Batecs de Hyde Park (1): La caverna

hyde park 1.jpg

Una de les arboredes de Hyde Park

Si s’ha d’anar alguna vegada a Hyde Park, que sigui un dia assolellat. El parc es mostra amb tot el seu esplendor i l’ambient és indescriptible. Als jardins italians, a la porta nord-oest del parc, el temps sembla que s’hagi aturat, amb el borboll constant de l’aigua caient de les fonts i una tranquil·litat infinita. Presideix el jardí l’estàtua d’Edward Jenner, el pare de la vacunació moderna. El jardí està envoltat d’estàtues i d’escultures clàssiques, de bancs i de flors. En un dels bancs, una noia amb trets asiàtics ensenya xinés a un senyor anglès. Hi ha un petit monticle ple d’hamaques verdes i blanques amb gent ajaguda. Al fons, Long Water, l’extrem allargat del llac Serpentine.

El Serpentine és un llac artificial amb forma de serp creat per encàrrec de la reina Carolina, l’esposa del rei Jordi II, l’any 1730. No es pot veure però per sota del parc hi passa el riu Westbourne, un dels rius perduts de Londres. Neix a Hampstead Heath, al nord, i gira per Bayswater Road —que rep el nom pel riu—, creua Hyde Park i desemboca al Tàmesi, a l’alçada del pont de Chelsea. Al seu pas per Hyde Park, el Westbourne formava fins a onze estanys naturals, fins que el van cobrir i van crear els llacs artificials que hi ha avui. El riu, tot i ser sumergit va continuar abastint d’aigua els llacs i els jardins, fins que, a mitjans del segle XIX, l’aigua es va contaminar i, des de llavors, que la bombegen del Tàmesi. Però qui pensa en el que hi ha sota de Hyde Park amb el paisatge esplendorós que hi ha a sobre.

hyde park 2 .jpg

Els jardins italians i l'estàtua de Jenner

Hi ha profundes arboredes que filtren els rajos del sol i creen extraordinàries combinacions de llum —s’aprecia la llum suspesa en l’aire—, extenses esplanades verdes que fugen dels camins, i nombrosos camins que porten qui sap a on. En un dels senders un saxofonista ha començat a tocar, però ningú no el mira, com si creiessin que la música forma part d’aquell lloc. Es veuen caps de persones —assegudes a terra— sobresortint per entre la vegetació. Des d’aquí es pot sentir Londres respirar. Vorejo el llac de Long Water per un sender entre els arbres. El llac és una mena de reserva d’aus amb ànecs, gansos, garses i cormorans reposant sobre els pals de fusta que sobresurten per la superfície de l’aigua tèrbola. A l’altre riba hi ha uns bots lligats, tot i que si estiguessin deslligats no anirien enlloc. L’aigua està quieta, quasi no fa vent. Reposa un vaixell solar a l’ombra d’uns arbres.

hyde park 3.jpg

Saxofonista tocant en un dels camins

Amagada entre el fullatge, hi ha l’estàtua de bronze de Peter Pan amb les fades escalant el pedestal. Aquí, als jardins de Kensington, va ser on Barrie, l’autor, va conèixer els nens orfes que van inspirar la seva obra i on va situar part de la trama. Continuo caminant fins que dintingeixo l’espatlla del majestuós Royal Albert Hall, a la frontera sud-oest del parc. Al costat hi ha l’Albert Memorial que la reina Victoria va fer construir en honor del seu marit. L’estàtua daurada d’Albert brilla sota els rajos del sol. Els jardins dels voltants són plens de gent fent pícnics. Em fixo en un matrimoni assegut sobre unes tovalles, amb una cistella al costat, prenent fresses, galetes i xampany. Van molt mudats. Segurament més tard assistiran a l’Albert Hall a alguna sessió dels Proms, el festival popular de música clàssica que s’hi celebra cada estiu. M’agradaria visitar l’Albert Hall, però encara no vull deixar el parc.

hyde park 15.jpg

Part del darrere del Royal Albert Hall, al final de Hyde Park

Torno enrere fins a la galeria Serpentine, una important sala d’art contemporani al bell mig de Hyde Park. Aquests dies s’hi mostra l’últim treball de Yoko Ono. A l’entrada de la galeria, els visitants escriuen desitjos en un arbre amb fulles de paper. Al costat hi ha l’espai on cada any, des de en fa dotze, un arquitecte prestigiós construeix un pavelló. Niemeyer, Gehry o Nouvel ho van fer en el passat. Aquest any és el torn dels arquitectes suïssos Herzog i De Meuron i l’artista conceptual xinés Ai Weiwei. Han construït una mena de caverna fosca i profunda. La seva idea era excavar el sól fins a trobar les restes de les onze construccions anteriors. El sostre és rodó i és ple d’aigua i reflexa el cel completament blau. La seva funció és la de recollir l’aigua de la pluja. No hi ha senyals del riu Westbourne, que deu ser molt més profund.

hyde park 5.jpg

Instal·lació d'una caverna al costat de la galería Serpentine

Entro a l’interior de la cova, que està feta de suro. A dins, la sensació és estranya. És fosc i fa fresca i al voltant puc veure la llum com contiguda. És com una illa de foscor enmig d’un mar de claror. Hi ha uns llums encesos al sostre i seients amb forma de pedra. Coneixo el John i la Linda, un entranyable matrimoni jubilat que viu als afores de Londres i que cada any, des de fa vuit anys, venen a veure la nova instal·lació. S’ha convertit en una tradició per a ells. La que més els va agradar va ser la construcció de Jean Nouvel, tota vermella, amb miralls plens de reflexes vermells. Em quedaré una estona aquí assegut, xerrant amb ells, enmig de la foscor, amb el sol retingut i esperant allà fora, a prop del riu amagat de Hyde Park.

 

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús