La convidada inesperada

natacio 6.jpg

Últims aficionant entrant a la piscina olímpica

El últims espectadors corren per les escales del Parc Aquàtic, pujant els esglaons de dos en dos, mentre que per megafonia s’anuncia l’entrada dels nedadors de la primera cursa a la piscina. “Corre, que ja comencen”, exclama un d’ells. Jo també vaig tard. Avui neda Rebecca Arlington, la gran heroïna local i actual campiona olímpica, en la prova de 800 metres lliures. És la gran favorita a la medalla d’or. També neda el gran Michael Phelps. Es veuen també molts brasilers que han vingut a donar suport a Cesar Cielo. I francesos. Jo vinc a veure la catalana Mireia Belmonte.

natacio 8.jpg

El públic cridaner a punt de començar la carrera de l'Adlington

Només entrar, em colpeja una bafarada de clor i de calor. La piscina és a vessar de gent, amb vint mil espectadors. Sembla una caldera. Entre el públic, hi han el príncep Guillem i la Kate Middleton, però són a l’altre costat i no els puc veure des de la meva posició. Han vingut a veure l’Adlington. La cridòria és ensordidora. El de natació, és el públic més apassionat que he vist mai. Els aficionats rugeixen com lleons, en peus, cridant, saltant, gesticulant exageradament. Sembla que s’hagin de llençar a l’aigua en qualsevol moment. No sé si això succeeix sempre a totes les competicions de natació o és més una cosa dels britànics, però aquesta piscina és una olla a pressió. Els nedadors avancen empentats pels crits. La cridòria adquireix nivells insuportables quan competeix algun britànic. Els últims metres de la cursa són els més sorollosos. No em puc ni imaginar com serà quan corri l’Adlington

natacio 10.jpg

Inici dels 100 metres papallona amb Phelps al centre

Enseguida arriba una de les curses més esperades de la tarda, els 100 metres papallona amb la participació de Michael Phelps, que neda per la seva medalla número 21 en uns Jocs Olímpiques. Les càmeres el busquen quan irromp a la piscina tranquil i confiat, amb uns auriculars enormes, escoltant música, aliè a l’extraordinària ovació que li brinda l’afició enfervorida. Pel carril del costat, competirà el sud-africà Chad LeClos, el seu amic i rival, que ja el va guanyar l’altre dia. El públic embogeix quan els nedadors agafen impuls i salten a l’aigua. Phelps comanda la carrera des del principi, tot i que d’una manera molt ajustada. Els últims metres són d’infart. S’imposa, com s’esperava, Phelps, per deliri de tots els espectadors, especialment els moltíssims americans que hi ha. Assisteixo també a la victòria de Missy Franklin, la nova sensació de la natació, en el 200 metres esquena, establint un nou rècord del món. És el seu tercer or.

natació 5.jpg

Mireia Belmonte (dreta) mostra la medalla de plata al costat de Ledecky i Adlington

S’apropa l’hora de l’Adlington, i la de la Mireia. Es pot palpar en l’ambient. Quan per megafonia anuncien les nedadores dels 800 metres femenins, la piscina s’ensorra. Pel carril número sis corre la Belmonte, però ningú no li para atenció. L’Adlington corre pel carril central. La carrera comença amb la britànica molt forta, lluitant amb l’americana de 15 anys Katie Ledecky, que se situa primera. La Mireia va molt endarrere. Enseguida el públic es posa dret i s’escolta el cop dels seients de plàstic plegant-se per tota la graderia. Jo m’he de posar de puntetes per seguir la carrera. De sobte, a falta de 150 metres, apareix pel carril número sis, en silenci, la Belmonte, que supera l’heroïna local i es col·loca segona. La distància amb l’Adlington és cada cop més gran, però el públic no deixa d’animar. “Becky! Becky!”, criden. Fins i tot quan sembla clar que no podrà atrapar a les dues primeres, perseveren en els crits. L’americana Katie Ledecky arriba primera i Rebecca Adlington, tercera. En segon lloc, s’ha colat, èpicament, la Mireia Belmonte, la convidada inesperada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús