La creació

dimecres, 7/01/2015

Amb tota la raó la serp del paradís li va dir a Eva: si proveu aquesta poma de l’arbre de la ciència, sereu com déus. Recentment científics dels Estats Units i d’Europa han extret un cromosoma d’una cèl·lula del fong que fermenta la cervesa i l’han substituït per un cromosoma artificial, creat al laboratori. La cèl·lula ho ha reconegut com a propi i ha fet seguir el seu desenvolupament natural. Read the rest of this entry »

bruma negra

dissabte, 3/01/2015

Quan busco l’estiu en un somni buit,
quan et crema el fred si m’agafes la mà,
quan la llum cansada porta ombres d’ahir,
quan l’alba és una altra nit gelada, Read the rest of this entry »

El Bastió

dimecres, 31/12/2014

Amb 60 anys força usats, vet aquí un ciutadà que ja ho té tot vist, cabrejat per la corrupció, fastiguejat de la política, desamparat per la fallida de les institucions, sacsejat pel rigor de la crisi econòmica. Prou bé pot ser un euroescèptic militant, però hi va haver un temps en què Europa fou un somni impossible pels espanyols de la seva generació. Avui no pensa votar. O potser si. Davant els embats del destí ara s’enfronta al dilema clàssic: aixecar un cop més l’ànim i lluitar amb bravesa o deixar-ho córrer tot i limitar-se a somiar. Read the rest of this entry »

Lo corre-bou

dissabte, 27/12/2014

Lo corre-bou de Plaça jo l’he assolert en­cara en tota sa pròpia i genuïna forma. Les boques dels carrers afluents al Mercadal barrades amb tanques de fusta, que per això se’n deia bou amb tanques, per distingir-lo de la corrida amb torin clos; de catafals molt pocs a la part de l’ombra: lo de  l’Ajuntament que es coneixia per unes certes catifes virolades que posaven a la barrera, lo del Procuradors de Sant Miquel; algun del Casino i particulars, i prou. Me descuidava del catafal dels soldats, que algun any s’havia ensorrat pel gran pes de la tropa que s’hi enfilava. Read the rest of this entry »

Cançó d’opòsits

dimecres, 24/12/2014

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e visch e muyr e fau d’enuig plaser;
axí maseix fau de l’àvol bon temps, 
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo món abràs;
vol sobre•l cel e no•m movi de terra,
e ço que•m fuig incessantment acàs
e•m fuig açò que•m segueix e m’afferra.

Lo mal no•m plats e sovén lo•m percàs,
am sens amor e no crey so que sé;
par que somiy tot quant vey pres ma faç;
hoy he de mi e vull altre gran bé,
e parlant call ez auig menys de hoyr;
de l’hoc cuyt no, lo ver me par falsia,
e menys sens fam e grat-me sens pruir,
e sens mans palp e fau de sen follia.

Com vull muntar, devall sens que no•m vir,
e devallan puig, corrén en aut loch;
e rizén plor, e•l vetlar m’és dormir,
e cant suy frets, pus calt me sent que foch;
ez a dreyt seny eu fau ço que no vull,
e perdén guany, e•l temps cuxats m’és tarda;
e sens dolor mantes de vets me dull,
e•l simpl•anyell tench per falsa guinarda.

Colgan me leu e vestín me despull,
e trop leuger tot fexuch e gran carch;
e quant me bany me pens que no•m remull,
e sucre dolç me sembla fel amarch;
lo jorn m’és nuyt e fau clar de l’escur,
lo temps passats m’és presén cascun•ora;
e•l fort m’és flach e•l blan tench molt per dur,
e, sens fallir, me fall ço que•m demora.

No•m part d’un loch e jamés no m’atur,
so que no cerch ivaçosament trob;
del qui no•m fiu me tinch molt per segur,
e•l baix m’és alt e l’alt me sembla prop;
e vau cercan ço que no•s pot trobar,
e ferma vey la causa somoguda;
e lo fons gorch aygua sus prat me par,
e ma virtut no•m té pro ne m’ajuda.        

Cant xant me par de que•m prench a•dular,
e lo molt bell me sembla fer e leig;
abans me’n torn qu•en loch no vull•anar,
e no he pau e no tench qui•m garreig.
Açò•m ve tot per tal com vey encés
de revers fayts aycest món e natura
ez eu, qui•m só en lurs fayts tan empés,
que m’és forçat de viure sens mesura.

Tornada
Prenga xascú ço qui millor li és
de mon dit, vers reversat d’escriptura,
e si•l mirats al dreyt ez al revers,
traure porets de l’àvol cas dretura.

Jordi de Sant Jordi

Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

El mal no em plau i sovint me’l provoco,
estimo sense amor i no crec el que sé,
em sembla un somni el que veig prop de mi,
m’odio a mi mateix i als altres vull gran bé,
i parlant callo, i sento sense escoltar,
el sí tinc per no, i el cert em sembla fals,
i menjo sense gana, i em grato sense picor,
i palpo sense mans, i faig del seny follia.

Quan vull pujar, sense girar-me baixo,
i davallant pujo corrent a un lloc alt,
i rient ploro, i dormo desvetllat,
i quan tinc fred em sento més calent que el foc,
i a dretcient faig el que no vull,
i perdent guanyo, i el temps volant va lent,
i sense dolor ben sovint em queixo,
i tinc el simple anyell per guineu falsa.

Colgant-me al llit em llevo i vestint-me em despullo,
trobo lleugera la més feixuga càrrega,
i quan em banyo crec que no em remullo,
el sucre dolç em sembla fel amarg,
el dia és nit i és fosca la claror,
el temps passat se’m fa sempre present,
el fort és feble i el tou ho tinc per dur,
i, sense falta, em manca el que roman amb mi.

No me’n vaig d’un lloc i mai no m’aturo,
el que no busco ràpidament ho trobo,
del qui no em fio em tinc molt per segur,
i el baix m’és alt i el que és lluny queda a prop,
i vaig cercant el que no es pot trobar,
i veig ben ferma la cosa remoguda,
i el gorg profund és l’aigua d’un bassal,
i el meu vigor ni em serveix ni m’ajuda.

Quan canto em sembla que em poso a udolar,
i el que és molt bell ho trobo lleig, salvatge,
torno d’un lloc abans d’haver-hi anat,
i no tinc pau ni qui em faci la guerra.
Tot això em ve de veure capgirats
per fets contradictoris el món i la natura,
i jo, que hi estic, a aquests fets, tan lligat
em veig forçat a viure sense mesura.

Tornada
Que prengui cadascú el que més li plagui
del meu poema, escrit en vers invers;
i, si el mireu del dret i del revés,
podreu treure el que és just d’un cas advers.

Versió al català actual de Carles Duarte

IMPROBABLOLOGIA

dissabte, 20/12/2014

Sens voler obrir, un cop més el debat sobre l’experimentació amb animals, cal reconèixer que la vida de ratolins i rates de laboratori no és fàcil. Poseu-vos al seu lloc. Alguns científics us atipen de blat de moro genèticament modificat per veure si us surt un càncer o una cinquena pota, altres et fan créixer una orella humana a l’esquena, una tercera categoria us va fent proves de tota classe de molècules (o candidats a fàrmacs o verins, això depèn) i fins i tot hi ha alguns que us alteren el vostre ADN per activar o desactivar un gen o transformar-vos en rosegadors fluorescents. Considera’t afortunat si no et topes amb un de la bata blanca que et vulgui tallar el cap, no pas per a ajudar-te a trobar el virtuós camí més curt al Lao Tseu, sinó simplement per a saber quants segons sobreviu el cervell a una decapitació … Read the rest of this entry »

Em somies … Ja ho sé

dijous, 18/12/2014

Em somies Ja ho
però tan lluny,
que ja no dec ser el que tu somies.
Això sóc, pàtria meva,
somni teu
somni que torna a cegues de l’absència
guiat pels teus fruits,
les teves conteses d’ocells i flors
i collites que sorgeixen del riure que tu sembres.

———-
De Miguel Angel ASTURIAS (1889-1974)

En ocasió del DIA INTERNACIONAL DEL MIGRANT

La inscripció de Qaholom

dimecres, 17/12/2014

Urgit per la fatalitat de fer alguna cosa, de poblar d’alguna manera el temps, vaig voler recordar, en la meva ombra, tot el que sabia. Nits senceres malaguanyades en recordar l’ordre i el nombre d’unes serps de pedra o la forma d’un arbre medicinal. Read the rest of this entry »

Bon Nadal a tothom i més concretament a ningú

dissabte, 13/12/2014

Màxim Serranos Soler | Luxemburg

 
Ja sé que odiar el Nadal és avui tan mainstream com esperar-lo amb candeletes i gaudir-ne quan arriba. Tanmateix, no me’n puc estar: odio el Nadal. En aquesta època de l’any fa fred i mal temps, els carrers i les parets s’omplen d’il·luminació kitsch i contaminació acústica, tot són presses per comprar endimaris que no necessitem i endrapar fins a posar-nos com a bocois, la gent treu de l’armari una carrincloneria que fa més pudor de naftalina que els vestits d’hivern i… Sort que, tot plegat, dura poc. En fi, Luxemburg, per intentar fer-nos passar aquest tràngol d’una manera més agradable, ens organitza (enguany del 22 de novembre al 24 de desembre) el que anomenen Mercat de Nadal, que a mi em recorda la Fira de Santa Llúcia sense caganers. L’explico una mica per si algú no el coneix.

Read the rest of this entry »

La muralla

dimecres, 10/12/2014

Sense que la puguem veure, ja que els seus murs són molt transparents, davant dels nostres ulls s’està aixecant amb lleves d’esclaus moderns una nova Ciutat Prohibida, que alberga a l’emperador de la dinastia financera celestial el poder del qual és omnímode, ferri i tanmateix igual d’invisible. Read the rest of this entry »