Fi del món

Somio amb la fi del món. És una fi no anunciada, encara no difosa per cap mitjà de comunicació ni oficial ni alternatiu-inexistent i, això no obstant, percebuda per tothom amb el mateix grau de certitud dels animals que han endevinat l’amenaça d’un foc que s’aproxima perillosament. La gent, quan s’ha adonat que quelcom molt terrible estava a punt de passar, s’ha llançat al carrer i ha col·lapsat la ciutat sencera. Ningú no sap, però, cap on dirigir-se, ni el temps que encara els hi queda de vida, ni la més remota idea tampoc de quina serà la forma que adopti el darrer cataclisme que acabarà d’una vegada per sempre amb la humanitat. Tal vegada, al capvespre, quedarem embadalits amb la visió d’una enorme palmera de foc dibuixada en el cel just uns segons abans de desintegrar-nos com un floc d’aiguaneu precipitat contra el terra. Tal vegada, serem triturats, sense cap motiu aparent, com peces de fruita madura, per les màquines d’una civilització superior, immisericorde, neoliberal… o, qui ho sap, potser de cop i volta ens faltarà l’aire o caurem com a mosques víctimes d’un virus letal, petit, amb un milió de potetes, rialler i malparit com ell sol.

En qualsevol cas, en el meu somni, a diferència dels relats de l’Apocalipsi que ens arriben des de l’imperi, no sembla que hi hagi cap redempció d’última hora la qual cosa el fa molt més terrible. Així, doncs, no diviso exèrcits salvadors, ni líders de vocació ecumènica, ni menys encara herois disposats a qualsevol sacrifici. Només veig gent que corre espantada a salvar la pell, curulls d’instint, agrupats en indestructibles unitats familiars que no entenen de pàtries i, encara menys, de conciliàbuls fraterns d’abast planetari.  La meva dona i jo no hem tingut temps d’agafar gaires coses de casa. Ens hem fet amb un parell de mudes de roba i amb alguna cosa de menjar: un pack de galetes d’oferta, una borsa de pa de motlle de marca tan desconeguda com barata i una petita carmanyola amb una mica de formatge i un sobre de pernil dolç que, per cert, ja estava obert. El menut Pol, indignat amb tantes presses, s’ha negat a pujar al cotxe sense el seu inseparable osset de peluix. No entendré mai perquè els nens dormen més segurs agafats a bèsties que en meitat de la nit podrien cobrar vida i menjar-se’ls d’una sola mossegada. El cas és que durant una bona estona l’osset dels dimonis no apareixia per enlloc i hem perdut un temps preciós buscant-lo abans no hem pogut abandonar el pis.

Maleixo no haver-me’n adonat amb una mica més de temps de la catàstrofe que ens venia al damunt i penso que, d’haver-ho fet, tal volta ara circularíem per una qualsevol i solitària carretera comarcal d’interior sense haver de patir l’embús, i, sobretot, sense haver de patir la visió inquietant i contagiosa de la massa aterrida. Del cert que el pitjor de la por, la dels altres, és que se t’encomana, que se’t menja per un garró a la velocitat d’un càncer incurable. En el meu somni, la fi del món ha començat fa escassament un parell d’hores quan, sobtadament, l’espessa teranyina virtual s’ha trencat en un punt indeterminat de la seva vastíssima extensió. Havíem tingut avisos, alguns de molt seriosos, que el món, sense Déu ni diable, avançava inexorablement cap una existència del tot volàtil. Indicis, també, que la realitat adoptava les característiques d’un qualsevol aparell electrodomèstic permanentment depenent d’una font d’alimentació del tot inestable, una realitat cada vegada més irreal.  Personalment, m’he adonat que era el principi de la fi just aquest matí quan no he pogut connectar-me a Facebook. Després he provat de fer-ho amb la resta de xarxes socials i, també, a obrir el meu correu, però el pàmpol de l’ordinador estava totalment en blanc… out of order. No sé com acabava el somni. Si algú en té alguna idea prego que pengi urgentment un missatge en el meu mur.

1 comentari

  • Àngel Castanyer Rausell

    16/03/2012 22:00

    Francesc, no és que lo teu no siga el periodisme, però el que és segur és que és el relat per no utilitzar la paraula literatura. Segueix per aquest camí i t’auguro, més o menys aviat, un èxit segur. Àngel

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús