Mentides i vergonyes de l’Estat espanyol

Quan més desactivat sembla el moviment del 15M –cal recordar que la temperatura a les principals places catalanes és sota zero- més dures i injustes són les decisions polítiques preses pel govern i les principals institucions de l’estat espanyol.

Quan Mariano Rajoy assisteix per primera vegada com a President a la cimera econòmica-europea, ho fa claudicant i demanant compassió enfront els comissaris amb l’indiscutible aval que les seves polítiques provocaran una vaga general i què, per tant, està fent els deures. Aplicat com és amb el poder, no va a Europa a defensar la seva gent, sinó a caure simpàtic i guanyar-se els somriures dels seus avaladors com ho va fer Aznar en el seu dia, encara que això signifiqui sacrifici i un futur incert.

Quan el ministre d’economia espanyol anuncia una reforma laboral agressiva, el que vol dir es que s’acomiadarà més barat i que fent-ho, afirma Luís De Guindos, es crearan més llocs de treball. Una altra concessió per a fer creure’ns que el gris és blanc. Per implorar als mercats allunyar-se de la lliga -amb Grècia, Portugal i Irlanda-, on Espanya sempre ha jugat per molt que es faci veure el contrari.

Quan totes les proves del Cas Gurtel indiquen que un polític s’està beneficiant personalment del càrrec que ocupa i, a més, hi ha una trama d’interessos econòmics creada a partir d’aquest polític, la justícia espanyola es pregunta qui o com s’ha filtrat una informació que no hauria d’haver sortit mai a la llum, i condemna el jutge alhora que absolt l’aprofitat.

Més. Quan un banquer dels més poderosos d’Espanya és condemnat a inhabilitació per males pràctiques en la gestió i la fiscalitat dels fons sobre els que operava, un Govern espanyol en funcions i tres dies abans d’abandonar l’executiu, l’indulta sense cap explicació, motivació ni sentit. Només la constatació que cal claudicar enfront la voluntat de l’autèntic poder.

Finalment, la monarquia. Aquell pot de les essències crionitzat, hereu de la Jefatura del Estado franquista, surt indemne d’una trama que ha servit per desviar fons públics denunciada per l’extrema dreta, per fer virar la institució monàrquica cap a posicions molt més autoritàries.

El futur no és encoratjador, però mentre el monarca reclama justícia, els banquers austeritat i els polítics sacrifici, la immensa majoria de la població remuga però roman en un inexplicable silenci. Es fa més urgent que mai canviar el llenguatge, articular una alternativa social que aviat es converteixi en política, i proposar horitzons diferents provant noves polítiques que habilitin una ciutadania crítica, més autònoma i menys dependent de la monarquia, del Govern central i, en definitiva, de l’estat espanyol.

15 comentaris

  • Sargantana1

    13/02/2012 11:48

    Oriol, voldria equivocar-me però tinc la sensació que, si segueixes així, duraràs poc.
    La corrupció és l’inici real de la nostra mal anomenada democràcia, amb una monarquia hereua del franquisme i un partit “socialista” comprat pel poder financer franquista i el SPD alemany de Willy Brandt , amb protecció del a les hores poderós ministre de la Gobernación Fraga Iribarne.
    No queda un pam de net, als més díscols se’ls ha enfonsat o se’ls ha comprat. Cap institució està lliure de la corrupció.
    No som Islàndia, som masses. El 15 M no disposa de poder suficient per a fer arribar els seus missatges i els partits a la que arriben a les menjadores els queden dues opcions: afartar-se com els demés o veure’s sotmesos a unes insuportables pressions mediàtiques fins a ser destruïts davant l’electorat.
    Deixa’t barba….

  • ARGELAGA

    06/04/2012 22:59

    Ja pensí un dia d’aquesta setmana i els ho diguí als meus alumnes que si m’oferiren una feina a Dinamarca o Islàndia no dubtaria ni un segon en fugir d’aquest merder d’estat!
    Hem de tenir molts d’ànims per continuar en aquest ESTAT… o esperar que els c…..s es plenen fins vessar!

  • Raül Massanella

    08/04/2012 12:37

    Quanta raó que tens, Oriol. I aquest és el quid de la qüestió: quan de temps més seguirà la massa amorfa de la població permetent aquests “desequilibris”? Podríem afegir que, mentre el govern espanyol retalla en drets socials i laborals, hi ha una llarga llista de persones vinculades familiarment amb membres del seu govern que han obtingut llocs de treball en l’aparell administratiu de l’Estat espanyol o en multinacionals espanyoles.

  • paucasals

    09/04/2012 18:38

    bon article, es tan bo que fins tot tinc que escriure de nou el meu e-mail que no es publicara, ( nomes s’entera el que convé que controli als que escriuen cometaris al article aquest ,saps), pues si senyor! aixi esta el pati, no cal-dir res mes! tens tota la raó!

  • JoandelaSelva

    13/04/2012 9:49

    Es fa més urgent que mai canviar el llenguatge, articular una alternativa social que aviat es converteixi en política, i proposar horitzons diferents provant noves polítiques que habilitin una ciutadania crítica, més autònoma i menys dependent de la monarquia, del Govern central i, en definitiva, de l’estat espanyol.

  • JoandelaSelva

    13/04/2012 9:50

    En poques paraules: Només ens val la independència i aviat que farem tard.

  • Muy buenas

    14/04/2012 19:30

    No lo entiendo.
    I don’t understand
    Je ne comprend pas

  • ian fletcher

    15/04/2012 16:27

    Doncs visca Oriol!
    El fruit mes que madura de l’independencia nomes cal collir-lo. Artur Mas no te pebrots per fer-ho doncs ningu ho fa..
    “Proclamo l’Indépendencia de l’Estat Català!”

  • ian fletcher

    15/04/2012 16:48

    En un matrimoni on la dona es maltractada sistematicament, el divorci es automatica, perque no s’aplica la mateixa llei envers Catalunya?

  • antullat

    20/04/2012 12:51

    Ian, tu fas la pregunt i tu tens la resposta “Sols pot ser per que la dona vol!!”
    Si no denuncia al marit.
    Si no posa terra pel mig.
    Si no s’hi torna.
    Si no diu prou.
    El marit continuarà amb el maltracte i el si es queixa encara ho farà més….
    La dona es la nostra classe política…
    Senyors polítics, ho feu quelcom ja o fotem els vostres fills(el poble) fotran el camp de casa vostra i us quedareu sols. O això o els vostres fills en faran una de grossa…..

  • Joan Palou I Collado

    24/04/2012 1:31

    Cal que ens posem en marxa, no em refereixo a sortir al carrer no serveix per res, em refereixo a fer coses practiques contra bancs, multinacionals, etc…, ja hi han cervells que poden pensar quines mesures drastiques es poden prendre per obligar a n’els goberns a posar-se las piles-

  • Carles

    24/04/2012 15:50

    Espanya es fonamenta en la falsedat. Sempre ho ha fet així.
    Com exemple, van firmar amb Colom unes capitulacions que després, quan van veure l’or que hi havia, no van cumplir.
    Si expliquesim totes les mentides d’Espanya en tindriem per una bpna estona.

  • Quim

    03/05/2012 14:06

    Espanya és el problema. I mentres Catalunya no s’en vagi, nosaltres també mantenim i patim el problema.

  • cefiro

    08/05/2012 15:19

    Telebasura + consum desenfrenat = Ments anul·lades,reivindicacions i defensa dels drets a zero.
    Un sistema professionalitzat, endogamic i corrupte que viu d’esquena al ciutadà, no fara gens per canviar ni molt menys per millorar. Ningú mossega la mà que li dóna de menjar.
    Fa falta un profund canvi social i lluitar per recuperar els valors i drets perduts, recordant que els drets porten aparellades obligacions, si no val la pena per nosaltres, almenys fem-ho pels nostres fills

  • Angel Vizcaya Peris

    15/05/2012 14:54

    El cas Gurtel, l’indult al banquer, la monarquia,… Molt bé, té raó. Però, i el cas Millet (van per més de 300 milions d’euros desviats)? I l’indult als alts càrrecs d’Unió?Com va quedar el famós 3%? I el cas Pretòria?… Home, una mica de crítica introspectiva. Això d’Espanya ja ho sabem però potser convindria investigar una mica els casos de corrupció d’aquí, no? És que això de “Madrit” al final val per tot i les coses no són així.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús