Arxiu de la categoria ‘Interpretacions’

StarLight, Barcelona 2009

divendres, 3/11/2017

Subtils revelacions… en vuit anys de retard:

 

La méthode Draghi

dimarts , 31/10/2017

Cependant une légion d’accusateurs se déchaîna contre ceux qui s’enrichissaient par l’usure, au mépris d’une loi du dictateur César sur la proportion des créances et des possessions en Italie; loi depuis longtemps mise en oubli par l’intérêt particulier, auquel le bien public est toujours sacrifié. L’usure fut de tout temps le fléau de cette ville, et une cause sans cesse renaissante de discordes et de séditions. Aussi, même dans des siècles où les moeurs étaient moins corrompues, on s’occupa de la combattre. Les Douze Tables réduisirent d’abord à un pour cent l’intérêt, qui, auparavant, n’avait de bornes que la cupidité des riches. Ensuite un tribun le fit encore diminuer de moitié; enfin on défendit tout prêt à usure, et de nombreux plébiscites furent rendus pour prévenir les fraudes de l’avarice, qui, tant de fois réprimées, se reproduisaient avec une merveilleuse adresse. Le préteur Gracchus, devant qui se faisaient les poursuites dont nous parlons ici, fut effrayé du grand nombre des accusés et consulta le sénat. Les sénateurs alarmés car pas un ne se sentait irréprochable) demandèrent grâce au prince. Leur prière fut entendue, et dix-huit mois furent donnés à chacun pour régler ses affaires domestiques comme la loi l’exigeait. (més…)

Rellents… persistents

dissabte, 7/10/2017

LE MONDE | 06.10.2017 à 12h28 

Tribune. Le 1er octobre, le gouvernement espagnol a choisi l’intimidation et la force policière pour perturber le vote sur l’indépendance de la Catalogne. Malgré une participation limitée, le peuple catalan a voté oui à 90 % à l’indépendance. (més…)

El 8 d’octubre votarem

dimecres, 4/10/2017
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Els catalans residents a Luxemburg votarem el 8 d’octubre. No, no fem tard al referèndum, ans al contrari: vam votar per correu molt abans del dia 1, sinó que participarem en les eleccions municipals del país, que tenen lloc aquest diumenge. En aplicació de la legislació europea, els ciutadans no luxemburguesos amb més de cinc anys de residència al país poden registrar-se per votar i triar batlle i regidors del municipi on visquin. És més, el dret va més enllà i, si ho desitgen, també poden presentar-se com a candidats.

(més…)

Yourcenar farà les maletes

dissabte, 27/05/2017
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

És notícia de fa setmanes tot i que no es materialitzarà fins a l’agost: tanca la llibreria Alinéa (5, rue Beaumont; al centre de la Ciutat de Luxemburg). Els amics dels llibres (potser hauria d’escriure #llibrèfils i encara esgarraparia alguna subvenció) que viuen a Catalunya segur que se solidaritzen i saben com vivim aquest penós esdeveniment a Luxemburg. Si més no, tot sovint llegeixo als diaris que tanca una o altra llibreria històrica catalana. L’anunci va seguit, de manera gairebé automàtica, per una legió de ploraners desesperats… que penses “si tots aquests compressin encara que fos un llibre de tant en tant potser no caldria tancar-la”.

Ara ha passat exactament el mateix a Luxemburg.

(més…)

Rèpliques replicadores

diumenge, 9/04/2017

Una meditació

… Demà tenim al davant l’inici d’aquesta setmana que veurà l’entrada de Jesús a Jerusalem, muntat en una somera, victorejat amb rams d’olivera i de llorer i amb fulles de palmera pels mateixos que no tardaran a crucificar-lo. Aquesta setmana que veurà el sopar pasqual de Jesús i els seus deixebles, el dijous, que veurà la traïció de Judes, que veurà com els deixebles s’adormen a l’Hort de les Oliveres, perquè l’esperit és a punt però la carn és feble. Aquesta setmana que Jesús serà lliurat, serà jutjat, serà flagel·lat, assotat i escopit i condemnat a morir clavat en una creu. Això serà divendres, anomenat Divendres Sant. Jesús serà crucificat entre dos lladres. La nit abans, Pere, el primer dels deixebles, negarà el seu mestre tres vegades i després plorarà amargament…  … Tot això passarà en aquesta Setmana Santa en què els esquiadors baixaran per la neu que encara queda i els àvids de sol es despullaran a les platges enfredorides, encara amb un peu a l’hivern… … a l’Empordanet, les carreteres que van d’un poble a l’altre són un formiguer de cotxes i als restaurants cal reservar taula. Tots els barcelonins que hi tenen cases les obren, les airegen, perquè ve el bon temps i ja comença la temporada. I van a la Bisbal, a can Sans a comprar brunyols i bisbalencs i a can Massot a comprar russos. És el ritual de la Setmana Santa laica. Però els llorers són florits, a punt per a la benedicció de demà. A les parròquies és festa grossa. Als pobles suposo que els nens encara es muden, com fèiem nosaltres, per anar a beneir el ram. Als mercats encara es veuen palmes i palmons. La Setmana Santa, a part de la celebració litúrgica, de la narració evangèlica, del relat, que diuen ara, que tothom relata i ningú no diu res, havia generat unes peculiars tradicions populars. A això que ara en diuen les comarques gironines, el dia de Rams era el dia del tortell. Els fillols felicitaven els padrins i aquests els regalaven un tortell. Un tortell de massapà. A mi encara l’olor del tortell se’m barreja amb l’olor del llorer florit i dels palmons ensofrats: això és Diumenge de Rams. Amb aquesta olor començava la Setmana Santa. Ara, per al comú dels joves, les olors tradicionals s’han esvaït. ¿Com s’ho faran sense aquests senyals sensibles lligats a una narració, a una creença, a uns costums i, per què no, a la construcció d’aquesta cosa, creativament tan fèrtil, com és el sentiment de culpa? L’olor del Divendres Sant era l’olor dels brunyols, olor de farina i matafaluga i olis ensucrats, i l’olor del platillo de bacallà, pèsols, escarxofes i ou dur. I al vespre, olor de cera de la processó, barrejada amb l’olor àcida dels excrements dels cavalls i l’olor embafadora dels violers que guarnien els passos. I el Diumenge de Pasqua feia olor de xai rostit i de la xocolata de la mona. Perquè la mona era cosa del dia de Pasqua i no pas de l’endemà com últimament tothom repeteix. La festa és Pasqua. Dilluns de Pasqua només són les escorrialles.

NARCIS COMADIRA, 7/04/201

República

Este año la República caerá en Viernes Santo. Será un 14 de abril coronado de espinas, azotado por los sayones, paseado entre vírgenes llorosas con el corazón traspasado por siete puñales bajo el sonido de tambores y trompetas de una cohorte de centuriones, guardias civiles y legionarios que llevarán el mosquetón a la funerala. En mitad de la noche alguien lanzará desde un balcón una saeta hacia cualquier Cristo muy llagado que esté doblando la esquina en una peana con muchos faroles y aunque el color morado de algunos hábitos y capirotes de nazarenos será similar al de la bandera republicana, más allá del olor a cera y sebo de los hachones de las tétricas procesiones de Semana Santa seguirán floreciendo las acacias, germinará el trigo, habrá espliego en las montañas y el deshielo creará arroyos entre las breñas soleadas mientras el mar honrará los primeros cuerpos desnudos en las playas del Mediterráneo. La República morirá el Vienes Santo pero muchos esperarán que resucite también al tercer día como lo hacen muchas veces los mejores sueños. Son ya escasos los españoles que vivieron aquella convulsa etapa de nuestra historia. Unos la recuerdan como la puerta que abrió todas las pasiones causantes de la Guerra Civil; para otros será siempre como aquel amor que pudo ser y no fue, el principio de la regeneración, la semilla de la justicia y libertad que no pudo fructificar porque fue aplastada de antemano. De hecho la división de España en dos bandos irreconciliables está instalada todavía en la actitud de amor u odio que se tiene frente a la república. Pero hoy ser republicano consiste, no tanto en luchar por ese régimen, como en elevarlo a una categoría de reserva natural que sirva para purificar la vida pública. Todo consiste en elegir el morado del espliego frente al de los nazarenos encapuchados.

MANUEL VICENT, 09/04/2017

 

Ratings & Rankings

dimecres, 29/03/2017
Anton Marco | Luxemburg

La població espanyola resident a Luxemburg ha passat de 3.500 a 5.500 en els últims vuit anys. A l’hora de prendre decisions abans d’emigrar, probablement els joves han tingut en compte aquestes llistes -aproximades(*)- de països del món, ordenades segons el seu producte interior brut (PIB) a preus nominals per càpita i en  comparació amb una altra aproximada llista sobre l’edat mitjana de la jubilació.

(més…)

El plet d’embull

dissabte, 18/03/2017

Als dinerets posen bon ull
tot percaçant com vius follets,
tan eixerits com esmolets
van anar fent al seu antull.

Davant de jutge i gran fiscal,
passats vuit anys de plany i dol,
van cantar tots, prou bé en sabien:
gonfanonera i oficial;
puix al palau que dirigien,
l’aucell rapaç i el rossinyol,
els virolais hi presidien.

Anys de paciència, sense estrès,
lladreguejant de vius pillets,
apariats ambdós Montulls,
sota les ordres dels caps drets,
tot ronsejant havien après
tapar els empelts amb cucurulls.

D’omplir butxaques a curull,
mai en patiren embaràs.
Duet, tercet, coral i embull,
mai porc a mitges fou prou gras.
Qui era vestit ara és despull:
la calaixera buida a ras
en desgavell i batibull.

 

Anton Marco | Luxemburg

Vuit cafès l’any

dissabte, 7/01/2017
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Sóc de beure te i d’esmorzar a casa, abans de vestir-me o, fins i tot, de dutxar-me. Tanmateix, en comptades ocasions, m’agrada concedir-me un esmorzar de forquilla i ganivet en alguna cafeteria (fins i tot, si molt convé, acompanyant-lo amb un cafè).

(més…)

Qüestió d’imatge

dimarts , 11/10/2016
Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 

Ja no recordava que havia participat a una marató de creació per idear una nova imatge del país on visc fins fa quinze dies quan, tornant de vacances, em vaig trobar una invitació a la presentació de la nova “signatura” de Luxemburg. L’esdeveniment va tenir lloc ahir al vespre, a les Rotondes, dos edificis vuitcentistes que havien estat locals tècnics del ferrocarril i avui són un espai cultural multiusos.

(més…)