Sons llunyans de l’Índia

india 2.jpg

Ballarines interpretant la dansa bharathanatyam a la riba del riu Lea, al Parc Olímpic

A l’entrada del Riverbank Arena, l’estadi d’hoquei herba, és a punt començar un partit femení entre els Estats Units i Argentina. Uns argentins amb la bandera del seu país m’expliquen orgullosos que el seu equip és l’actual campió del món. Em distreu una música exòtica i llunyana que no aconsegueixo situar. Primer penso que prové de l’interior de l’estadi però després me n’adono que no. Arriba de la zona del riu. Vaig cap allà i, a la gespa de la vora, sota l’ombra del velòdrom, hi ha un modern escenari blanc amb forma com de boca de tauró, amb uns músics que, per la seva vestimenta, semblen de l’Índia. La veu de la cantant és encisadora.

india 6.jpg

L'escenari on se celebra el festival de música i dansa internacional

Al peu de l’escenari hi ha un extens grup de nens i joves, de 8 fins a 25 anys, mudats amb vestits tradicionals indis. El colorit de la roba impregna l’espai d’una fragància i d’una llum inusuals. Pregunto a la senyora que sembla que els dirigeix, Shrimaty Kesan, com es diu la banda que està actuant. El seu nom és Staccato i la cantant és Aishwarya. Són de la ciutat de Chennai, al sud de l’Índia. Combinen música contemporània i clàssica, amb percussions, flautes, guitarres i violins. L’actuació és part del festival de músiques de tot el món que se celebra al Parc Olímpic. Representen Àsia juntament amb l’organització Space Kidz India, que coordina l’Shrimaty i que integra una selecció de 80 ballarins d’escoles de tot el país. Volen difondre la música i les tradicions hindús. Aquesta és la primera vegada que surten de l’Índia. És un viatge especial, emocionant per a ells. Desprenen entusiasme. Em quedo a veure les actuacions.

india 3.jpg

Ballarins del Panjab dansant amb el públic música bhangra

Després del grup Staccato, comença l’exhibició de danses, sobre la gespa. Un per un, els diferents grups van escenificant les danses tradicionals de la seva regió: el karagan, que balla una noia fent equilibri amb un objecte de ceràmica al cap; l’odissi, de l’est, sensual i poètica, amb complexes encreuaments de cames i posicions esculturals; el khatak, del nord, expressiva, enèrgica, espiritual, amb una ritme lent que va creixent; el bharathanatyam, preciosa, molt visual, interpretada per cinc ballarines que imiten els moviments del foc i que sorprenen per la seva sincronització perfecte, com si fossin una única ballarina desplegant deu braços i deu cames. Totes les danses tenen més de 4.000 anys d’antiguitat. L’espai s’ha anat omplint de gent, atrets per l’alegria i l’exotisme que desprenen els balls i la música. El ballarins es mostren sorpresos per l’impacte que estan tenint entre la gent. Des de la meva posició puc veure la part posterior de l’estadi d’hoquei herba i el marcador electrònic. Els Estats Units guanyen un a zero.

india 4.jpg

La interpretació del 'Jai Ho', d'Slumdog Millionaire

El moment culminant és la irrupció en escena dels ballarins del Panjab, que entreguen al públic una dansa bhangra. La música és com una explosió d’alegria. Al principi tots segueixen la matexa coreografia però, a mesura que avança la música, comencen a ballar cadascú a la seva manera. Un jove del públic s’aixeca, com si la música l’arranqués, i es posa a ballar amb ells. Després una noia de color, i una altra coreana. I així fins que tot el públic s’acaba mesclant amb els ballarins, rient i saltant en una explosió espontània de joia col·lectiva. “En el bhangra no hi ha restriccions”, m’explica, emocionat, el Harminder, un jove indi amb un turbant negre al cap que va néixer a Londres però que és Sikh, de la regió del Panjab. “Pots fer el que vulguis (a partir d’uns passos bàsics), aquest ball és una exaltació de l’alegria”. I em recomana el que, per a ell, és el millor compositor de música bhangra: Malkit Singh.

india 5.jpg

Aishwarya, la cantant del grup indi Staccato

Com a colofó a la festa, actua un grup que interpreta cançons de Bollywood, entre elles el ‘Jai Ho’ de la pel·lícula Slumdog Millionaire, ara ja amb tot el públic extasiat, cantant i ballant a la vegada. Tornaran a actuar el dia 3 al London Eye. Després és el torn de Brasil, amb una banda que fa versions samba del Beatles. Al riu, més enllà, en les pantalles gegants, el públic celebra que el nadador Michael Phelps ha aconseguit la plata, la seva dinovena medalla en uns Jocs. L’hoquei ja ha acabat i els espectadors abandonen l’estadi. Pregunto a uns argentins com ha anat el partit. Han perdut.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús