La ‘Premier’ del hockey

La Hoofdklasse, màxima divisió del hockey holandès, té ben guanyada la fama de ser la millor lliga del món. En ella hi participen més jugadors internacionals que en cap altra competició nacional i la majoria dels seus equips lluitarien pel títol en qualsevol altra lliga europea. L’exemple més clar el vam veure la temporada passada quan l’HGC, que no es va assegurar la permanència fins la penúltima jornada de lliga, va proclamar-se campió d’Europa al guanyar l’Euro Hockey League.

El tòpic “no hi ha rival petit” planeja cada diumenge sobre una competició en què els seus dotze equips poden tombar el líder de torn. Ara fa unes setmanes el recent ascendit Hurley, penúltim a la classificació amb només set punts, va imposar-se a l’Amsterdam, campió d’hivern. Un fet impensable a la resta de grans lligues europees, l’espanyola inclosa. Però a Holanda no hi ha equips dolents, hi ha equips que per males ratxes o manca de sort cauen a la cua de la classificació quan mesos abans potser lluitaven pel play-off. En una competició tan igualada la lliga de tres punts t’enfonsa o et corona de la nit al dia.

Tot i això no és veritat que la lliga holandesa destaqui per la successió de campions. Com a qualsevol competició esportiva hi ha uns dominadors que es reparteixen la majoria de títols, i en aquest cas Amsterdam i Bloemendaal han manat els últims 20 anys. Així doncs, el principal encant d’aquesta lliga no es troba en la varietat de campions sinó en la manera que els holandesos tenen d’entendre i de jugar a aquest esport.

Un exemple: la moda tàctica de la línia de pressió a mig del camp ha portat a molts camps de la lliga espanyola partits excessivament defensius i mancats d’ocasions, sobretot en enfrontaments entre equips top. I a Holanda? No aliens a les pissarres la majoria d’entrenadors també han instaurat aquesta forma de pressió als seus equips, però a la pràctica no ha portat al conservadorisme. El motiu és la incontinència ofensiva que tenen els holandesos. Una característica que sovint trenca sistemes tàctics propis, però també rivals, i comporta partits directes i emocionants. No importa el dibuix, es juga per marcar, i punt.

A Holanda el hockey és un esport de contacte en què els defenses marquen agafant i els davanters s’escapen a empentes. Però el seu fet diferencial, el principal valor afegit de la millor lliga del planeta, no és altre que la durada dels seus partits. Durada entesa com el patiment fins l’últim sospir per poder sumar els tres punts. Les remuntades són una amenaça latent i és difícil trobar un partit sense gols als últims minuts.

Com passa en tots els pubs holandesos, als camps de hockey també hi ha una last call. Els minuts finals de partit estan reservats a les últimes cuejades de l’equip que va perdent. Sempre té un últim avís, una última oportunitat per capgirar el marcador ja sigui amb contraatacs, pilotades a l’àrea o penals-córner. Acabo l’article i per un moment dubto si això no és futbol i estic escrivint sobre la Premier League.

3 comentaris

  • Pau Galí

    21/11/2011 18:19

    També s’ha de tenir en compte que la lliga Holandesa mou més diners que qualsevol altre lliga, i que inevitablement això provoca que disposi d’aquest “plus” de competitivitat.

  • Guillem

    21/11/2011 23:22

    Pau m’estàs dient que no hi ha cap jugador a l’Atlètic que només es dedica al hockey? I al Club de Campo? Tenen més professionals, però la diferència està en els que no ho són

  • Joan

    02/12/2011 16:59

    La Premier League per l’estil directe i lliga més competitiva? o perquè creus, que com l’holandesa en el hockey, és la millor lliga de futbol que hi ha? Que en aquest cas el referent el tenim a Catalunya!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús