Batecs de Hyde Park (2): El nedador solitari

hyde park 7.jpg

Graderia al llac Serpentine on es fa marató de natació olímpica

Les aigües tèrboles i pausades del llac Serpentine, a Hyde Park, acullen la marató olímpica de natació. Intento accedir-hi per un caminet estret que passa per sota del pont que delimita el llac. A la barana abans d’un dels seus arcs, hi ha una parella d’anglesos seguint la cursa. Des de la seva posició poden veure només un petit tros del llac. “Només veiem passar els nedadors uns segons, però els veiem”, em diuen. Penso que hi deu haver un lloc millor per veure’ls passar. A l’altre costat de l’arcada trobo una massa de gent amuntegada a la riba que forma com un mur humà que amaga el llac. Darrere, l’anell gegant del memorial de la Diana de Gales està assaltat literalment per una multitud de nens i adults remullant-se en els seus conductes plens d’aigua. D’altres, jauen a la gespa esclafats pel sol. A través del mur de gent albiro una grada, immensa i abarrotada, aixecada a l’altra riba. L’ambient és festiu. Sento cridar la gent. Els nedadors deuen estar passant per davant en aquests moments. No els puc veure. El pont seria el mirador perfecte però està tallat pels militars. Me’n recordo de la parella de la barana abans dels arcs. Era una bona opció. Decideixo anar a fer un tomb pel parc.

hyde park 8.jpg

El memorial de la princesa Diana

L’aspecte de Hyde Park sota el sol palpitant és inspirador. Passo un altre cop per la galeria Serpetine i la caverna soterrada i camino a través del verd reverberant dels camps. Arribo a l’estàtua de bronze d’un guerrer musculós i despullat, muntat a un cavall que s’alça i renilla. Fa un gest amb el braç com si el cegués el sol. És una estàtua de Watts. Sembla que va ser feta expressament per un dia com avui, un dia amb un sol directe i encegador. Des de la seva posició estratègica, el guerrer controla tot el parc: a un costat, l’estany de Long Water; a l’altre, al final d’un camp verdós, el palau de Kensington tremolós sota el sol; a l’altre, l’arboreda frondosa amb el monument daurat del príncep Albert al fons; i a l’altre, un bosc de roures esvelts i densos. Arreu on miro hi ha gent estesa sobre el coixí de la gespa. Alguns busquen el sol, d’altres se n’amaguen sota l’ombra d’algun arbre. Enfilo el camí cap al palau de Kensington.

hyde park 16.jpg

El llac rodó amb el Palau de Kensington al fons

Davant del palau hi ha un estany rodó, grandiós, ple d’ànecs i cignes blancs i coloms que caminen per la platja de gespa que el voreja, entre la gent estirada. La platja és plena de plomes i d’excrements d’aus. L’extrem que toca el palau està franquejat per dos memorials de fusta dedicats als soldats que van perdre la vida durant la Primera Guerra Mundial. Presideix el palau vermell de Kensington una estàtua de marbre de la reina Victòria que va ser esculpida per la seva filla. Kensington va ser residència reial fins al 1760, quan la van traslladar a Buckingham. Aquí va néixer la reina Victòria el 1819. Ara hi viuen membres de la reialesa com el príncep Guillem i la Kate Middleton. Abans va ser la casa de la princesa Margarida (germana de la reina) i de Lady Di. És enorme. Té una vintena d’habitacions. L’emplaçament és privilegiat.

hyde park 10.jpg

Els jardins enfonsats de Kensington

Pels seus jardins hi ha arbres podats formant siluetes diverses. Alguns semblen didals gegants, d’altres tenen forma de con, d’altres descriuen figures més complicades. A l’interior hi ha un jardí enfonsat amb un estany rectangular al centre, amb geranis, begònies, cannes i tota mena de flors amb colors vibrants i frescos que emplenen l’aire de fragàncies exòtiques. Envolta el jardí un passadís arquejat cobert de fulles que permet contemplar l’estany des de diferents angles. Després hi ha l’orangerie (l’hivernacle dels tarongers), amb un restaurant de luxe, i una avinguda de llimoners, privilegiada i llarguíssima, que s’allunya cap a la sortida de Bayswater Road, al nord-oest del parc.

hyde park 12.jpg

El banyista solitari en el llac Serpentine a mitja tarda

Per la tarda, quan el parc s’ha buidat de gent i ha recuperat el seu silenci natural, torno al llac on s’ha celebrat la marató. No sé per què hi torno. La gentada s’ha esvaït. Al memorial de Diana només queda una remor d’aigua fluint per aquell anell gegant. El sol comença a perdre força. Albiro clarament la grada metàl·lica a l’altre costat del llac, ara buida. No hi ha ningú a l’aigua, ni tan sols aus. El llac està en pau. A la riba hi ha una petita plataforma de fusta i un home amb banyador que se submergeix en l’aigua fosca i freda i s’allunya fent lentes braçades. L’home és un famós ballarí clàssic i ve cada tarda per capbussar-s’hi. No hi ha ningú més allà, només ell i el llac, el nedador solitari i el parc salvatge al seu voltant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús