Les veus del bus

dimecres, 2/09/2015

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
No sóc un usuari habitual dels autobusos urbans de la Ciutat de Luxemburg (tinc el vici de la bici i perdoneu la gracieta) però això no impedeix dedicar-los una entrada al blog. Resulta que darrerament han donat peu a nombroses i enrevessades converses, que sempre s’entortolliguen més quan s’hi afegeix l’argument del tramvia, mal que el tramvia en si no apareixerà fins d’aquí a uns anys. D’una banda, al juny van tancar, per sempre, la principal estació d’autobusos del centre, la plaça Émile Hamilius, on fan obres per alçar un bonic centre comercial i alguna altra bestiesa; de l’altra, aquest tancament va motivar una «Reubicació essencial» de totes les línies d’autobusos de la ciutat.

Read the rest of this entry »

Qui ho pot dubtar

dissabte, 29/08/2015

——————- Faula——————-

Les bèsties parlen com naltres
-o hauríem de dir nosaltres?-.
Qui ho dubti ho pot advertir
si el que ve bé vol llegir.

Com Juli Fedre va dir,
el parlar ve del pensar. Read the rest of this entry »

Entendre Grècia a l’anglesa

dimecres, 26/08/2015

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Of what is wrong money makes truth,
and of a judge it makes a lawyer,
clever it makes the man who’s mad,
the cleverer, the more he has.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal,
e fan-lo sant celestial,
segons qui els usa.
Money does right, money does wrong,
money turns men into evil,
and makes them heavenly saints,
it depends who uses it.
Diners fan bregues e remors
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
“Beati Quorum”.
Money brings about fights and rumors
and insults and honors,
and it makes the preachers sing,
“Beati Quorum”.
Diners alegren los infants,
e fan cantar los capellans,
e los frares carmelitans,
a les grans festes.
Money makes the children merry,
money makes the pastors sing,
and the carmelitan priests as well,
in the big parties.
Diners magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs jas a hòmens sords,
tantost se giren.
Money makes the lean turn fat,
it makes the unworthy become good.
No sooner you’ll call on deaf men,
they’ll turn around.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Money makes the sick be healthy;
muslims, jews, and christians alike,
leaving aside God and the saints,
worship to money.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu no fan-li dir hoc,
vejats miracle!
Money talks today in the world,
it honors many with little wisdom;
whoever says no, they’ll make him say yes,
what a miracle!
Diners doncs vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
So, try to gather plenty of money.
If you can grab it, don’t let it go;
if you have lots, you may become
the Pope of Rome.

 

The Fog of War: Transcript

dissabte, 22/08/2015

El conflicte és un procés d’interacció social que es dóna en un context determinat. És una construcció social, una creació humana diferenciada de la violència ja que pot haver-hi conflictes sense violència tot i que no hi ha violència sense conflicte, per la qual cosa no tota disputa o divergència implica conflicte

En McNamara ens ha llegat la seva pròpia explicació del fenomen i del com s’ocupava d’arreglar el món (adequadament). Read the rest of this entry »

Luxemburg enganxa

dimecres, 19/08/2015

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Un dels elements característics de moltes ciutats modernes que escasseja a Luxemburg són els graffitis. No sé si es tracta d’una qüestió demogràfica, que no hi ha prou artistes armats amb esprais de pintura, o d’una qüestió cultural, que fer un graffiti es considera una mostra de vandalisme extrem, però la veritat és que no abunden les parets urbanes pintades. Els pocs exemples que es troben es limiten a zones poc visibles (ponts, zones industrials, passatges subterranis) o superfícies provisionals (tanques d’obres, edificis condemnats a l’enderroc). Tot i que en algunes ciutats s’excedeixen, en general m’agraden aquestes expressions artístiques i sovint les trobo a faltar a Luxemburg.

Read the rest of this entry »

Jo tinc un amic

dissabte, 15/08/2015

Anton Marco | molt probablement a Cambrils

 

Jo tinc un amic, en fa por confessar-ho, però és cert. També és ben cert que, ara per ara, això fa de mal dir. Però, sincerament us puc dir que és ben cert, cert del tot. Com cert és, ara per ara, que qualsevol que digui, o senzillament insinuï, que té alguna cosa es farà mal veure.

I més mal veure es farà si hi afegeix, com faig jo, que de fet no en té un, sinó que com jo en té més d’un. Sí, jo tinc més d’un amic. Quina sort, no? Sí, no ho pot dir tothom, cert; com tothom no pot dir que entre els amics que té sempre n’hi haurà algun que no es pot arribar a imaginar com d’amics som.

La vaca cega

dimecres, 12/08/2015

Topant de cap en una i altra soca,
Avançant d’esma pel camí de l’aigua,
Se’n ve la vaca tota sola. …És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
El vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
Se li ha posat un tel: la vaca Ès cega. Read the rest of this entry »

L’Alfàbega i la Mosca

dissabte, 8/08/2015

Es queixaven uns ateus
del perquè en fóra que els déus
haurien fet a les mosques.

Per a treure’ls de les fosques
els respongué el mateix Zeus.

Així va escomençar tot:
Va passar que la Quimera,
que diu que vomita el foc,
la mitologia grega,
s’havia sobrepassat.

Read the rest of this entry »

Schengen

dimecres, 5/08/2015

Schengen és un poble situat a l’extrem sud-est de Luxemburg a la riba del riu Mosel·la. Zona tradicionalment vinícola, abans mateix que el Priorat i no sabria dir ben bé si del Penedès, situat, doncs, “sur les confins des Belges“,  i on “L’air est plus pur en ces campagnes, et Phébus, dont l’éclat resplendit sans nuage, dévoile enfin l’Olympe éblouissant de pourprea”, que diria, avant la lettre, el gal·lo-romà Ausonius, afegint-hi sens cap dubte:  fleuve riche en coteaux que parfume Bacchus…

A Schengen foren signats el 1985 i 1990 els accords dits de Schengen pels quals es creava un espai de lliure circulació de persones; aquest és un dels grans èxits de la construcció europea, o reconstrucció que potser ens diria el gal·lo-romà Ausonius. Bé, en tot cas, Schengen és un exemple de cooperació que, abans de formar part dels tractats, implicava un cert nombre d’Estats de la Unió Europea tot acollint la participació d’estats que no n’eren membres. Read the rest of this entry »

Alt i gros com un talòs

dimecres, 29/07/2015

Anton Marco | ves a saber per on para

 

Alt i gros com un talòs… el PP ja té candidat. Sí, noi, es veu que va convèncer al Rajoy quan el va veure virtualment en una foto al costat de la Camacho. Ande o no ande el caballo que sea bien grande, es devia dir en els seus interiors el corredor de comerç. No vull citar el nom de la bèstia, no sigui cosa que m’enviïn la guàrdia civil a casa; així davant d’un jutge sempre podria al·legar que estava parlant del Faraón, aquell cavall de carreres que ho guanyava tot. Després de la nominació, l’home s’explica: “Em sento en plena fortalesa“, diu que va dir. No com la Camacho, que malgrat quasi honrar el seu cognom, ca, és més mula que altra cosa. Segons el titular de El Mundo del dia 28: Rajoy elige a Albiol para plantar cara a Mas. Plantar cara, sí senyor! Per plantar cara no hi ha res millor que escollir-ne a un de ben alt i ben gros, com un talòs. A veure, m’agradaria que m’entenguéssiu bé… com un “tros de fusta gruixut” que, especialment i segons el diccionari que va sufragar l’Alfonso XIII, és com elsoc de la màquina de frenar el carro”. Podria citar davant del jutge altres accepcions del terme, com p. ex.: “Bastó que lliguen a les cames d’un gos o d’un altre animal perquè no pugui fugir”, o “la part inferior de la pollegana”, entre altres. A veure si ens entenem, que “a cap gros, o molt savi o molt talòs”! Ho diu el diccionari… senyor jutge.