Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

Café du commerce o bistrot?

dissabte, 29/11/2014
Anton Marco | Luxemburg

 

Dissabte passat em vaig topar amb un company de tertúlia que em va saludar amb una engrescadora rialla quan em va recordar que en una de les nostres trobades hebdomadàries, cap a finals del 2008, vaig sorprendre a tot el grup d’assistents quan em vaig aventurar a pronosticar que allò que encara s’obstina tothom en anomenar crisi s’allargaria exactament 18 anys. Les cleques van ser tan sonores que van cridar l’atenció de tot el personal assistent al que per aquestes terres es coneix amb el nom de “Café du Commerce”, denominació que a casa nostra correspondria més aviat a xerrada de casino, ateneu, cercle o societat.

(més…)

Cases amb grans arbres

dijous, 27/11/2014
En llegir el poema del dimarts, en Marek Riha s'ha animat i ens en proposa
una altre de similar de l'Àlex Susanna. Aquest cop traduït a l'anglès. 
Eventualment hi trobareu una errada a la traducció. 
Qui encerti el catxap tindrà dret a reclamar una participacio a la rifa de Nadal

——-

Encara hi ha cases amb grans arbres
on poder passejar els capvespres,
temps d’aïllament tranquil i pausat,
temps d’enyor i somnieig:
temps per mirar el mar dòcil
i sortir a passejar, sol o bé en silenci,
per algun camí poc fressat des d’on mirar
les llums del dia i la nit entrecreuar-se,
i perdre’s un, a la fi, en la llunyania.
Escoltar la terra, les seves olors
el seu ardent missatge,
freturós potser de nosaltres, d’algú tan sols… (més…)

Jardins

dimarts , 25/11/2014

On dirait que la vie s’écoule plus facilement
dans ces jardins à l’intimité préservée :
des taches d’herbe humide forment une île
verte au milieu des embarras de la ville ;
soleil et pluie les ont baignés année après année ; (més…)

Una de Luis Vargas Tejada (1802-1829)

dissabte, 8/11/2014

El bou de càrrega

-Faula-

Sent com és costum antiga
que tan sols pot ser admesa
en una faula cortesa
la cosa que es sap fingida,
Fabi, de l’usança vella
ara un xic me’n vull sostreure
explicant el que un bon dia
va passar i jo vaig veure. (més…)

Sobre Pascal Quignard

dimecres, 22/10/2014

Elitista, Quignard? I tant! I qui podria ser més altiu, afectat, imbuït de si mateix. Francament autista, i a més a més marbrós. Això és el que sovint en diuen aquells que no l’han llegit. O tant poc com mal. Car el paisatge canvia ràpida i radicalment un cop hom s’acorda a jugar el joc. Que què significa jugar el joc, en aquest cas? Deixar rajar, simplement, el text, el flux d’afirmacions, els harmònics de cada frase. Deixar de preguntar-se, a priori o en conseqüència, si és veritable o fals, argumentat o no, retòric o pas, el que diu aquest escriptor-pensador-poeta. Ja fa molt temps, humil i sobirà, que no es preocupa pels gèneres literaris, els barreja, els combina, els transcendeix. Acceptar de seguir, de trescar el seu “Dernier Royaume – Mourir de penser” en forma de tom IX, al seu propi ritme, increïble. (més…)

Santoral

dimecres, 15/10/2014

Fins no fa gaire teníem i seguíem el Santoral de les fruites i verdures. El calendari de l’any, més enllà del temps meteorològic, el marcaven les collites i aquestes anaven de bracet d’una verge, d’un sant, o de qualsevol altra exultació religiosa. De minyó, quan el mes de maig portava flors a Maria, sabia del cert que en arribar a casa hi hauria cireres i maduixes sobre la taula. (més…)

A Sin Kalan

dimecres, 8/10/2014

«Una tarda, els mercaders musulmans de Sin Kalan em van conduir a una casa de fusta pintada, on hi vivia molta gent. No es pot explicar com era aquesta casa, que més aviat era una sola cambra, amb una mena d’armaris de rebost en filera o de balcons, uns sobre els altres. En aquestes cavitats hi havia gent que hi menjava i bevia; tot com els de sota, escampats pel terra, i els que estaven en una mena de terrassa. Els de la terrassa feien sonar el tambor i el llaüt, excepte unes quinze o vint persones que, amb  màscares de color carmesí, resaven, cantaven i dialogaven. Patien presons, i ningú veia la presó; cavalcaven, però no es percebia el cavall; combatien, però les espases eren de canya; morien i més tard els tornaves a veure drets.

—Els actes dels bojos -va dir Farach- excedeixen les previsions de l’home entenimentat.

—No estaven bojos -va haver d’explicar Abulcásim-. Estaven afigurant, em va dir un mercader, una història.

Ningú va comprendre, va semblar com si ningú ho volgués entendre. Abulcásim, confús, va passar de la narració escoltada a desairades raons».

—–

Fragment de “La busca de Averroes”, Luis Borges.
A.M.

Sobre Rémi Brague

dimecres, 24/09/2014

Sols hi ha dues maneres de veure la nostra relació amb l’antiguitat: la de la ruptura o la de la continuïtat. En el primer cas, hom desespera per fer taula rasa del passat, aspirant a innovar radicalment, hom somia amb inventar l’inaudit, allò que no hagués estat mai. De manera que faríem nostra la dita de Rimbaud a Une Saison en enfer: “Per força s’ha de ser modern”. En el segon cas, hom està convençut que heretem més idees, normes, valors… dels que ens creiem. (més…)

Un tricentenari cada tres-cents anys

diumenge, 21/09/2014
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Deixeu-me dir una frase que, crec, no ha dit encara ningú aquest 2014: enguany es compleixen tres-cents anys de l’onze de setembre de 1714. Com que la febre dels números rodons és universal, ens ha arribat també als catalans de Luxemburg i els del Centre Català ens vam deixar endur per l’entusiasme del tres amb dos zeros. Normalment tenim una celebració: diumenge abans de la Diada (o, si s’escau, el mateix dia), quedem per ballar sardanes i anar a dinar tots plegats. Ho anomenem, amb certa discreció, la «Fête de la rentrée». Aquest cop, però, vam quedar que celebraríem la Rentrée i l’onze de setembre. I que hi afegiríem una conferència diumenge 14 i un espectacle de poesia i música dilluns 15.

(més…)

No pensar

dimecres, 3/09/2014

El pensament crea la realitat. Ho va dir Hegel i qualsevol que tingui dos dits de front. Segons el codi penal, el pensament no delinqueix, però no hi ha cap atracament, violació, assassinat o matança que no vagin precedits d’un mal pensament. És la ment pèrfida la que provoca qualsevol acte immoral. Tan sols la religió cristiana converteix un mal pensament en pecat mortal capaç de condemnar-te al foc etern, sempre que refereixi al sexe, precisament l’únic pensament que és plaent i que sol gaudir un mateix, sense fer cap mal a ningú. (més…)