La selecció espanyola aconsegueix la classificació moral per Londres 2012

El passat 28 d’agost la selecció espanyola queia derrotada contra Irlanda a l’Europeu de Monchengladbach en una de les desfetes més sonades de la història recent del combinat estatal. La decepció per la sisena posició i la no classificació per Londres 2012 va enfonsar els jugadors, que havien renunciat a les seves vacances per un objectiu que se’ls acabava d’escapar. Després del partit, cadascú va marxar pel seu compte, i alguns membres de l’equip no van ni voler presenciar la final entre Alemanya i Holanda. El final de l’estiu va deixar molts dubtes a una selecció que, resignada, començava a pensar en el pre-olímpic que hauria de disputar.

Tres mesos després d’aquella derrota i sense haver fet cap entrenament, Dani Martín i els seus homes van retrobar-se a l’aeroport per anar a disputar el Champions Trophy a Nova Zelanda. Allà, just a les antípodes d’Espanya, alguna cosa va canviar dins d’un equip que des de la preparació va retrobar-se amb les bones sensacions. Segur que la notícia de la probable renúncia de Sud-àfrica als Jocs Olímpics (Espanya es classificaria directament) va influenciar positivament els homes de Dani Martín, però la transformació del joc de l’equip ha de venir de més enllà.

Després de guanyar Anglaterra per 8 a 1, Santi Freixa apuntava el bon ambient fora del camp com una de les claus del dolç moment del combinat espanyol. Ara bé, si ens cenyim al què hem vist al terreny de joc és obligat senyalar-lo a ell mateix com a raó principal de la mutació de l’equip. L’absència de Pol Amat per lesió li va atorgar el braçalet de capità i amb aquesta responsabilitat el crack de l’Atlètic s’ha encarregat de portar Espanya a la final. No ho ha fet sol, és clar que no, aquest no és el seu estil. Però els seus tres gols en sis partits, les seves assistències i per sobre de tot la seva capacitat per fer jugar qui té al voltant, han situat Espanya al nivell de la campiona del món. Austràlia, l’únic equip que ha pogut batre els de Dani Martín, s’ha penjat l’or gràcies a un rebot de penal en una partit que hauria pogut caure pels dos bàndols.

La gran actuació de Santi Freixa li ha valgut a ell per guanyar el trofeu de millor jugador del torneig. Mentre que al conjunt espanyol, la medalla de plata li dóna la classificació moral pels Jocs Olímpics. A falta de confirmació oficial, l’Espanya dels quinze catalans es sent legitimada per ser a Londres, i en cas que finalment hagués de jugar el pre-olímpic, l’encararia, de nou, com una de les millors seleccions del planeta.

3 comentaris

  • Santi Malgosa

    12/12/2011 9:26

    Molt professional Uri, és una visió molt interessant

  • Joan

    11/01/2012 16:39

    En un any olímpic on tots els jugadors tornen a jugar al seu país per poder entrenar amb la selecció, la espanyola es va passar 3 mesos sense entrenar junts? Em sembla massa! si els 15 catalans són a mitja hora els uns dels altres com a molt !! Són 15 de quants ?

  • Gugu

    15/02/2012 17:38

    Ets de l’Atletic i fanàtic del Santi Freixa?… noo, que vaa!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús