs
e•m fuig açò que•m segueix e m’afferra.

Lo mal no•m plats e sovén lo•m percàs,
am sens amor e no crey so que sé;
par que somiy tot quant vey pres ma faç;
hoy he de mi e vull altre gran bé,
e parlant call ez auig menys de hoyr;
de l’hoc cuyt no, lo ver me par falsia,
e menys sens fam e grat-me sens pruir,
e sens mans palp e fau de sen follia.

Com vull muntar, devall sens que no•m vir,
e devallan puig, corrén en aut loch;
e rizén plor, e•l vetlar m’és dormir,
e cant suy frets, pus calt me sent que foch;
ez a dreyt seny eu fau ço que no vull,
e perdén guany, e•l temps cuxats m’és tarda;
e sens dolor mantes de vets me dull,
e•l simpl•anyell tench per falsa guinarda.

Colgan me leu e vestín me despull,
e trop leuger tot fexuch e gran carch;
e quant me bany me pens que no•m remull,
e sucre dolç me sembla fel amarch;
lo jorn m’és nuyt e fau clar de l’escur,
lo temps passats m’és presén cascun•ora;
e•l fort m’és flach e•l blan tench molt per dur,
e, sens fallir, me fall ço que•m demora.

No•m part d’un loch e jamés no m’atur,
so que no cerch ivaçosament trob;
del qui no•m fiu me tinch molt per segur,
e•l baix m’és alt e l’alt me sembla prop;
e vau cercan ço que no•s pot trobar,
e ferma vey la causa somoguda;
e lo fons gorch aygua sus prat me par,
e ma virtut no•m té pro ne m’ajuda.        

Cant xant me par de que•m prench a•dular,
e lo molt bell me sembla fer e leig;
abans me’n torn qu•en loch no vull•anar,
e no he pau e no tench qui•m garreig.
Açò•m ve tot per tal com vey encés
de revers fayts aycest món e natura
ez eu, qui•m só en lurs fayts tan empés,
que m’és forçat de viure sens mesura.

Tornada
Prenga xascú ço qui millor li és
de mon dit, vers reversat d’escriptura,
e si•l mirats al dreyt ez al revers,
traure porets de l’àvol cas dretura.

Jordi de Sant Jordi

Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

El mal no em plau i sovint me’l provoco,
estimo sense amor i no crec el que sé,
em sembla un somni el que veig prop de mi,
m’odio a mi mateix i als altres vull gran bé,
i parlant callo, i sento sense escoltar,
el sí tinc per no, i el cert em sembla fals,
i menjo sense gana, i em grato sense picor,
i palpo sense mans, i faig del seny follia.

Quan vull pujar, sense girar-me baixo,
i davallant pujo corrent a un lloc alt,
i rient ploro, i dormo desvetllat,
i quan tinc fred em sento més calent que el foc,
i a dretcient faig el que no vull,
i perdent guanyo, i el temps volant va lent,
i sense dolor ben sovint em queixo,
i tinc el simple anyell per guineu falsa.

Colgant-me al llit em llevo i vestint-me em despullo,
trobo lleugera la més feixuga càrrega,
i quan em banyo crec que no em remullo,
el sucre dolç em sembla fel amarg,
el dia és nit i és fosca la claror,
el temps passat se’m fa sempre present,
el fort és feble i el tou ho tinc per dur,
i, sense falta, em manca el que roman amb mi.

No me’n vaig d’un lloc i mai no m’aturo,
el que no busco ràpidament ho trobo,
del qui no em fio em tinc molt per segur,
i el baix m’és alt i el que és lluny queda a prop,
i vaig cercant el que no es pot trobar,
i veig ben ferma la cosa remoguda,
i el gorg profund és l’aigua d’un bassal,
i el meu vigor ni em serveix ni m’ajuda.

Quan canto em sembla que em poso a udolar,
i el que és molt bell ho trobo lleig, salvatge,
torno d’un lloc abans d’haver-hi anat,
i no tinc pau ni qui em faci la guerra.
Tot això em ve de veure capgirats
per fets contradictoris el món i la natura,
i jo, que hi estic, a aquests fets, tan lligat
em veig forçat a viure sense mesura.

Tornada
Que prengui cadascú el que més li plagui
del meu poema, escrit en vers invers;
i, si el mireu del dret i del revés,
podreu treure el que és just d’un cas advers.

Versió al català actual de Carles Duarte

La muralla

dimecres, 10/12/2014

Sense que la puguem veure, ja que els seus murs són molt transparents, davant dels nostres ulls s’està aixecant amb lleves d’esclaus moderns una nova Ciutat Prohibida, que alberga a l’emperador de la dinastia financera celestial el poder del qual és omnímode, ferri i tanmateix igual d’invisible. (més…)