Un estat del benestar anticonstitucional

Avui ha comparegut el president del govern espanyol, davant del Congrés dels Diputats, en una de les seves darreres compareixences com a cap de l’executiu. En aquestes ocasions, quan saps que hi ha data per a la fi d’una etapa tan rellevant, sembla una obligació peremptòria que qualsevol ínclit de la Moncloa no pot abstenir-se de satisfer, deixar petjada i no mostrar indici que els dies que queden per acabar el mandat són un pur tràmit. Per això, acaba pesant més la forma del titular que no pas el fons de la política. La Constitució, llei sagrada sobre la que els intèrprets fan a l’hora de jutges i sacerdots, serà modificada per un requeriment de l’eix franco-alemany que no suporta la divergència econòmica en un mercat, l’europeu, que ja els pertany. Es reformarà la intocable Constitució per a limitar el dèficit i posar un topall al deute de totes les administracions públiques de l’estat. Això vol dir que el problema de la crisi econòmica mundial que patim avui, no té l’origen a Wall Street, ni a les asseguradores i entitats financeres que van autoritzar i especular amb productes d’alt risc com els derivats, ni tan sols a la Reserva Federal ni al BCE, que s’han dedicat a desregular l’economia afavorint l’especulació financera i exterminant a cops de desregulació l’economia productiva; no. El problema ha estat el deute públic, que sorgeix com una víctima més de la crisi, de la tan nociva desregulació econòmica i de l’excessiva supeditació del poder polític als xantatges del poder econòmic, ofegant amb les famoses primes de risc unes inversions solvents i sòlides com són les que pertanyen, encara, al sector públic. No sabem si l’opció ideològica socialdemòcrata (que no els partits socialistes, absolutament inofensius, inoperants i estèrils davant aquesta envestida neoliberal) passarà a ser anticonstitucional. Sembla una afirmació demagògica però no se m’acut cap altre definició per expressar la proposta de reforma constitucional que està proposant Zapatero amb la complicitat, lògica, de la dreta espanyola i de la catalana, també. El neoliberalisme i el pensament únic han passat a ser la única opció institucional i l’estat del benestar, punt de mira dels futurs recursos d’inconstitucionalitat.

5 comentaris

  • Manuel

    24/08/2011 14:30

    Tornarem a situacions com le de principis del segle XX. El singicats hauran de repassar la història.

  • Paubcn

    26/09/2011 12:15

    Totalmet d,acord.La crisi l,ha portada la desregulació obligatòria dictada per la UE,que ha forçat a aplicar polítiques neoliberals contra la voluntat dels ciutadans,mentre els governs miraven cap una altre banda i deien que complien ordres,evidentment no les dels seus votants sino les de la oligarquia financera.
    El control de canvis no es cap cosa soviètica o de la Xina roja,era vigent a Europa Occidental i als EEUU fins els anys 80,i com això tot d,altres controls i reglamentacions que vigilaven la vida econòmica per evitar el que passa ara.

  • Jordi Baeza

    26/09/2011 15:09

    S’ha repetit una mentida i molts se l’han cregut de cap a peus. La causa de la crisi està en el preu baix de diner durant més de 15 anys. El preu baix del diner ha provocat la bombolla de crèdit i el sobreendeutament de governs, famílies, bancs cap a l’exterior i empreses que no els calia ser competitives per sobreviure. Tenien el diner fàcil i barat. I el preu del diner qui el fixa? el mercat? no pas. La banca central, pública i polititzada. Ara recompren més bons…més deute….més tipus baixos.

  • QuimR

    30/09/2011 3:06

    Tant a nivell general com particular passa el mateix. Queixem-nos tots de que estem massa hipotecats, que no ens donen crèdit… Però mentres hi ha hagut calés pocs els han estalviat… Ni particulars ni administracions… Jo sabia que passaria… I no sóc Einstein…

    El problema és que durant molts anys hem tirat de “VISA” (pels estats BONS) per viure per sobre de les nostres capacitats… Una despesa pública irresponsable és la que fa que ara no hi hagi calés per afrontar les conseqüències de la crisi. Però es clar, fa 5 anys ningú es queixava que s’estava gastant massa… Total, quedav crèdit a la VISA…

  • Blandiblue

    02/10/2011 9:34

    Sense oblidar la enorme responsabilitat del governador del Banc d’Espanya que no va vigilar a bancs i caixes que s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats i que ara el mateix senyor vol donar lliçons del que s’ha de fer.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús