Entrades amb l'etiqueta ‘David Cameron’

Cameron i la política lliure

diumenge, 11/12/2011

David Cameron, en el marc d’un sopar de caps d’estat i de govern de la UE que es va perllongar fins les cinc de la matinada, ha exigit l’exoneració de la City de Londres de tota mena de regulació que la Unió Europea prepari en relació a la disciplina pressupostària de les finances públiques. Una de les qüestions a la que el primer ministre es nega rotundament és a la consagració constitucional d’un dèficit superior al 3% del PIB.

La decisió ha estat provocada, explica la premsa, pel sector més euroescèptic de partit conservador –què generosos aquells que defineixen d’ingenu escepticisme a aquesta mena de radicalisme ideològic antieuropeu-, però dues són les causes que forcen Cameron a prendre tan dramàtica decisió:

1)    el debat sobre la sobirania; la majoria de les grans crisis en la difícil construcció europea s’han esdevingut per una qüestió de renúncia a la pròpia sobirania. En un món en el que es neguen noves sobiranies sota el pretext que ja som globals, ha d’haver motius de força perquè ningú dels que la posseeixen en vulgui prescindir. La construcció europea només serà viable en el futur amb una incondicional i definitiva renuncia de la sobirania econòmica, fiscal i finacera dels estats membres.

2)    la tòxica influència dels mercats –i dels especuladors que veuen l’oportunitat d’afeblir l’euro en relació a la lliura- que nega la política lliure i que enriqueixen poques mans gràcies a la desregulació i asimetria que existeix fiscalment a la zona euro. La influència dels organismes econòmics internacionals no sotmesos a cap mena de democràcia popular –FMI, BM- seran, amb el nou Tractat, instruments imprescindibles pel rescat d’una economia europea massa vulnerable a la impunitat de la política antidemocràtica practicada pels mercats.

Al vet de la Gran Bretanya només s’hi ha sumat Hongria. Els 17 països de la zona euro i sis estats més no membres -Bulgària, Dinamarca, Letònia, Lituània, Polònia i Romania- s’han mostrat disposats a unir-se al nou tractat, mentre que Suècia i República Txeca van demanar realitzar consultes amb els seus parlaments o amb els socis amb els que formen govern. D’aquí que la imatge de la Gran Bretanya sigui, avui, la d’un país allunyat, marginat i aliè a les dramàtiques conseqüències d’aquesta crisi. Tanmateix caldrà més que una crítica mediàtica i una mala foto dels països que es desmarquin de la unitat europea perquè el projecte, en el futur, pugui garantir ja no només la unitat econòmica sinó el benestar dels seus conciutadans.

Quan es barreja ideologia i democràcia

dimecres, 11/05/2011

Dijous 5 de maig a les 23:57 hores, el Tribunal Constitucional corregeix la decisió del Tribunal Suprem i considera legals les llistes que sota el nom de Bildu aplega una coalició d’Eusko Alkartasuna, Alternatiba i abertzales independents.

La decisió final és el resultat de la clara divisió dels dos tribunals, evidenciant així que la interpretació de les lleis acaba sent una posició tan subjectiva que fa possible una sentència, o tot just la contrària, en funció de la ideologia del magistrat en qüestió, de manera que la valoració final no es determina en termes de coherència jurídica, sinó des de la defensa que dicten els dos blocs ideològics i partidistes -anomenats conservadors i progressistes-.

Mitjans de comunicació, polítics i representants institucionals espanyols tornen a confondre ideologia amb democràcia. El desig amb la norma. Només així s’explica el sainet de Bildu, dirimit pel TC en 3 hores o la tragicomèdia de l’Estatut, estesa durant 4 anys. La tàctica partidista i a curt termini venç l’Estat de Dret que pretesament defensen.

Tan l’afer Bildu-Sortu com l’Estatut de Catalunya són una mostra més de les enormes carències democràtiques de les institucions espanyoles a l’hora d’admetre amb normalitat, la pluralitat lingüística, política i nacional que l’estat espanyol aplega.

Aquesta confusió entre ideologia i democràcia es fa patent, un cop més, amb la recent victòria per majoria absoluta al Parlament escocès de l’SNP. El seu candidat, Alex Salmond, ha promès un referèndum per la independència abans que acabi la legislatura. El primer ministre, David Cameron, des del 10 Downing Street ja ha avançat que farà campanya pel no, perquè sap distingir què és democràcia i què és ideologia. Ell està en contra de la pregunta, però no de preguntar. En canvi l’estat espanyol, en idèntiques circumstàncies, ha recorregut a la negativa constant menyspreant el sentit democràtic més essencial que determina que en democràcia la veu de la gent preval per sobre de qualsevol prerrogativa legal.