Amb la llei a la mà

Amb la llei a la mà, afirmen suposats tecnòcrates de la imparcialitat, no es pot proclamar la independència de Catalunya, ni tan sols convocar la ciutadania a una consulta per decidir el seu futur, perquè el marc legislatiu (siguin els tractats internacionals, sigui la Constitució espanyola) no ho permeten.

 

Que la Constitució espanyola no contempli el dret a la secessió o a l’autodeterminació, que ja no és moment per eufemismes, ni per matisos, és el que passa amb totes les constitucions del món amb la única excepció de la constitució d’Etiòpia. Per tant, és lògic que un instrument jurídic que ha estat pensat per unir políticament un territori, amb independència de la seva realitat nacional, no contempli entre els seus mecanismes l’alteració del país què, precisament, pretén cosir.

 

Amb els Tractats Internacionals passa quelcom semblant. Si el reconeixement mutu legalment vàlid, son els estats i només els estats, per quins setze-ous algú hauria de preocupar-se per reglamentar i autoritzat el trencament de l’estatus quo de qui en té reconeguda en exclusiva la capacitat de decidir?

 

Per tant, la dificultat legislativa és una no-dificultat. Estem davant d’un procés polític, que només podrà resoldre’s mitjançant una negociació política. Al nivell que sigui i sense contemplar cap apriorisme que amputi aquesta negociació. Altra cosa es que no hi hagi voluntat de negociació i, per tant, calgui constrènyer el marc legislatiu vigent. Circumstància no desitjable, però en cap cas impracticable.

 

Henry David Thoreau, un apassionat de la llibertat que va viure a mitjans del segle XIX, fou un defensor de la força de la raó per sobre de la raó de la força i va defensar sempre  la no-cooperació amb el despotisme. Afirmava que no era tan desitjable conrear el respecte per la llei, sinó fer-ho pel dret. I aquest no ho era si no es basava en la justícia. Que la llei no feia els homes més justos, sinó que podia convertir a la gent de bona disposició en instruments d’injustícia al servei d’una llei injusta.

 

Cal fer-se la pregunta si aquelles lleis que ens governen, tenen com a objecte la justícia, la democràcia i el benestar. O, si pel contrari, permeten perpetuar la injustícia i la indolència cap a una societat més lliure i més democràtica. Què ha permès l’adveniment de la democràcia sinó la lluita pels drets, la consciència lliure de l’home i la persecució sense descans per unes lleis més justes encara que aquestes revoquessin les anteriors? Com avança una societat sinó és escoltant la voluntat d’aquells ciutadans abans que súbdits?

 

Per Thoreau, el caràcter dels votants no es reflexa en el vot. Em sembla aquesta una afirmació radicalment democràtica, poderosament cívica, en la que es considera la persona (dins una comunitat) com a subjecte polític a qui cal preguntar sempre sobre com organitzar-se políticament, més enllà de lleis i constitucions com l’espanyola, sancionades en despatxos i condicionades pels poders fàctics que mai s’enfronten a la transparència i concurs públic d’una democràcia real.

 

Per això, les properes eleccions al Parlament de Catalunya han de resoldre aquesta voluntat majoritària de la ciutadania catalana i que coarta l’actual marc legislatiu. Han de ser unes eleccions plebiscitàries, constituents i refrendatàries d’un procés polític nou, transparent i indubtablement sobiranista perquè a Catalunya es governi, no només el destí de la propera legislatura, sinó l’horitzó nacional que pretenem construir.

14 comentaris

  • Albert Escofet

    07/10/2012 0:00

    Interesant….Petonets, vaig a sopar fora.

  • Lluís Terrés Saltó

    12/10/2012 0:11

    Si sempre s’hagués seguit escrupolosament la legalitat de les constitucions, no s’hagués fet la Revolució Francesa, els Estats Units encara serien una colonia anglesa, la Unió Soviètica no hagués existit… en fi, que encara seríem ciutadans de l’Imperi Romà.

  • JoandelaSelva

    12/10/2012 17:24

    Si s’ha de modificar la Constitució per assolir la nostra voluntat col·lectiva, no cal somiar perquè això no passarà mai. Per tant, ara hem d’aprofitar aquest moment històric que vivim i anar tots de cara al futur més engrescador, el de l’Estat Pròpi fora d’Espanya i, si cal, també d’Europa, perquè un retorn seria molt pitjor que seguir endevant.
    INDEPENDÈNCIA ÉS EL CAMÍ. VOTEM-LA TOTS.

  • JoandelaSelva

    12/10/2012 17:27

    Sigui dit de passada, Europa no ens deixarà fora i pressionarà escanya per tal que no ens veti, perquè econòmicament, no s’ho poden permetre.
    Al temps.

  • mvictoriagon

    14/10/2012 18:34

    Exactament, la clau és Europa, han de donar suport a un referèndum d’autodeterminació de manera explícita, perquè Espanya no ens el pugui boicotejar, ni amb la guàrdia civil ni amb lleis de partits… Hem de pressionar la UE, he creat una petició al portal Change.org per reunir firmes a favor d’un pronunciament clar de la UE cap a l’exercici d’autodeterminació de Catalunya. Difoneu-la siusplau!
    https://www.change.org/es/peticiones/european-parliament-the-eu-should-ensure-the-respect-of-human-rights-in-catalonia

  • Juan Llonch Dilla

    15/10/2012 16:54

    Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966.

    Signat pel Rei el 13/04/1977 i publicat en el BOE nº 103 de 30/04/1977 Referència: BOE-A-1977-10733

    JUAN CARLOS I REY DE ESPAÑA
    POR CUANTO EL DIA 28 DE SEPTIEMBRE DE 1976, EL PLENIPOTENCIARIO DE ESPAÑA, NOMBRADO EN BUENA Y DEBIDA FORMA AL EFECTO, FIRMO EN NUEVA YORK EL PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS CIVILES Y POLITICOS,
    VISTOS Y EXAMINADOS LOS 53 ARTICULOS QUE INTEGRAN DICHO PACTO INTERNACIONAL, OIDA LA COMISION DE ASUNTOS EXTERIORES DE LAS CORTES ESPAÑOLAS, EN CUMPLIMIENTO DE LO PREVENIDO EN EL ARTICULO 14 DE SU LEY CONSTITUTIVA, VENGO EN APROBAR Y RATIFICAR CUANTO EN EL SE DISPONE, COMO EN VIRTUD DEL PRESENTE LO APRUEBO Y RATIFICO, PROMETIENDO CUMPLIRLO, OBSERVARLO Y HACER QUE SE CUMPLA Y OBSERVE PUNTUALMENTE EN TODAS SUS PARTES, A CUYO FIN, PARA
    SU MAYOR VALIDACION Y FIRMEZA, MANDO EXPEDIR ESTE INSTRUMENTO DE RATIFICACION FIRMADO POR MI, DEBIDAMENTE SELLADO Y REFRENDADO POR EL INFRASCRITO MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES.
    DADO EN MADRID A TRECE DE ABRIL DE MIL NOVECIENTOS SETENTA Y SIETE.-JUAN CARLOS.-EL MINISTRO DE ASUNTOS EXTERIORES, MARCELINO OREJA GUIRRE.
    PACTO INTERNACIONAL DE DERECHOS CIVILES Y POLITICOS LOS ESTADOS PARTES EN EL PRESENTE PACTO,
    CONSIDERANDO QUE, CONFORME A LOS PRINCIPIOS ENUNCIADOS EN LA CARTA DE LAS NACIONES UNIDAS, LA LIBERTAD, LA JUSTICIA Y LA PAZ EN EL MUNDO TIENEN POR BASE EL RECONOCIMIENTO DE LA DIGNIDAD INHERENTE A TODOS LOS MIEMBROS DE LA FAMILIA HUMANA Y DE SUS DERECHOS IGUALES E INALIENABLES, RECONOCIENDO QUE ESTOS DERECHOS SE DERIVAN DE LA DIGNIDAD INHERENTE A LA PERSONA HUMANA, RECONOCIENDO QUE, CON ARREGLO A LA DECLARACION UNIVERSAL DE DERECHOS HUMANOS, NO PUEDE REALIZARSE EL IDEAL DEL SER HUMANO LIBRE, EN EL DISFRUTE DE LAS LIBERTADES CIVILES Y POLITICAS Y LIBERADO DEL TEMOR Y DE LA MISERIA, A MENOS QUE SE CREEN CONDICIONES QUE PERMITAN A CADA PERSONA GOZAR DE SUS DERECHOS CIVILES Y POLITICOS, TANTO COMO DE SUS DERECHOS ECONOMICOS, SOCIALES Y CULTURALES.
    CONSIDERANDO QUE LA CARTA DE LAS NACIONES UNIDAS IMPONE A LOS ESTADOS LA OBLIGACION DE PROMOVER EL RESPETO UNIVERSAL Y EFECTIVO DE LOS DERECHOS Y LIBERTADES HUMANOS,
    COMPRENDIENDO QUE EL INDIVIDUO, POR TENER DEBERES RESPECTO DE OTROS INDIVIDUOS Y DE LA COMUNIDAD A QUE PERTENECE, TIENE LA OBLIGACION DE ESFORZARSE POR LA CONSECUCION Y LA OBSERVANCIA DE LOS DERECHOS RECONOCIDOS EN ESTE PACTO,
    CONVIENEN EN LOS ARTICULOS SIGUIENTES:

    PARTE I

    ARTICULO 1

    1. TODOS LOS PUEBLOS TIENEN EL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION. EN VIRTUD DE ESTE DERECHO ESTABLECEN LIBREMENTE SU CONDICION POLITICA Y PROVEEN ASIMISMO A SU DESARROLLO ECONOMICO, SOCIAL Y CULTURAL.
    2. PARA EL LOGRO DE SUS FINES, TODOS LOS PUEBLOS PUEDEN DISPONER LIBREMENTE DE SUS RIQUEZAS Y RECURSOS NATURALES, SIN PERJUICIO DE LAS OBLIGACIONES QUE DERIVAN DE LA COOPERACION ECONOMICA INTERNACIONAL BASADA EN EL PRINCIPIO DE BENEFICIO RECIPROCO, ASI COMO DEL DERECHO INTERNACIONAL. EN NINGUN CASO PODRIA PRIVARSE A UN PUEBLO DE SUS PROPIOS MEDIOS DE SUBSISTENCIA.

    3. LOS ESTADOS PARTES EN EL PRESENTE PACTO, INCLUSO LOS QUE TIENEN LA RESPONSABILIDAD DE ADMINISTRAR TERRITORIOS NO AUTONOMOS Y TERRITORIOS EN FIDEICOMISO, PROMOVERAN EL EJERCICIO DEL DERECHO DE LIBRE DETERMINACION, Y RESPETARAN ESTE
    DERECHO DE CONFORMIDAD CON LAS DISPOSCIONES DE LA CARTA DE LAS NACIONES UNIDAS.

    Sin comentarios …

  • Javier de Lucas

    16/10/2012 9:51

    Interesant: d’acord amb el argument, les lleis del Govern de CiU que vulnerin drets socials fonamentals no son dret. I el seu govern no es democratic. Doncs, desobediencia contra lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. Coherencia…

  • avtres

    17/10/2012 19:16

    Si Europa no ens vol potser caldrà buscar socis més enllà.
    Potser a la Xina.

  • Emigrant

    20/10/2012 16:19

    Si la memòria no em falla, al començament de la crisi de Québec no hi avia cap Constitució Canadenca, sinó sols l’Acta de l’Amèrica del Nord Britànica atorgada pel Parlament de Londres que permetia explícitament la independència dels territoris. Després del primer referèndum al Quebec el Govern federal va escriure i fer aprovar una Constitució que sí que ho prohibia. Tot seguit, el Govern va convocar tots els Governadors a una reunió i els va fer aprovar un article reconeixent que el Québec era una societat distinta i altres coses similars al que vol Catalunya. Però dues assemblees territorials es van negar a aprovar-lo i així es va acabar tot. Ara que els referèndums segueixen igual.

  • Pere B. Navarro

    21/10/2012 14:38

    Estic totalment d’acord amb el raonament, però aquesta democràcia real a la que s’apel·la, i aquesta defensa de la participació ciutadana també s’hauria de extendre a un sistema de governança real al que la Generalitat també ha donat l’esquena des de la entrada de CiU. Des de llavor la Regidoria de Participació s’ha disolt. Per tant és important lluitar per la defensa del dret a decidir i d’un marc democràtic més ample en termes d’independència però no ens podem quedar aquí i ser exigents amb el govern de la Generalitat, sigui quin sigui per tal de que s’apliqui la seva pròpia medicina.

  • moichi sanchez

    30/10/2012 16:42

    Solo un apunte: Cuando naciones unidas se refiere a “determinacion”lo hace prensando en los casos de descolonizacion y unicamente en esos casos y cuando se refiere a “pueblo”lo hace basandose en el conjunto de un estado unitarioamente constituido,es decir,España por ejemplo,por lo que en ninguna caso refleja la secesion unilateral de una parte de una estado mienbro de naciones unidas,lo demas es demagogia y no ayuda nada a aclarar la realidad.

  • Moriba

    08/11/2012 9:50

    Molt interessant la reflexió de Lluís Terés; i encara, per puntualitzar una mica més, substituiria la paraula “ciutadans” (de l’Imperi Romà), per la de súbdits.Pel que fa la la transcripció que fa Joan Llonch, la trobo encertadíssima, perquè facilita una informació cabdal per al ciutadà, i és del tot necessari que es coneguin bé els tractats internacionats ratificats per Espanya. Crec que els mitjans de comunicació els hauriien de difondre constantment, perquè la gent pugui votar amb més coneixement de causa, i comprovin que, tal i com diu el President, hi ha les normes internacionals que van més enllà del que diu la Constitució. Finalment, Moichi Sánchez, no àconseguiràs confondre ningú, amb comentaris tant recargolats; ans aconseguiràs retratar-te tú i a tots els que facin comentaris semblants.

  • ian F

    24/11/2012 12:59

    Molt bé Oriol!
    El dret a decidir dels Catalans esta per amunt de la Constitució espanyola.
    Dignitat democratica amics!

  • Jordi Català i Prou

    06/12/2012 21:20

    La culpa de tot plegat és nostra, per ingenus, per haver cregut que una constitució que es deia (es diu!) democràtica, ho seria de debò. I per ignorar la mentalitat dels successors de qui va redactar el Real Decreto de Nueva Planta. I també per tenir un pa a cada ull i no veure que els polítics d’aquella època eren tots forjats dins d’una dictadura i no coneixien altra cosa. Ara veiem on ens ha portat aquesta Constitució i els estatuts de pa sucat amb oli.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús