Les cabines abandonades

cabines 2.jpgPassejant per dins del Parc Olímpic, per la vora del riu Lea, em sorprèn trobar dues cabines entre els arbres que semblen com abandonades. La troballa és xocant. Em descol·loca. En un primer moment penso que potser les han amagades allà amb les presses perquè tot estigués llest pels Jocs. Però això és difícil perquè el recinte és completament nou i res no pertany al passat. Me’n recordo dels gitanos que vivien allà i els van ressituar a Newham per construir el parc, o de les ruïnes romanes que van trobar mentre excavaven i que van traslladar al Museu de Londres. Les cabines vermelles estan protegides com l’Albert Bridge o l’Alexandra Palace. No les poden haver oblidat. Qui les ha pogut deixar aquí?

Queden molt poques cabines pels carrers i les que hi ha són pràcticament reliquies. Les primeres van ser dissenyades, per encàrrec de Correus, el 1921. Eren de color crema, fetes de formigó, amb el sostre piramidal. Només en queden cinc per tot el país. Aquelles primeres cabines no van agradar gaire a la gent, així que van organitzar un concurs públic per trobar un nou disseny. El concurs el va guanyar l’arquitecte Giles Gilbert Scott, nét del dissenyador de l’Albert Memorial, que va proposar una nova cabina de fusta, amb les finestres enormes i, per primera vegada vermelles —era el color corporatiu de Correus, no podia escollir color—. Les van introduir a el 1926 però només a Londres perquè eren massa grans i massa cares.

El 1929 Scott va fer un tercer model que era un híbrid entre les dues primeres: una mica més petites, vermelles, combinant fusta i formigó. Només en sobreviuen 224. Scott no va participar en els dos següents models i no van quallar. Fins que el 1936 li van encarregar una nova versió per commemorar el Jubileu de Plata del rei Jordi VI. Aquest sisè model, de ferro i amb àmplies finestres, va ser el més exitós. Va ser el definitiu. Són les cabines tal i com les coneixem avui. Les van introduuir massivament i d’aquestes en que queden 11.000. Les va fabricar fins el 1965 amb algunes petites variacions com el canvi de la corona dels Tudor per la de Sant Eduard després que Isabel II adoptés aquest símbol quan va pujar al tron el 1952.

A algunes zones rurals no els va agradar el vermell cridaner perquè consideraven que trencava l’harmonia de l’entorn i van fer una versió de color gris. Tot i que després van canviar d’opinió i les van repintar de vermell. Més tard van intentar fer una cabina futurista que no es va arribar a produir i el dissenyador Bruce Martin va treure un vuitè model, amb un roig molt més brillant encara, de les que només en queden 10. Em sembla molt complicat que algú hagi pogut deixar aquestes cabines aquí. Una altra possiblitat és que siguin robades i les hagin amagades furtivament durant la nit, cosa bastant improbable amb la seguretat que hi ha. Haurien desallotjat el recinte. Potser l’explicació sigui més pràctica i senzillament les han posades perquè la gent truqui. Però, qui truca avui en dia des d’una cabina?

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús