Vistes interiors

Per entrar al parc olímpic has de passar una duana improvitzada d’aeroport custodiada per militars, depositar les pertinences en capses de plàstic, creuar l’arc de l’escàner i mostrar l’entrada com si fos un passaport. Un cop dins, és com penetrar en un altre país, un país nou, fascinant, temporal, que s’acabarà d’aquí a dues setmanes. I quan s’acabi tot, quan passin els Jocs, d’aquest país només en quedarà la memòria.

recinte olímpic 5.jpg

Visió de l'estadi olímpic des de l'entrada del centre comercial de Westfield

Presideix l’entrada el majestuós Estadi Olímpic, amb el record encara tendre de la impressionant cerimònia inaugural. Franquejant l’Estadi, lleial com un escuder, la torre Orbit, atrapada en un espiral de ferros vermells i un ascensor que s’emporta els visitants cap amunt. Estan esgotades les entrades per pujar-hi durant tots els Jocs. Davant la torre, la piscina, amb la peculiar forma de ventre de balena i les dues ales que es despleguen pels costats, i el pavelló triangular i blanc de waterpolo.

recinte olímpic 3.jpg

Una de les zones de picnic

Des de dins del parc es pot accedir als canals olímpics, que comuniquen tots els escenaris a través de complicacions interiors. En un dels seus revolts, s’exhibeix la Gloriana, la barcassa reial amb què la Reina Isabel II es va passejar pel Tàmesi durant la desfilada del Jubileu de Diamants, ornamentada amb fulles daurades. Uns vehicles elèctrics transporten la gent amb problemes físics a través d’estacions d’una punta a una altra del recinte. En les carpes on venen menjar es barregen les aromes de les diferents cuines. La gent fa cua per asseure’s a les taules de les zones de picnic. L’ambient és excepcional, tothom té una agradable paraula als llavis. Voluntaris asseguts en unes cadires elevades, com les dels socorristes de les platges, animen a la multitud cridant per altaveus. Els militars, amb uniformes caquis, es mostren relaxats mentre caminen pel recinte. Se’n poden veure a alguns assistint a competicions, com uns espectadors més. Tothom mostra d’alguna manera o altra, la seva nacionalitat.

La majoria del públic passa el dia dins del parc olímpic, després d’assistir a la competició que ha anat a veure. Clavades al bell mig del riu Lea, que travessa el parc, hi ha dues pantalles immenses col·locades de manera contraposada. Els visitants s’asseuen a la gespa, en ambdues bandes del riu, i segueixen la retransmissió en directe de les diferents competicions. Per darrera de les pantalles s’identifiquen els blocs de la vila olímpica. De les baranes dels petits balcons pengen banderes dels països del atletes que els habiten. Distingeixo la britànica i l’alemanya, des de la meva posició. A l’altre banda del parc olímpic, passats els estudis desplegables de la BBC, hi ha el Copper Box, la capsa on es disputen les competicions d’handbol, i el camp d’hoquei herba, i el preciós velòdrom amb la silueta de plat volador que reflecteix la seva geometria interior, i l’arrugat pavelló de bàsquet i, més enllà encara, l’estadi que alberga les competicions de bicicròs.

recinte olímpic 7.jpg

Extrem del velòdrom amb l'estadi de bicicròs al darrere

Em quedo xerrant una estona amb una voluntària londinenca d’uns cinquanta anys sobre el destí de les instal·lacions. La majoria són temporals. Quan acabin els Jocs Olímpics i els Paralímpics, desmuntaran el pavelló de bàsquet (el volen portar als Jocs de Rio de Janeiro), el de waterpolo, el camp d’hoquei herba i el de bicicròs. De la piscina, es despendran de les ales i només quedarà el ventre, la part central, per convertir-la en piscina pública. Rebaixaran una grada de l’estadi olímpic, que es convertirà en el camp de futbol del West Ham. Aquí, el setembre, només quedaran sencers el velòdrom i la capsa d’handbol.

recinte olímpic 4.jpg

Pantalla gegant al riu Lea, que travessa el recinte

S’està fent fosc. Per les pantalles gegants del riu, el nedador Michael Phelps acaba d’aconseguir una històrica medalla de plata, la seva dinovena. Al Basketball Arena és a punt començar l’Estats Unit Angola. Llueixen els aficionats banderes americanes penjades del coll com si fossin capes. Des d’aquí distingeixo clarament les flames del pebeter cremant a dalt de tot de l’Estadi Olímpic. S’il·luminen tots els escenaris: la pista de bàsquet de blanc, la piscina de groc, la pista de waterpolo de blau, la torre Orbit de vermell a l’alçada del cor. I, tot i que encara no ha començat la competició d’atletisme, els focus de l’estadi olímpic estan encesos. Quan marxo, penso en la temporalitat dels Jocs i d’aquestes instal·lacions, i em pregunto com seria trobar-me a Rio de Janeiro, d’aquí a quatre anys, el mateix pavelló de bàsquet de Londres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús