Depardieu

Recordo Depardieu interpretant excel·lentment a Danton, en una escena en la que l’home del carrerDanton-, s’enfronta a l’home del poderRobespierre-, en un combat desigual que acabarà duent a la guillotina l’ideal de justícia social. Un Depardieu que no renuncia als seus principis ni quan la revolució és presa pel terror i la pròpia sang la que està en joc. Han passat 30 anys d’aquell film i d’aquella justícia social només en queda la ficció (si que és que mai havia estat quelcom més). Avui Depardieu s’abraça Putin, president del que va ser el país més gran governat per un règim comunista, en una irrepetible metàfora del que és la refundació del capitalisme propugnada per Sarkozy el 2008 però impugnada per l’Hollande del 2012. Sí, el neocapitalisme és això. Un intercanvi furibund i superficial de ciutadanies, petrodòlars, passaports ebris de vodka i política trufada d’interessos. Podem digerir com el jubilat Kristoulas es suïcida perquè la seva pensió no li permet una vida digna, però acceptem encuriosits i apàtics, la més “noble” revolució d’un francès que considera intolerable la redistribució fiscal entre els seus iguals. Paris, bressol de la revolució, i Depardieu, l’antic Danton, que s’abraça a la fe del convers capitalista.

12 comentaris

  • Enric Benages i Jener

    07/01/2013 22:29

    Amic Oriol,
    Molt encertat el record del Depardieu-Danton, relació només certa en la ficció… La realitat d’en Depardieu “a seques” molt menys èpica, és solament la realitat d’un home gras, molt allunyat d’en Kristoulas (en tots sentits).

  • ian F

    16/01/2013 22:07

    Encara no se que en pensar del amic Gerard Depardieu… D’una part trovo que Hollande s’ha passat i molt amb una tassació del 75% sobre els ingressos mes elevats, i entenc qu’en un mon on tenim dret a decidir on viure, alguns escullen alla on els impostos son menys.
    Peró encara no veig a Depardieu parlant bé el rus i sentint-se rus. Trovo qu’es una canallada la seva el seu joc teatral d’anar abraçar un dels homes menys democratics i mes perillosos del mon.
    Que va passar amb Belgica Gerard?
    Visca las PussyCats!

  • mfasanfe9

    18/01/2013 0:16

    “és solament la realitat d’un home gras”
    Em sembla que insinues alguna cosa sobre les persones grasses, però no entenc ben bé què. Hauries de saber que el sobrepes no té res a veure amb els ingressos ni amb la valentia, la justícia o altres valors. Es tracta d’un desordre alimentari de tipus nerviós.

    Potser la manca de greix t’ha afectat el cervell. Fes-t’ho mirar.

  • lolapla

    06/02/2013 9:35

    Veiem en Depardieu com un home que a traïd al poble. Però ningu veu que Amancio Ortega te la seva empresa principal a Holanda on els impostos son més flexibles que ha España. Que voleu que os digui. Si nosaltres ens apujesin els impostos en un 25% més per Reial Decret, també buscariem altres sortides. Una cosa es formar part d’una solidaritat i l’altre ser el ase dels bastons. Depardieu ha treballat tota la seva vida, i com molts i ha tingut la sort de que ha guanyat molts diners i per aixó a pagat però si ara se li quedan de cada 100 eruos que guanya 75 el govern, pues nois que voleu que os digui jo tambe m’emprenyaria. A més la corrupció està a tot arreu i veure que els meus diners extres que m’impossen van a fer un Hospital pues mira encara m’ho plantejaria però a pagar deuta dels bancs.. que voleu que os digui… Jo tambe faria com ell.

  • Joan Ortega Subirana

    07/02/2013 19:24

    La redistribució de riquesa ha de ser justa i equilibrada. L’impost del 75% a les rendes més altes és excessiu. Si a vosté, Sr. Illa, fos gras o fos prim, de cada 4 eurus que guanya 3 desapareixessin de les seves mans estic gairebé segur que no li faria cap gràcia. Així que no volguem fer-nos els herois del poble.

  • Jaume

    14/02/2013 15:12

    El Sr. Depardieu hauria de ser declarat persona non grata a tota la UE.

  • eltet

    25/02/2013 13:59

    Desprès de fer d’Obelix, ara s’empadrona en la República de Mordovia. Deu ser un país tret de Tintin, com Borduria o Silvania. I li van proposar ser ministre de cultura… A mi també em faria il·lusió trobar-me amb el capità Haddock i sortir a passejar amb Milou

  • Carles I de casa meva

    09/03/2013 12:36

    Jo entenc perfectament a Depadieu, li dono la raò i crec que la seva possició és la veritablement perogressista. Que s’en vagin a la merda els defensors de la Nació més desigualitaria que hi ha, que promociona la llengua d’uns dels seus ciutadans i atropella i extingeix les altres. Hi haura algú que pensarà que això no te res a veure. Doncs si te molta veure en una cosa que es proclama però no es compleix, llibertat, igualtat i fraternitat. Devant d’un estat que tracte a les persones com borregos descamisats, no hi ha resmillor que un home que es creu lliure de Patries de reis o sobirans, i els fa botifarra.

  • jCadolla

    10/03/2013 22:29

    Tenint en compte que a Catalunya paguem més del 75% a Espana, Depardieu ens ensenya el camí, fotre el camp

  • Cadolla

    10/03/2013 22:33

    Tenint en compte que a Catalunya paguem més del 75% a Espana, Depaedieu ens ensenya el camí: fotre el camp

  • Ferran Rodà

    11/03/2013 13:13

    Ha arribat l’hora que qui acabi a la guillotina sigui algun Borbó….. i algun Ibarra ….

  • herminia Iserte

    12/03/2013 16:14

    Depardieu, en els anys 70 va fer la pel.licula Novecento que era el fill d’uns camperols, i es un comunista revolucionari en la Italia de Mussolini, Però, ja veiem que els protagonistes que ha interpretat, no li han fet cap efecte. Era puro teatro.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús