UKIP, el partit del descontent dels anglesos

“Donem al sistema la sorpresa més gran en cent anys!”. Així ha encoratjat el carismàtic Nigel Farage els britànics durant la campanya per les europees i locals al Regne Unit. El Partit per la Independència (UKIP) que lidera Farage es posiciona com a principal favorit en un ascens que reflecteix l’estat anímic i polític que hi ha ara mateix al país amb el referèndum d’Escòcia a la cantonada, les generals l’any que ve i una hipotètica consulta per decidir la sortida de la UE després.

El UKIP, amb un missatge antiimmigració i antieuropeu, encapçalava tots els sondejos (abans de la votació d’avui) per davant dels laboristes i els conservadors. Ara mateix trauria el 29,9% de tots els vots (segons Electionalista) i milloraria el 16,5% del 2009, quan van treure 13 escons. Els laboristes aconseguirien el 26,9%. Els grans derrotats serien els dos socis del govern, conservadors (22,7%) i libdems (8,7%), que perdrien cinc punts.

Quedi primer o segon, el UKIP es convertirà molt probablement en actor determinant en la intensa i imprevisible escena política que es perfila al Regne Unit en el pròxims mesos. El UKIP pot posar el país cap per avall políticament parlant. “Aquestes eleccions son la precampanya de les generals del 2015”, explica Glenn Gottfried, investigador del centre de recerca progressista del Institute for Public Policy Research (IPPR), amb seu a Londres. “El UKIP s’està quedant amb el vot de càstig a Cameron, un vot de càstig que tradicionalment anava a parar a libdems, ara al govern”, afegeix.

La preocupació de Cameron ha estat tal que va demanar que, si hi ha vot de càstig, no vagi a parar al UKIP, als quals ha qualificat de “llunàtics” i “racistes”, una definició que no comparteix Gottfried. “És un partit populista i antieuropeu, però no racista, van amb molt de compte en aquest sentit”. No s’associarien amb el Front Popular de Le Pen o l’extrema dreta holandesa. “El UKIP només és un reflex de la situació política a Regne unit”, assegura. Els últims dies de campanya Farage va decidir suavitzar el seu missatge contra els immigrants romanesos davant les acusacions de racisme. Marcus Roberts, cap d’investigació del think tank prolaborista Fabian Society, estima que el UKIP “s’està quedant amb el vot del pensionistes conservadors i de la classe obrera treballadora laborista”.

El perill del nacionalisme anglès

Gottfried considera que el UKIP s’està quedant amb el vot dels anglesos que cada cop se senten més anglesos que britànics, decebuts per les concessions a escocesos i gal·lesos i per la relació amb Europa. “Molts anglesos senzillament troben injust que parlamentaris escocesos a Westminster puguin votar afers locals seus”, assegura.

Un informe de l’IPPR titulat ‘El gos que finalment va bordar: Anglaterra com a comunitat política emergent’ (del qual Gottfried n’és coautor) explica que en els últims anys està emergint una identitat nacional anglesa (per sobre de la britànica) que podria convertir-se en una amenaça més forta que la del nacionalisme escocès per a la Unió. S’ha forjat en la gradual cessió de poders de Londres a Cardiff i Edimburg i després de l’explosió de britanitat del 2012 amb el Jubileu i els Jocs Olímpics. Aquest anglesos (que se senten més anglesos que britànics) descontents amb la relació amb Gran Bretanya i Europa són els que es estarien donant suport al UKIP.

Encara que guanyés, el UKIP no tindria opcions a les generals del 2015 (per les peculiaritats del sistema electoral britànic). No suposaria una amenaça però sí que marcaria l’agenda política del país, com ja va fer després de l’èxit a les locals de l’any passat, quan va forçar Cameron a fixar una data per a la consulta per sortir de la UE. Un sector important del seu partit, i cada cop més britànics, el pressiona per sortir d’Europa.

El principal tema electoral ha estat la immigració, tot i que Roberts opina que “sota aquest tema s’amaga l’autèntica preocupació de la gent, que és la situació econòmica”. Creu que “aquestes eleccions no són tan importants per a Cameron com el vot per al referèndum escocès”, i avisa que estan “en una situació perillosa molt volàtil políticament, en què, si Anglaterra vota massivament el UKIP, provocarà un increment de vots cap al SNP [els independentistes escocesos] després”.

El Sinn Feinn puja a Irlanda

D’altra banda, a la veïna Irlanda la campanya està marcada pel final del rescat europeu (el desembre de 2013) i la situació econòmica. Encara hi ha un 11,4% d’atur i un 25% entre els joves. “El gran tema és l’economia i, després, assumptes locals com l’impost per l’aigua”, explica Linda Barry, investigadora sènior sobre el futur d’Europa de l’Institute of International and European Affairs (IIEA) de Dublín.

A diferència del Regne Unit, la immigració no és un gran tema, ni tampoc la pertinença a la UE. Barry no considera que s’estigui produint un vot de càstig al govern d’Enda Kenny. La gran sorpresa és l’ascens del Sinn Fein (que trauria 3 eurodiputats dels 11 que hi ha en joc) “gràcies a la seva proposta econòmica d’esquerres” que sembla que està arribant a la gent i a una posició que es pot considerar “més eurocrítica que no pas euroescèptica”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús