Residència Tres Gardenias

Hi havia dies de sol i calma. Els raigs crepitaven alegres damunt el fullam dels plataners i el dring insistent i constant d’una campaneta s’imposava al bram aterridor del trànsit urbà just en aquell punt en què la ciutat es vessava en direcció cap a la mar, com un riu.

A les Tres Gardenias hi havia dies d’ingrés per a nous residents. Dies com aquells de sol espicossats per bandades de teuladins i de cotorres, dies d’altíssimes palmeres vinclant-se al caprici d’un vent suau.  Alguns dels nous arribaven en cadira de rodes, amb un mig somrís dibuixat al rostre, una manteta de quadres escocesos sobre les cames. A d’altres se’ls descarregava des d’ambulàncies llampants, o des de taxis vinguts de molt lluny, o des de cotxes elegantment entapissats, de la mida d’un camió.  Molts ho feien pel seu propi peu, de vegades agafats del braç d’una filla o d’un fill, seguits potser per un parell de nens aldarulladors i bords.

 

Hi havia dies de sol i dies d’ingrés en què a les Tres Gardenias tothom corria amb goig dissimulat per tal de rebre als nous vinguts ni encara que aquests fossin incapaços de donar el bon dia, encara que feien olor de naftalina i orí disfressat amb uns esquitxos  de colònia de supermercat. I un cop a dins el present s’engolia les seves febles memòries i els dies es tornaven infinits i monòtons, pautats per l’horari de les menjades.  I només els esperits n’eren testimonis d’aquella solitud.

Després hi havia les nits. Tant llargues com un dia sense pa. Fredes o xafogoses. Sempre immenses com un oceà. Nits d’oblit i d’oblidar. I aquelles nits els gossos del veïnat, això és, el collie de la perruquera, el terrier de Margalef el botiguer, l’Elkhound de l’alemanya casada amb el pediatre del carrer Casp, el cocker del pastisser, el setter malparit de ca les putes…. se les passaven senceres fent uns lladrucs amargs i inacabables, tant tristos que esquerdaven la foscor. I l’endemà, a l’albada, el cotxe del funerari passava dues o tres vegades per les Tres Gardenias. Dies de fer net, recompte, de fer lloc, el cel blau encegador, el sol…

1 comentari

  • Nom (obligatori) Àngel Castanyer

    11/10/2013 18:05

    Ostres Francesc!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús